James Fenimore Cooper
James Fenimore Cooper (Burlington, Nova Jersey, 15 de setembre de 1789 - Cooperstown, Nova York, 14 de setembre de 1851) fou un novel·lista estatunidenc del Romanticisme. Escrigué trenta-quatre novel·les d'aventures, en les quals narrà la vida dels pioners i llurs pugnes amb els "pells-roges". Entre sa producció, destaquen Els pioners (The Pioneers, 1823), The Last of the Mohicans (El Darrer Mohicà, 1826), La planúria (The Prairie, 1827), El trampista (1840) i El caçador de cérvols (The Deerslyer, 1841).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 setembre 1789 Burlington (Nova Jersey) |
| Mort | 14 setembre 1851 (61 anys) Cooperstown (Nova York) |
| Causa de mort | Cirrosi hepàtica |
| Sepultura | Christ Churchyard (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Activitat | 1820 – |
| Gènere | Novel·la d'aventures i no-ficció |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Marina dels Estats Units d'Amèrica |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Susan Augusta Delancey (en) |
| Fills | Susan Fenimore Cooper, Paul Fenimore Cooper (en) , Charlotte Fenimore Cooper (en) |
| Pare | William Cooper |
Signatura  | |
       | |
BiografiaModifica
Nascut al nucli de Burlington (població ubicada a l'interior de l'estat de Nova York fundada a càrrec del seu pare), copsà una coneixença significativa quant a la natura es refereix, atesa l'exuberància forestal pròpia de l'entorn on es crià. Succeïts tres anys d'estudi a la Universitat Yale, s'enrolà a la Marina dels Estats Units d'Amèrica. Abandonà el servei l'any 1811 amb afany de casar-se amb Susan DeLancey.
James Cooper encetà sa carrera literària amb força retard; de fet, no l'endegà fins que complí trenta anys. El seu primer llibre, Precaució (Precaution, 1820) constitueix un relat regit primordialment pel caràcter convencional i la imitació (es fonamenta en les obres de Jane Austen). La seva novel·la següent, L'espia (The Spy, 1821), composta adés a l'ombra de la influència de Walter Scott, obtingué un èxit considerable. El 1823 escrigué Els pioners, obra notablement reeixida que instituí l'inici del compendi de realts Leatherstocking Tales, format, a més, per les novel·les citades a continuació: The Last of the Mohicans (El Darrer Mohicà, 1826), La planúria (1827), L'explorador (1840) i El caçador de cérvols (1841). Altrament, mereixen esment altres creacions alienes a tal col·lecció, cas d'El pilot (The pilot, 1823), la primera confecció que situà en el conetxt del món marí, o la trilogia composta per El brau (The Bravo, 1831), Els Heidenmauer (1832) i El botxí (1833), curós retrat referent al feudalisme medieval europeu.[1]
Cooper comprengué la seva obra basant-se en una finalitat romàntica; la seva ferma convicció democràtica és palesa en obres com: Carta als seus compatriotes (A letter to his Countrymen, 1834), Els monikin (1835) o El demòcrata americà (The American Democrat, 1838) posen de manifest la seva paradoxal ideologia. L'autor visqué els darrers anys de sa vida a Cooperstown, contrada on prosseguí confegint obres del nivell de El desig del diable (Satanstoe, 1845), L'encadenat (The Chainbearer, 1845) o Els pells roges (The Red Skins, 1846), novel·les constituents de la trilogia titulada Littlepage que, en conjunt, defensen el poder de l'aristocràcia basat en la possessió de terres en contraposició a l'emergent vigor de la burgesia. El 14 de setembre de 1851 finà a Cooperstown. La influència del seu treball sobre la literatura nord-americana posterior a ell fou determinant.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Fenimore Cooper |