Eremites de Sant Jeroni de Fiesole

Els Eremites de Sant Jeroni de Fiesole són un orde monàstic de tipus semieremític fundat el 1404 a Fiesole (Toscana, Itàlia). L'orde, una de les branques de la família jerònima, va estendre's només a Itàlia i fou suprimit en 1668.

Infotaula d'ordeEremites de Sant Jeroni de Fiesole
FiesoleEremiti.jpg
Escut atribuït als Eremites de Sant Jeroni, per Giacomo Fontana, 1605 (Mòdena, Biblioteca estense)
TipusEremític, després monàstic
Nom oficialOrde d'Eremites de Sant Jeroni de la Congregació de Fiesole
Nom oficial llatíOrdo Fratrum Eremitarum S. Hieronymi Congregationis Faesulani
Altres nomsEremites de Fiesole
HàbitTúnica gruixuda, escapulari i caputxa grrisos, esclops, cenyit amb un cordó amb un rosari
ObjectiuVida ascètica i contemplativa
Fundació1404, Fiesole (Toscana, Itàlia) per beat Carles de Montegranelli
Aprovat perGregori XII (aprovació provisional: 1406, per Innocenci VII), en 1415
ReglaRegla de Sant Agustí
Constitucions1441, aprovades per Eugeni IV
PatronsSant Jeroni d'Estridó
Supressió6 de setembre de 1668 per Climent IX
Primera fundacióSan Girolamo (Fiesole)
Fundacions destacadesSanti Vincenzo e Anastasio (Roma), Rovigno d'Istria, Rimini (Colonella)
Fundacions a terres de parla catalanaNo n'hi hagué

L'orde fou fundat per Carles de Montegranelli, noble toscà que s'havia retirat a fer vida eremítica a Fiesole, a la rodalia de Florència, on va construir una cel·la i una capella dedicada a Sant Jeroni d'Estridó, vivint-hi com a eremita. El seu exemple va atreure altres joves que volien dedicar-se a la pregària com ell i l'eremitori va haver d'ampliar-se, construint-hi més cel·les. Aconsellat pels dominics, Carles va decidir d'instituir una nova congregació religiosa per tal d'organitzar el grup d'eremites: en 1404 va néixer la Congregació dels Eremites de Sant Jeroni, anomenada de Fiesole per distingir-la d'altres similars. Fou aprovada el 1406 pel papa Innocenci VII, que la posà sota la Regla de Sant Agustí i aprovada definitivament per Gregori XII en 1415. Reberen noms diversos com Fratres Mendicantes Sacri Ordinis Divi Hieronymi o Ordo Monachorum Eremitarum Divi Hieronymi. En 1441, Eugeni IV els donà les constitucions definitives.

Els eremites vestien un hàbit bast amb caputxa, escapulari i capa de color gris, amb esclops i cenyit amb un cordó amb el rosari.

De mica en mica, l'orde es va estendre, sobretot al centre i nord d'Itàlia, fins a arribar a tenir uns quaranta convents, entre ells el dels Santi Vincenzo e Anastasio, a Roma. El fundador va rebutjar repetidament les ofertes de Cosme de Mèdici d'engrandir l'eremitori de Fiesole, ja que considerava que era suficient i havia de viure-s'hi en la pobresa, però ja mort, el 1445, Cosme el Vell va fer erigir un nou convent i església a l'eremitori de Fiesole, amb projecte del Michelozzo.

Tot i passar un bon moment i tenir 40 convents d'eremites, el poc nombre de membres de l'orde i la petició de la República de Venècia, que necessitava recursos per a finançar una campanya militar contra els turcs a Creta, va fer que el 6 de desembre de 1668, amb la butlla Romanus Pontifex, el papa Climent IX suprimís l'orde, alhora que les dels jesuats i els Canonges Regulars de San Giorgio in Alga. Els seus béns van ésser cedits a Venècia i la casa mare va passar a mans de diverses institucions, fins a ser actualment seu d'una congregació religiosa femenina (les Germanes Blaves Irlandeses).