Obre el menú principal

Antoni Vidal Ferrando

poeta espanyol

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, Mallorca, 9 de setembre de 1945) és un poeta, historiador i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica arranca de la seva identitat illenca, per a construir un discurs sobre l'ésser humà contemporani.[1]

Infotaula de personaAntoni Vidal Ferrando
Antoni VIdal Ferrando.JPG
Biografia
Naixement 9 de setembre de 1945 (1945-09-09) (74 anys)
Santanyí, Mallorca
Activitat
Ocupació Poeta
Art Poesia i literatura
Influències
Obra
Obres destacables
Bandera blanca, El batec de les pedres, L'illa dels dòlmens, Amors i laberints.
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill d'una família humil, la seva riquesa d'infant són els llibres que li duen des de Barcelona. Abans de complir els deu anys ja coneix Els viatges de Gulliver o les històries de Sherezade. Mentre prepara el batxiller elemental, escriu el primer poema. Aquest l'encamina cap a l'amor al seu país i a la llengua catalana. Blai Bonet li contagia la seva immensa ambició literària. Es matricula com a alumne lliure a la Universitat de Barcelona. Volia estudiar filologia, per tal de potenciar la seva vocació d'escriptor.

El 1967 torna a Mallorca després de tres anys de feina com a mestre a Menorca. Aquell retorn el desorienta. Se sent insegur i massa allunyat de les fonts de la llengua i de la qualitat dels seus autors preferits. Per raons acadèmiques, s'ha d'especialitzar en història general. Entre casar-se, acabar la carrera i tenir dos fills, es lliura amb passió a la investigació, a la divulgació i a la didàctica de la història de Mallorca. Fins que arriba el Nadal del 84. Aleshores, després d'un llarg parèntesi de més de tres lustres, i per raons circumstancials, escriu un poema que li canvia radicalment la vida. Fins al punt que, cinc anys després, ja havia publicat cinc llibres, tots premiats a importants certàmens literaris.

Obtengué el títol de mestre a l'Escola Universitària, Professorat d'Educació General Bàsica. El 1978 es llicencià en filosofia i lletres, especialitat d'història, a la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma, centre adscrit de la Universitat de Barcelona. Com a historiador, ha fet treball didàctic, divulgatiu i de recerca de la història de Mallorca.

El 2018 el seu poble natal, Santanyí, convoca un premi de narrativa amb el nom de l'escriptor.[2]

Totes les seves obres estan escrites en català, s'han traduït, a l'alemany, l'anglès, al castellà, al francès, al gallec, a l'hindi, al neerlandès, al romanès i al rus.

Obres històriquesModifica

  • La població i la propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868-1992)
  • Història de Mallorca (1982)
  • Mallorca: història i cultura (1985)
  • Baleares (1986)

Obres literàriesModifica

NarrativaModifica

  • Amors i laberints (2010)
  • Les llunes i els calàpets (1994)
  • La mà del jardiner (1999)
  • L'illa dels dòlmens (2007)
  • Els miralls negres (2013)
  • La ciutat de ningú (2016)

PoesiaModifica

  • El brell dels jorns (1986)
  • Racó de n'Aulet (1986)
  • A l'alba lila dels alocs (1988)
  • Els colors i el zodíac (1990)
  • Cartes a Lady Hamilton (1990)
  • Calvari (1992)
  • Bandera blanca (1994)
  • El batec de les pedres (1996)
  • Cap de cantó (2004)
  • Vint hiverns a Montmartre (2005)
  • El jardí de les delícies (2005)
  • A cops de ferro i àlgrebra (2005)
  • Allà on crema l'herba (2008)
  • Gebre als vidres (2012)
  • Aigües desprotegides (2018)

PremisModifica

  • Ausiàs March de poesia de Gandia, 1985: El brell dels jorns
  • Ciutat de Palma, 1985: Racó de n'Aulet
  • Ciutat d'Elx de poesia, 1987: Els colors i el zodíac
  • Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, 1988: A l'alba lila dels alocs
  • Ateneu de Maó, 1990: Cartes a Lady Hamilton
  • Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia, 1992: Calvari
  • Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 1994: Bandera blanca
  • Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia, 1995: El batec de les pedres
  • Sant Joan, 1999: La mà del jardiner
  • Crítica Serra d'Or de novel·la, 2008: L'illa dels dòlmens
  • Faula de crítica, 2010: Amors i laberints
  • Ajuntament de Santanyí, 2018: Medalla d'Or.

ReferènciesModifica

  1. «Antoni Vidal Ferrando». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 129 - 130. ISBN 84-8661702-2. 
  2. Ros, Cristina «"Si no ets capaç de mirar una rosa, no podràs veure l'univers"». Diari Ara, 24-01-2018, p. 29.

Enllaços externsModifica