Peronella d'Aragó

reina d'Aragó i comtessa de Barcelona

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella;[1] Osca, 29 de juny?[2]/ agost?[3] de 1136[4]Santes Creus,[4] 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).[5] També és coneguda com a Peronella Ramires.[6]

Infotaula de personaPeronella d'Aragó
Peronella reina.jpg
Detall de la Genealogia del Casal d'Aragó d'un manuscrit de principis del segle XV. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juny 1136 Modifica el valor a Wikidata
Osca (Regne d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1174 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Santes Creus (Principat de Catalunya)
SepulturaCatedral de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Comtessa de Barcelona
6 agost 1162 – 18 juliol 1164 (Abdicació de Peronella, reina d'Aragó)
← Ramon Berenguer IVAlfons el Cast →
Comtessa consort de Barcelona
1150 – 6 agost 1162
Comtessa de Ribagorça
13 novembre 1137 – 1162 (Gregorià)
← Ramir II d'AragóAlfons el Cast →
Reina d'Aragó
13 novembre 1137 – 18 juliol 1164 (Abdicació de Peronella, reina d'Aragó)
← Ramir II d'AragóAlfons el Cast → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant (1137–1164) Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa de Barcelona (1162–1164)
Comtessa consort de Barcelona (1150–1162)
Reina d'Aragó (1137–1174) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ximena i Casa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRamon Berenguer IV (1151 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsDolça de BarcelonaSanç de Barcelona i d'AragóPere de BarcelonaAlfons el CastRamon Berenguer IV de Provença Modifica el valor a Wikidata
ParesRamir II d'Aragó Modifica el valor a Wikidata  i Agnès de Peitieu Modifica el valor a Wikidata
GermansJofre IV de Thouars i Guillem I de Thouars Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
agost 1150Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires
13 novembre 1137Renúncia de Saragossa (1137)
27 agost 1137Confirmació d'Ayerbe (1137)
11 agost 1137Capítols matrimonials de Barbastre (1137)
Unió del Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Signun Regis Peronella d'Aragón.svg Modifica el valor a Wikidata

Cross of Alcoraz Arms.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8058083 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Filla del rei d'Aragó Ramir II i d'Agnès de Peitieu, fou concebuda per donar continuïtat a la Dinastia Ximena. A la mort d'Alfons el Bataller sense descendència, una sèrie d'esdeveniments va fer que Ramir II el Monjo fos proclamat rei d'Aragó. Ramir II era vist com un rei dèbil i tan bon punt ascendí al tron aragonès ja es trobà amb revoltes internes. Poc després de néixer ja va ésser projectat el seu matrimoni amb el fill del rei de Castella en el Tractat d'Alagón (1136), amb la intenció d'unir Castella i el Regne d'Aragó. Aquesta solució fou rebutjada per la noblesa aragonesa, i al cap d'un any, l'11 d'agost del 1137, es pactava el matrimoni de Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV en els Capítols matrimonials de Barbastre (1137). Segons les disposicions matrimonials[7] el comte de Barcelona va posseir la sobirania d'Aragó.

A partir del 13 de novembre de 1137, el dia en què Ramir II abdicà públicament a Saragossa (Renúncia de Saragossa) davant els seus súbdits a favor de Ramon Berenguer IV donant-li la seva filla Peronella d'un any i el regne d'Aragó a perpetuïtat com a nou rei, es retirà a la vida contemplativa al monestir de Sant Pere el Vell d'Osca, cedí els seus drets reials a la seva filla Peronella i a l'espòs d'aquesta, Ramon Berenguer IV. Es considera l'inici de la Corona d'Aragó.

 
Peronella I d'Aragó i Ramon Berenguer IV

Ramir II d'Aragó es reservà per a si mateix la dignitat de rei, donant a Ramon Berenguer IV l'honor (propietat) del regne dels aragonesos i la potestas (poder) reial, raó per la qual, en exercir tant el dominatum com el principatum, tingué la dignitat (títol) de «regni dominator Aragonenesis» (dominador del regne dels Aragonesos) i «princeps Aragonensis», (príncep o sobirà dels Aragonesos). Per les lleis de la monarquia pamplonesa, Peronella no podia exercir la potestas, però sí que podia transmetre l'honor i tenir la dignitat, raó per la qual sí que fou anomenada reina, i en els seus testaments va fer donació del regne d'Aragó al seu fill, tot confirmant el testament del seu marit.[5]

Matrimoni i descendentsModifica

Títols i successorsModifica

El 1152 va redactar un testament pel part del seu primer fill, on donava el Regne al seu fill primogènit si aquest era mascle, amb la condició que estigués sota la dominació del seu marit Ramon Berenguer, i que aquest heretés el títol de rei si el fill moria sense descendència. En cas d'haver tingut una filla, el títol hauria repercutit en Ramon Berenguer.[9]

El 1162, després de morir Ramon Berenguer IV, abdicà i cedí tots els seus drets sobre el Regne d'Aragó al seu fill primogènit viu, que regnà amb el nom d'Alfons d'Aragó.

El 13 d'octubre de 1173, mateix dia de la seva mort, disposà ser enterrada a la catedral de Barcelona, mitjançant testament sacramental jurat a l'església de Sant Just d'aquesta ciutat,

  • A 18 de juny del 1164: Ego Petronilla, Dei gratia aragonensis regina et barchinonensis comitissa, uxor que fui venerabilis Raimundi Berengarii, comitis barchinonensis et principis aragonensis (...) Sig+num Petronille, Dei gratia regine aragonensis et comitisse barchinonensis[11]
Peronella d'Aragó
Mort: Barcelona, 13 d'octubre de 1173
Títols
Precedit per:
Ramir II d'Aragó
(pare)
Reina d'Aragó
(Llista de reis d'Aragó)
Regne d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb
(1157–1164)
Succeït per:
Alfons II d'Aragó
"el Cast"

(fill)

AncestresModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Sanç III de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
8. Ramir I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Sança d'Aybar
 
 
 
 
 
 
 
4. Sanç I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Bernat I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermessenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Garsenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
2. Ramir II d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Hilduin III de Montdidier
 
 
 
 
 
 
 
10. Hilduin IV de Montdidier
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. ?
 
 
 
 
 
 
 
5. Felícia de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Ebles de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
11. Alícia Adela de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Beatriu de Mons
 
 
 
 
 
 
 
1. Peronella I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Guillem V d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
12. Guillem VIII d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Agnès de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
6. Guillem IX d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. ?
 
 
 
 
 
 
 
13. Hildegarda de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. ?
 
 
 
 
 
 
 
3. Agnès de Peitieu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. ?
 
 
 
 
 
 
 
14. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. ?
 
 
 
 
 
 
 
7. Felipa de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. ?
 
 
 
 
 
 
 
15. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. ?
 
 
 
 
 
 

ReferènciesModifica

  1. Crònica de Sant Joan de la Penya: "aquest muyt noble varon prisso por muller la filla de don Ramiro, Rey de Aragon, nombrada Peronella y despues llamada Urraca"
  2. Gran Enciclopedia Aragonesa: Petronila I de Aragón Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.
  3. Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; El nacimiento de la reina Petronila
  4. 4,0 4,1 Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p.39-44.  Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.
  5. 5,0 5,1 Albertí, pàg. 39-44
  6. Pons, Marc. «Mor Peronella, la núvia de la unió dinàstica Barcelona-Aragó», 15-10-2021. [Consulta: 1r novembre 2022].
  7. [enllaç sense format] http://www.ehumanista.ucsb.edu/projects/Monographs/ehumanista_%20oscar%20perea_%20Cr%F3nica%20d'Arag%F3n%20e-humanista%5B1%5D.pdf Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine. Cronica d'Aragó per Oscar Perea (pag 21)
  8. Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 170; El nacimiento y el nombre de Alfonso II de Aragón
  9. «(vegeu paràgraf 151)». Arxivat de l'original el 2004-08-28. [Consulta: 26 gener 2008].
  10. Arxiu Jaume I: Peronella, reina d'Aragó, dicta testament en el moment del part, deixant el regne d'Aragó en favor del fill que ha de nàixer, mantenint però els drets que el seu marit el comte Ramon Berenguer IV tenia sobre el territori
  11. Arxiu Jaume I: Peronella, reina d'Aragó, dona al seu fill Alfons tot el regne d'Aragó, a conseqüència de la mort del seu marit el comte Ramon Berenguer IV

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica