Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar fortament. A diferència dels barions, tenen espín enter (poden tenir espín 0 o 1) i són, per tant, bosons. Els mesons juntament amb els barions formen la família dels hadrons (partícules compostes per quarks). Exemple de mesons són els pions i els kaons.[1]
| Classificació | hadró, bosó i matèria mixta  |
|---|---|
| Interaccions | força nuclear forta i gravetat |
| Antipartícula | mesó |
La majoria dels mesons tenen una estructura de quark anti-quark, , en què cada quark pot tenir un sabor diferent. Aquests consisteixen en el parell de quark anti-quark de valència, més una mar de parelles i de gluons virtuals. En el cas general, tenim, doncs, mesons sense sabor, si la suma dels quarks amb un sabor determinat iguala a la suma dels anti-quarks del mateix sabor, o mesons sense sabor, si no s'iguala.
Segons el seu comportament respecte de rotacions es classifiquen en mesons escalars, mesons pseudoescalars, mesons vectors o mesons pseudovectorials.
HistòriaModifica
L'any 1934, el físic japonès Hideki Yukawa va proposar una teoria per a la força nuclear forta, la que manté units els protons i els neutrons al nucli atòmic, que requeria l'existència d'un nou tipus de partícula, avui dia anomenada pió. El 1937 es van descobrir unes partícules amb una massa similar a la predita per Yukawa durant l'estudi dels raigs còsmics. Però es va considerar que la nova partícula no podia tenir relació amb la força nuclear forta perquè les seves traces anaven molt més lluny de la distància a la que actua aquesta força fonamental. Havia de ser una partícula similar a l'electró però molt més massiva. Aquesta partícula és la que avui dia rep el nom de muó. El pió seria descobert deu anys més tard de la seva predicció i avui dia forma part de la família dels mesons. El 1948 es van produir pions de manera artificial al ciclotró de Berkeley i l'any següent Yukawa va rebre el Premi Nobel de Física per la seva predicció de l'existència dels mesons.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 15. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 114. ISBN 84-7739-012-6.
- ↑ Barnett, Muehry i Quinn, 2000, p. 29-30.
BibliografiaModifica
- Barnett, R. Michael; Muehry, Henry; Quinn, Helen R. The Charm of Strange Quarks Mysteries and Revolutions of Particle Physics (en anglès). Springer, 2000. DOI 10.1007/978-0-387-21534-1. ISBN 978-1-4684-9510-2.
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mesó |