Dolça de Barcelona
Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1160 (Gregorià) Barcelona |
| Mort | 1r setembre 1198 (Gregorià) (37/38 anys) Coïmbra (Portugal) |
| Sepultura | monestir de Santa Cruz |
| Reina consort de Portugal | |
| 1185 – 1198 ← Mafalda de Savoia – Urraca de Castella → | |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Portugal (1185 (Gregorià)–1198 (Gregorià)) |
| Família | Casa reial d'Aragó |
| Cònjuge | Sanç I de Portugal (1174 (Gregorià)–1198 (Gregorià)), mort |
| Fills | Teresa de Portugal i de Barcelona, Sança de Portugal i de Barcelona, Constança de Portugal, Alfons II de Portugal, Pere I d'Urgell, Ferran de Flandes, Ramon de Portugal, Blanca de Portugal, Mafalda de Portugal i de Barcelona, Berenguera de Portugal |
| Pares | Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó |
| Germans | Guillem Berenguer de Barcelona Alfons el Cast Pere de Barcelona Ramon Berenguer IV de Provença Sanç de Barcelona i d'Aragó |
 | |
Orígens familiars
modificaVa ser filla de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i de Peronella, reina d'Aragó.[3] Per línia paterna era neta de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers.
Per tant, era germana d'Alfons el Cast,[1] Ramon Berenguer IV de Provença i Sanç I de Provença.
Núpcies i descendents
modificaEs va casar l'any 1174 amb el futur Sanç I de Portugal, quan encara era només infant i, de fet, no va accedir al tron fins al 1185, arran de la mort del seu pare. Aquest matrimoni molt probablement va ser fruit de l'interès de Portugal, com a estratègia per contrarestar l'aliança entre els reis de Castella i Lleó.[4] Dolça va tenir onze fills, alguns historiadors afirmen que va tenir-ne fins a quinze,[5] tot i que aquests haurien mort en la infància. Els fills del matrimoni van ser:[1][6]
- Teresa (1175-1250), casada amb Alfons IX de Lleó.
- Sança (1181-1229), religiosa del convent de Lorvão.
- Constança (1182), morta en la infància.
- Alfons (1185-1233), rei de Portugal.
- Pere (1187-1258), comte d'Urgell.
- Ferran (1188-1233), casat amb Joana de Flandes.
- Enric (1189), mort en la infància.
- Ramon (ca. 1189), mort en la infància.
- Mafalda (ca. 1190-1256), casada amb Enric I de Castella.
- Blanca (1192-1249), senyora de Guadalajara.
- Berenguera (1195-1220), casada amb Valdemar II de Dinamarca.
Regnat
modificaNo hi ha gaire informació sobre la seva actuació com a reina consort. En termes generals, no va intervenir en els afers d'estat.[5] No obstant això, destaca la concessió que va fer d'uns furs generosos a la vila de Mortágua el 1192, la qual, més endavant, va constituir un model per a la resta de furs portuguesos. En aquest cas, va significar la constitució del règim municipal i l'organització dels primers magistrats.[1]
Mort
modificaVa morir l'1 de setembre de 1198 a Coïmbra. Va ser enterrada al monestir de Santa Cruz de la mateixa ciutat.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Betran Roigé, Prim. «Dulcia de Barcelona» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «Dulce of Aragon (1160-1198)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ «Dolça de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ Vela Aulesa, Carles; Riu Riu, Manuel; Ferrer Mallol, Maria Teresa. «La política ibèrica de Barcelona i la Corona d'Aragó (segle XI - 1213)». A: Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l'edat mitjana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018, p. 52, 85.
- ↑ 5,0 5,1 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2425 (ISBN 84-239-4581-2)
- ↑ Fonseca Benevides, 1878, p. 106-107.
Bibliografia
modifica- Fonseca Benevides, Francisco da. Rainhas de Portugal: estudo historico con muitos documentos (en portuguès). vol. 1. Lisboa: Typographia Castro Irmão, 1878.
