Isabel d'Urgell
Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? (probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1048 ↔ 1053  |
| Mort | 1071 ↔ 1085 |
| Sepultura | Panteó de reis de Sant Joan de la Penya |
| Altres | |
| Títol | Reina consort d'Aragó (1063–1068) |
| Família | Casal d'Urgell |
| Cònjuge | Sanç I d'Aragó i Pamplona (1063–1070) Guillem I de Cerdanya (1071–1085) |
| Fills | Pere I d'Aragó i Pamplona (  Sanç I d'Aragó i Pamplona) |
| Pares | Ermengol III d'Urgell i Adelaida de Besalú i Clemència de Bigorra |
| Germans | Ermengol IV d'Urgell i Sança d'Urgell |
Es mencionada al testament del seu germà, Ermengol IV d'Urgell.[2][3]
El rei Ramir d'Aragó va lliurar a la seva filla Sança perquè fos dona d'Ermengol III, i va rebre d'aquest a Isabel com a dona del seu hereu, Sanç Ramires, gairebé amb seguretat al llarg de 1062.[4]
El 1067, la comtessa Sança va abandonar Urgell i va retornar a la Cort aragonesa, i el 1068, Sanç Ramires va viatjar a Roma, on es va col·locar sota la tutela del Papa. Sens dubte, en aquest moment, el Monarca va obtenir l'autorització per repudiar a Isabel i casar-se amb Felicia de Roucy, que pertanyia a una família amb àmplies connexions amb el papat reformista.[4]
Cap a 1070, el divorci s'havia efectuat i Isabel apareix casada en segones núpcies amb el comte de Cerdanya, Guillem Ramon, fins a la seva mort cap a 1085.[4]
Orígens familiars modifica
Filla del comte d'Urgell; Ermengol III d'Urgell i Clemència de Bigorra filla de Bernat II de Bigorra.
Fou també germana del comte Ermengol IV d'Urgell (1056 - 1092) i germanastra de Sança d'Urgell que fou casada amb Hug II d'Empúries.
| 16. Borrell II de Barcelona | ||||||||||||||||
| 8. Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
| 17. Letgarda de Tolosa | ||||||||||||||||
| 4. Ermengol II d'Urgell | ||||||||||||||||
| 9. Tedberga de Gavaldà | ||||||||||||||||
| 2. Ermengol III d'Urgell | ||||||||||||||||
| 5. Constança de Besalú | ||||||||||||||||
| 1. Isabel d'Urgell | ||||||||||||||||
| 24. Roger I de Carcassona | ||||||||||||||||
| 12. Bernat I de Foix | ||||||||||||||||
| 25. Adelaida de Melguèlh | ||||||||||||||||
| 6. Bernat II de Bigorra | ||||||||||||||||
| 26. Garcia Arnau I de Bigorra | ||||||||||||||||
| 13. Garsenda de Bigorra | ||||||||||||||||
| 27. Ricarda d'Astarac | ||||||||||||||||
| 3. Clemència de Bigorra | ||||||||||||||||
| 7. Clemència | ||||||||||||||||
Matrimoni i descendents modifica
Es casà, primeres núpcies, vers el 1065 amb Sanç I d'Aragó i Pamplona. Es divorciaren el 1071. D'aquesta unió nasqué:[5]
- l'infant Pere I d'Aragó i Pamplona (1069-1104) que fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Es casà, en segones núpcies, vers l'any 1071 amb Guillem I de Cerdanya que fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona. D'aquesta unió no tingueren fills.
Referències modifica
- ↑ Szabolcs de Vajay. Contribution à l'histoire de l'attitude des royaumes pirénéens dans la querelle des investitures: de l'origine de Berthe, reine d'Aragon et de Navarre, Estudios Genealógicos, Heráldicos y Nobiliarios, en honor de Vicente de Cadenas y Vicent (Hidalguía, Madrid, 1978.), pp. 375-402, 396.
- ↑ Gesta Comitum Barcinonensium
- ↑ Monfar y Sors (1853). Vol. I, p. 357. Zurita, J. (1669). Anales de la Corona de Aragon (Zaragoza); vol. I, lib. I, p. 31.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 CATALAN NOBILITY, Medieval Lands
- ↑ Infante don SANCHO Ramírez de Aragón