Isabel d'Urgell

noble i infanta urgellenca, consort d'Aragó
(S'ha redirigit des de: Isabel d'Urgell i de Bigorra)


Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? (probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.[1]

Plantilla:Infotaula personaIsabel d'Urgell
Biografia
Naixement1048 ↔ 1053 Modifica el valor a Wikidata
Mort1071 ↔ 1085 Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de reis de Sant Joan de la Penya Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort d'Aragó (1063–1068) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGuillem I de Cerdanya (1071–1085)
Sanç I d'Aragó i Pamplona (1063–1070) Modifica el valor a Wikidata
FillsPere I d'Aragó i Pamplona
 () Sanç I d'Aragó i PamplonaIsabel d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
ParesErmengol III d'Urgell Modifica el valor a Wikidata  i Adelaida de Besalú
Clemència de Bigorra Modifica el valor a Wikidata
GermansErmengol IV d'Urgell
Sança d'Urgell Modifica el valor a Wikidata

Es mencionada al testament del seu germà, Ermengol IV d'Urgell.[2][3]

El rei Ramir d'Aragó va lliurar a la seva filla Sança perquè fos dona d'Ermengol III, i va rebre d'aquest a Isabel com a dona del seu hereu, Sanç Ramires, gairebé amb seguretat al llarg de 1062.[4]

El 1067, la comtessa Sança va abandonar Urgell i va retornar a la Cort aragonesa, i el 1068, Sanç Ramires va viatjar a Roma, on es va col·locar sota la tutela del Papa. Sens dubte, en aquest moment, el Monarca va obtenir l'autorització per repudiar a Isabel i casar-se amb Felicia de Roucy, que pertanyia a una família amb àmplies connexions amb el papat reformista.[4]

Cap a 1070, el divorci s'havia efectuat i Isabel apareix casada en segones núpcies amb el comte de Cerdanya, Guillem Ramon, fins a la seva mort cap a 1085.[4]

Orígens familiars

modifica

Filla del comte d'Urgell; Ermengol III d'Urgell i Clemència de Bigorra filla de Bernat II de Bigorra.

Fou també germana del comte Ermengol IV d'Urgell (1056 - 1092) i germanastra de Sança d'Urgell que fou casada amb Hug II d'Empúries.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Borrell II de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
8. Ermengol I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Letgarda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
4. Ermengol II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Tedberga de Gavaldà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Ermengol III d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Constança de Besalú
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Isabel d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Roger I de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
12. Bernat I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Adelaida de Melguèlh
 
 
 
 
 
 
 
6. Bernat II de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Garcia Arnau I de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
13. Garsenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Ricarda d'Astarac
 
 
 
 
 
 
 
3. Clemència de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Clemència
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Matrimoni i descendents

modifica

Es casà, primeres núpcies, vers el 1065 amb Sanç I d'Aragó i Pamplona. Es divorciaren el 1071. D'aquesta unió nasqué:[5]

Es casà, en segones núpcies, vers l'any 1071 amb Guillem I de Cerdanya que fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona. D'aquesta unió no tingueren fills.

Referències

modifica
  1. Szabolcs de Vajay. Contribution à l'histoire de l'attitude des royaumes pirénéens dans la querelle des investitures: de l'origine de Berthe, reine d'Aragon et de Navarre, Estudios Genealógicos, Heráldicos y Nobiliarios, en honor de Vicente de Cadenas y Vicent (Hidalguía, Madrid, 1978.), pp. 375-402, 396.
  2. Gesta Comitum Barcinonensium
  3. Monfar y Sors (1853). Vol. I, p. 357. Zurita, J. (1669). Anales de la Corona de Aragon (Zaragoza); vol. I, lib. I, p. 31.
  4. 4,0 4,1 4,2 CATALAN NOBILITY, Medieval Lands
  5. Infante don SANCHO Ramírez de Aragón