Obre el menú principal

Murray Gell-Mann

físic estatunidenc

Murray Gell-Mann (Lower Manhattan, 15 de setembre de 1929 Santa Fe, 24 de maig de 2019) va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.

Infotaula de personaMurray Gell-Mann
Murray Gell-Mann - World Economic Forum Annual Meeting 2012.jpg
(2012)
Biografia
Naixement 15 setembre 1929
Lower Manhattan (Nova York)
Mort 24 maig 2019 (89 anys)
Santa Fe (Nou Mèxic)
  Catedràtic d'universitat 

Dades personals
Formació Yale College Tradueix
Institut de Tecnologia de Massachusetts
Activitat
Director de tesi Victor Weisskopf
Camp de treball Física de partícules
Ocupació Físic, escriptor de no-ficció i físic teòric
Ocupador Universitat de Chicago
Professors Victor Weisskopf i Enrico Fermi
Alumnes Kenneth Geddes Wilson i Sidney Coleman
Obra
Estudiant doctoral Sidney Coleman
Signatura

Lloc web Lloc web
TED: murray_gell_mann
Modifica les dades a Wikidata
Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard

Llicenciat en física per la Universitat Yale i l'Institut Tecnològic de Massachusetts, el 1955 va esdevenir professor universitari a la Universitat de Califòrnia on va ocupar des de 1967 la càtedra de física teòrica.

Recerca científicaModifica

Des de 1950 s'interessà en la investigació sobre les partícules elementals, recentment descobertes i anomenades kaó i hiperió. La seva classificiació va permetre nomenar un nou nombre quàntic. Les seves investigacions, primer amb Abraham Pais i posteriorment amb Kazuhiko Nishijima, van permetre la introducció d'una nova partícula, l'hadró, partícula que descobrí alhora el físic israelià Yuval Ne'emal. La teoria de Gell-Mann va aportar ordre al caos en descobrir prop de 100 partícules en l'interior del nucli atòmic. Aquestes partícules, a més dels protons i neutrons, estaven formades per altres partícules elementals anomenades quarks. Aquests quarks es mantenen units gràcies a l'intercanvi de gluons.

El 1960 va introduir amb Lévy el model-sigma que ha servit com el prototipus típic de trencament espontani de simetria. El 1964 ingressà a la NASA i va postular el model del quark, un model que també va postular independentment George Zweig. La teoria moderna de les interaccions dels quarks s'anomena Cromodinàmica quàntica, basada bàsicament en el treball de Gell-Mann.

El 1969 si li va atorgar el Premi Nobel de Física per les seves contribucions i descobriments en la classificació de partícules elementals i les seves interaccions.

Al costat de Richard Feynman, rivalitzant amb George Sudarshan i Robert Marshak, fou el primer a trobar l'estructura de la força nuclear feble en física. Aquest treball va seguir amb el descobriment inicial de la violació de la paritat de Chien-Shiung Wu, segons les idees suggerides pels físics Chen Ning Yang i Tsung-Dao Lee.

Enllaços externsModifica