Peronella d'Aragó

reina dels aragonesos i comtessa dels barcelonins

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella)[1] (Osca, 29 de juny?[2]/ agost?[3] de 1136[4]Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).[5] També és coneguda com a Peronella Ramires.

Infotaula de personaPeronella d'Aragó
PetronilaAragonska.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juny 1137 Modifica el valor a Wikidata
Osca (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1173 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCatedral de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Comtessa de Barcelona
6 agost 1162 – 18 juliol 1164
← Ramon Berenguer IVAlfons el Cast →
Rey de Aragón, Libro da Nobreza e Perfeiçao das Armas.jpg Sobirà de la Corona d'Aragó
13 novembre 1137 – 18 juliol 1164
← Ramir II d'AragóAlfons el Cast →
Comte de Ribagorça
13 novembre 1137 – 1162 (Gregorià)
← Ramir II d'AragóAlfons el Cast → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa consort de Barcelona (1150–1162)
Reina d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ximena i Casa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRamon Berenguer IV (1151 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsDolça de Barcelona
Sanç de Barcelona i d'Aragó
Pere de Barcelona
Alfons el Cast
Ramon Berenguer IV de Provença Modifica el valor a Wikidata
ParesRamir II d'Aragó Modifica el valor a WikidataAgnès de Peitieu Modifica el valor a Wikidata
GermansJofre IV de Thouars i Guillem I de Thouars Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
agost 1150Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Signun Regis Peronella d'Aragón.svg Modifica el valor a Wikidata

Cross of Alcoraz Arms.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8058083 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

 
Genealogies dels comtes de Barcelona-sXV
 
Peronella I d'Aragó i Ramon Berenguer IV

Filla del rei d'Aragó Ramir II i d'Agnès de Peitieu, fou concebuda per donar continuïtat a la Dinastia Ximena. A la mort d'Alfons el Bataller sense descendència, una sèrie d'esdeveniments va fer que Ramir II el Monjo fos proclamat rei d'Aragó. Ramir II era vist com un rei dèbil i tan bon punt ascendí al tron aragonès ja es trobà amb revoltes internes. Poc després de néixer ja va ésser projectat el seu matrimoni amb el fill del rei de Castella en el Tractat d'Alagón (1136), amb la intenció d'unir Castella i el Regne d'Aragó. Aquesta solució fou rebutjada per la noblesa aragonesa, i al cap d'un any, l'11 d'agost del 1137, es pactava el matrimoni de Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV en els Capítols matrimonials de Barbastre (1137). Segons les disposicions matrimonials[6] el comte de Barcelona va posseir la sobirania d'Aragó a partir del 1137, any en què Ramir II es retirà a la vida contemplativa al monestir de Sant Pere el Vell d'Osca i cedí els seus drets a la seva filla Peronella i l'espòs d'aquesta, Ramon Berenguer IV.[5]

Ramir II d'Aragó es reservà per a si mateix la dignitat de rei, donant a Ramon Berenguer IV l'honor (propietat) del regne dels aragonesos i la potestas (poder) reial, raó per la qual, en exercir tant el dominatum com el principatum, tingué la dignitat (títol) de «regni dominator Aragonenesis» (dominador del regne dels Aragonesos) i «princeps Aragonensis», (príncep dels Aragonesos). Per les lleis de la monarquia pamplonesa, Peronella no podia exercir la potestas, però sí que podia transmetre l'honor i tenir la dignitat, raó per la qual sí que fou anomenada reina, i en els seus testaments va fer donació del regne d'Aragó al seu fill.[5]

Matrimoni i descendentsModifica

Títols i successorsModifica

El 1152 va redactar un testament pel part del seu primer fill, on donava el Regne al seu fill primogènit si aquest era mascle, amb la condició que estigués sota la dominació del seu marit Ramon Berenguer, i que aquest heretés el títol de rei si el fill moria sense descendència. En cas d'haver tingut una filla, el títol hauria repercutit en Ramon Berenguer.[8]

El 1162, després de morir Ramon Berenguer IV, abdicà i cedí tots els seus drets sobre el Regne d'Aragó al seu fill primogènit viu, que regnà amb el nom d'Alfons d'Aragó.

El 13 d'octubre de 1173, mateix dia de la seva mort, disposà ser enterrada a la catedral de Barcelona, mitjançant testament sacramental jurat a l'església de Sant Just d'aquesta ciutat,

  • A 18 de juny del 1164: Ego Petronilla, Dei gratia aragonensis regina et barchinonensis comitissa, uxor que fui venerabilis Raimundi Berengarii, comitis barchinonensis et principis aragonensis (...) Sig+num Petronille, Dei gratia regine aragonensis et comitisse barchinonensis[10]
Peronella d'Aragó
Mort: Barcelona, 13 d'octubre de 1173
Títols
Precedit per:
Ramir II d'Aragó
(pare)
Reina d'Aragó
(Llista de reis d'Aragó)
Regne d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb
(1157–1164)
Succeït per:
Alfons II d'Aragó
"el Cast"

(fill)

AncestresModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Sanç III de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
8. Ramir I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Sança d'Aybar
 
 
 
 
 
 
 
4. Sanç I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Bernat I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermessenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Garsenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
2. Ramir II d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Hilduin III de Montdidier
 
 
 
 
 
 
 
10. Hilduin IV de Montdidier
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. ?
 
 
 
 
 
 
 
5. Felícia de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Ebles de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
11. Alícia Adela de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Beatriu de Mons
 
 
 
 
 
 
 
1. Peronella I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Guillem V d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
12. Guillem VIII d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Agnès de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
6. Guillem IX d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. ?
 
 
 
 
 
 
 
13. Hildegarda de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. ?
 
 
 
 
 
 
 
3. Agnès de Peitieu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. ?
 
 
 
 
 
 
 
14. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. ?
 
 
 
 
 
 
 
7. Felipa de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. ?
 
 
 
 
 
 
 
15. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. ?
 
 
 
 
 
 

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peronella d'Aragó

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica