Dolça de Barcelona
Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) fou princesa catalana i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1160 (Gregorià) Barcelona |
| Mort | 1r setembre 1198 (Gregorià) (37/38 anys) Coïmbra (Portugal) |
| Sepultura | monestir de Santa Cruz |
| Reina consort de Portugal | |
| 1185 – 1198 ← Mafalda de Savoia – Urraca de Castella → | |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Portugal (1185 (Gregorià)–1198 (Gregorià)) |
| Família | Casa reial d'Aragó |
| Cònjuge | Sanç I de Portugal (1174 (Gregorià)–1198 (Gregorià)), mort |
| Fills | Teresa de Portugal i de Barcelona, Blanca de Portugal, Berenguera de Portugal, Mafalda de Portugal i de Barcelona, Constança de Portugal, Ferran de Flandes, Alfons II de Portugal, Pere I d'Urgell, Sança de Portugal i de Barcelona, Ramon de Portugal |
| Pares | Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó |
| Germans | Guillem Berenguer de Barcelona, Alfons el Cast, Pere de Barcelona, Ramon Berenguer IV de Provença i Sanç de Barcelona i d'Aragó |
 | |
Orígens familiarsModifica
Va ser filla de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i de Peronella, reina d'Aragó.[1] Per línia paterna era neta de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers.
Per tant, va ser germana d'Alfons el Cast,[2] Ramon Berenguer IV de Provença i Sanç I de Provença.
Núpcies i descendentsModifica
El 1175 va casar-se amb l'hereu del tron portuguès, l'infant Sanç de Portugal, el qual el 1185, per la mort del seu pare, va accedir al tron com a Sanç I de Portugal.
Dolça va tenir onze fills, alguns historiadors afirmen que va tenir-ne fins a quinze,[3] tot i que aquests haurien mort en la infància. Els fills del matrimoni van ser:[2][4]
- Teresa (1175-1250), casada amb Alfons IX de Lleó.
- Sança (1181-1229), religiosa del convent de Lorvão.
- Constança (1182), morta en la infància.
- Alfons (1185-1233), rei de Portugal.
- Pere (1187-1258), comte d'Urgell.
- Ferran (1188-1233), casat amb Joana de Flandes.
- Enric (1189), mort en la infància.
- Ramon (ca. 1189), mort en la infància.
- Mafalda (ca. 1190-1256), casada amb Enric I de Castella.
- Blanca (1192-1249), senyora de Guadalajara.
- Berenguera (1195-1220), casada amb Valdemar II de Dinamarca.
RegnatModifica
No hi ha gaire informació sobre la seva actuació com a reina consort. En termes generals, no va intervenir en els afers d'estat.[3] No obstant això, destaca la concessió que va fer d'uns furs generosos a la vila de Mortágua el 1192, la qual, més endavant, va constituir un model per a la resta de furs portuguesos. En aquest cas, va significar la constitució del règim municipal i l'organització dels primers magistrats.[2]
MortModifica
Va morir l'1 de setembre de 1198 a Coïmbra. Va ser enterrada al monestir de Santa Cruz de la mateixa ciutat.[2]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolça de Barcelona |
- ↑ «Dolça de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Betran Roigé, Prim. «Dulcia de Barcelona» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2425 (ISBN 84-239-4581-2)
- ↑ Fonseca Benevides, 1878, p. 106-107.
BibliografiaModifica
- Fonseca Benevides, Francisco da. Rainhas de Portugal: estudo historico con muitos documentos (en portuguès). vol. 1. Lisboa: Typographia Castro Irmão, 1878.