Pió
En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−. Els pions són els mesons més lleugers.
 Estructura interna d'un pió positiu (π+) | |
| Classificació | mesó i pseudoscalar meson (en)   |
|---|---|
| Composició | Dos quarks: • π+ : |
| Grup | Mesons |
| Interaccions | Forta |
| Símbol | • π+ • π0 • π− |
| Antipartícula | • π+ π− • π0 π0 |
| Teorització | Hideki Yukawa (1935) |
| Descoberta | Cecil Powell, César Lattes, and Giuseppe Occhialini (1947) |
| Tipus | 3 (+,0,-) |
| Massa | • π+ : 139,6 MeV/c² • π0 : 135,0 MeV/c² |
| Vida mitjana | • π+ : 2,60·10-8 s • π0 : 0,83·10-16 s |
| Càrrega elèctrica | • π+ : 1 e
• π0 : 0 e • π+ : −1 e |
| Espín | 0 |
| Encant | 0 |
| Fons | 0 |
| Isoespín | 1 |
| Paritat | -1 |
| Paritat G | - |
| Paritat C | - |
Propietats bàsiques modifica
Els pions tenen espín zero; són, per tant, bosons, i els formen només quarks de la primera generació, és a dir: quarks u i d (pertanyen també a la família dels hadrons). Els quarks u i anti-d són els quarks de valència de π+ i per a π- ho són l'anti-u i el d. La superposició dels estats amb el nivell d'energia més baix i amb quarks de valència u–anti-u i d–anti-d formen el π0. La massa dels mesons π± és de 139,57018 ± 0,00035 MeV i la vida mitjana de (2,6033 ± 0,0005)·10-8 segons. En el cas de π0 la massa és de 134,9766 ± 0,0006 MeV i la vida mitjana de (8,4 ± 0,6)·10 -17 segons (masses i vides mitjanes extretes del Particle Data Group Booklet, juliol de 2004).
En el cas de π± les desintegracions principals són en un muó i un neutrí i, per tant, es fan mitjançant la interacció dèbil:
En el cas de π0 aquesta és:
En aquest cas, la interacció electromagnètica n'és la responsable i és per això que la vida mitjana de π0 és més curta que en els casos de π±.
Enllaços externs modifica