Laura Allende Gossens
Laura Allende Gossens (Valparaíso, 3 de setembre de 1911 - l'Havana, Cuba, 23 de maig de 1981) va ser una política xilena.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 setembre 1911 Valparaíso (Xile) |
| Mort | 23 maig 1981 (69 anys) l'Havana (Cuba) |
| Diputada de Xile | |
| 1964 – 1973 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Santiago de Xile |
| Ocupació | política |
| Partit | Partit Socialista de Xile |
| Família | |
| Família | Família Allende |
| Fills | Andrés Pascal Allende, Denise Pascal |
| Pares | Salvador Allende Castro i Laura Gossens Uribe |
| Germans | Salvador Allende Gossens |
Família modifica
Laura Allende va ser la sisena i darrera filla del matrimoni conformat per l'advocat i periodista xilè Salvador Allende Castro, i Laura Gossens Uribe. Era, per tant, germana del president de Xile, Salvador Allende.
Allende va cursar estudis en el Col·legi dels Sagrats Cors de Monges Franceses, de Valparaíso, i en el Liceu de Viña del Mar.
Es va casar amb Gastón Pascal, amb qui va tenir quatre fills: Pedro, Denise, Mariana i Andrés. D'ells, tant Denise com Andrés han tingut destacades carreres polítiques, la primera com a diputada pel Partit Socialista des de 2006, i el segon com a membre fundador del Moviment d'Esquerra Revolucionària (MIR).
Carrera política modifica
Va ingressar a la joventut del Partit Socialista de Xile (PS). Més tard va arribar a formar part del Comitè central del PS. Va treballar en el Departament del Cobre (futura Corporació del Cobre) entre 1955-1965.
Dins el muralisme polític xilè es va formar el 1988 com a part de la Brigada Elmo Català (BEC) del PS, la Brigada Laura Allende (BLA), la qual estava composta només per dones i amb una temàtica femenina (la dona i el treball i la política) i usava colors com el lila i el verd poma.
Va ser escollida diputada per la 7ª agrupació departamental de Santiago per al període 1964-1969 i reelegida en els períodes 1969-1973 i 1973-1977.[1]
Durant la dictadura militar modifica
Després del Cop d'Estat d'Augusto Pinochet, en què va morir el seu germà Salvador, i després de l'inici de la dictadura militar, va ser detinguda al novembre de 1974 al costat de la seva filla Marianne.[1] Va estar dos anys empresonada.[2] Posteriorment va ser expulsada del país; es va radicar primer a Mèxic i des de 1976 i fins a la seva mort a Cuba.
Últims anys modifica
Laura Allende va emmalaltir de càncer i, enmig de la clandestinitat, oculta a l'Hotel Rivera de l'Havana, Cuba, sense possibilitats de traslladar-se a un altre lloc per rebre un millor tractament, va decidir llevar-se la vida el 23 de maig de 1981. Abans de morir, va deixar una carta de comiat a Fidel Castro.[2]
Historial electoral modifica
Eleccions parlamentàries 1969 modifica
| Candidat | Pacte | Partit | Vots | % | Resultat |
|---|---|---|---|---|---|
| Gladys Marin Mille | Front d'Acció Popular | PC | 32 158 | - | Diputada |
| Laura Allende Gossens | Front d'Acció Popular | PG | 29 288 | - | Diputada |
| Fernando Buzeta González | PDC | PDC | 28 980 | - | Diputat |
| Manuel Tagle Valdes | PN | PN | 15 520 | - | Diputat |
| Blanca Retamal Contreras | PDC | PDC | 12 704 | - | Diputada |
Eleccions parlamentàries 1973 modifica
| Candidat | Pacte | Partit | Vots | % | Resultat |
|---|---|---|---|---|---|
| Laura Allende Gossens | Unitat Popular | PG | 88 974 | - | Diputada |
| Luciano Vásquez Muruaga | Confederació de la Democràcia | PN | 52 486 | - | Diputat |
| Sergio Saavedra Viollier | Confederació de la Democràcia | PDC | 50 647 | - | Diputat |
| Eliana Araníbar Figueroa | Unitat Popular | PC | 44 419 | - | Diputada |
| Blanca Retamal Contreras | Confederació de la Democràcia | PDC | 36 938 | - | Diputada |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Reseñas biográficas parlamentarias. Laura Allende Gossens» (en castellà). Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. [Consulta: març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Laura Allende dejó una carta a Fidel Castro explicando su suicidio». El País, 25-05-1981. [Consulta: 24 gener 2017].
- ↑ El Mercurio (Santiago), 4 de març de 1969
- ↑ El Mercurio (Santiago), 6 de març de 1973
Bibliografia modifica
- "Un dia d'octubre a Santiago", Carmen Castillo, LOM.
- "Santiago-París. EL vol de la memòria" C. Castillo i M. Echeverría, LOM.
- Bàndol n° 10 de la Junta de Govern, "Ordre a Llista de dirigents polítics a presentar-se davant les autoritats militars per ser detinguts", 11 de setembre de 1973