Felícia de Roucy
Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.
.png)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Félicie de Roucy c. 1050 Roucy |
| Mort | 3 maig 1123 (72/73 anys) Barcelona |
| Sepultura | Panteó de reis de Sant Joan de la Penya |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Reina consort d'Aragó (1076–1094) Reina consort de Pamplona (1076–1094) |
| Família | Comtat de Montdidier |
| Cònjuge | Sanç I d'Aragó i Pamplona (1063 (Gregorià)–) |
| Fills | Ramir II d'Aragó, Alfons I d'Aragó i Pamplona, Ferran Sanxes |
| Pares | Hilduin IV de Montdidier i Alix de Roucy (en)  |
| Germans | Ebles II de Roucy, Beatrix de Montdidier (en) , Margarita de Roucy, André of Ramerupt (en) , Ermentrude de Roucy (en) , Ada of Roucy (en) , Adela of Roucy (en) i Aelis of Roucy (en) |
Filla d'Hilduí IV de Ramerupt i d'Adelaida de Roucy, va casar cap a 1070 amb Sanç Ramires, rei d'Aragó, amb qui va col·laborar en les tasques de govern.[1][2] Felícia va ser la segona esposa de Sanç Ramires, amb qui va tenir als infants Ferran (1071-1086), Alfons I i a Ramir II; aquests dos últims van regnar a Aragó després del seu germanastre, Pere I, fill del primer matrimoni de Sanç amb Isabel d'Urgell, que va morir sense descendència.
El germà de Felícia, Ebles II —mort cap a 1103—, un noble del nord de França ben relacionat amb el Papat, va impulsar la reforma gregoriana a la regió de Xampanya. En 1073 havia planejat una campanya contra Al-Àndalus i estava relacionat familiarment amb Bohemon de Tàrent, un dels promotors de la Primera Croada. Sanç Ramires, en el seu viatge a Roma amb motiu de la infeudació del regne d'Aragó a la Santa Seu, en 1068, va haver de conèixer al magnat xampanyès i arran d'aquest coneixement va poder acordar-se el matrimoni de la seva germana Felícia amb el monarca aragonès.[3]
Referències modifica
- ↑ Martín Romano García, Archivo antroponímico de Romano García, Asunción (Paraguay), 2008.
- ↑ Lema Pueyo (2008), pág. 37.
- ↑ Ubieto Arteta (1981), pág. 81 [ Historia de Aragón.
Bibliografia modifica
- LEMA PUEYO, José Ángel, Alfonso I el Batallador, rei d'Aragó i Pamplona (1104-1134), Gijón, Trea, 2008. ISBN 978-84-9704-399-1.
- SEGURA GRAÍÑO, Cristina, Diccionari de dones en la història, Madrid, Espasa Calpe, 1998. ISBN 84-239-8631-4
- UBIETO ARTETA, Antonio, Història d'Aragó. La formació territorial, Zaragoza, Anubar edicions, 1981, vol 1. ISBN 84-7013-181-8.