Gertrud Arndt

fotògrafa alemanya

Gertrud Arndt (nascuda Gertrud Hantschk; 20 de setembre de 190310 de juliol de 2000) era una fotògrafa i artista visual (del tèxtil) associada amb el moviment de la Bauhaus.[1] És recordada per la seva sèrie pionera d'autoretrats de voltants de 1930.

Infotaula de personaGertrud Arndt
Biografia
Naixement(de) Gertrud Hantschk Modifica el valor a Wikidata
20 setembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Racibórz (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 2000 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Darmstadt (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicSilesians Modifica el valor a Wikidata
FormacióBauhaus Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFotografia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Darmstadt (1948–2000) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògrafa, artista tèxtil Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat fotogràfic Modifica el valor a Wikidata
MovimentBauhaus Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAlfred Arndt (1927–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbauhaus100.com… Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nascuda a Racibórz, Polònia (llavors Alta Silèsia), al setembre de 1903, Arndt va iniciar els seus estudis artístics a la Kunstgewerbeschule d'Erfurt, on va estudiar tipografia, dibuix i història de l'art. El seu interès per la fotografia es va desenvolupar mentre treballava en una oficina d'arquitectura, on va aprendre tècniques de la cambra obscura i va començar a fer fotografies per documentar edificis locals. Cap d'aquestes fotografies primerenques no existeix. Gràcies a una beca, va ser alumna de la Bauhaus de 1923 a 1927, on va estudiar amb László Moholy-Nagy, un màxim defensor del valor de l'experimentació amb la fotografia, Wassily Kandinsky i Paul Klee. Arndt inicialment volia estudiar arquitectura; en comptes d'això es va inscriure al taller de teixit, on va estudiar sota la tutela de Georg Muche i Günta Stölzl.[2][3][4][5][6][7] La seva catifa més famosa –que no ha sobreviscut– es trobava a l'oficina de Walter Gropius des del 1924.[8] La firma Vorwerk fabricaria el 1994 una altra alfombra seva.

Aquell mateix anys 1927 es va casar amb un estudiant i arquitecte, Alfred Arndt, que va ser nomenat mestre a temps complet del taller de construcció de la Bauhaus a Dessau el 1929. Tot i que ja no era estudiant, Arndt va seguir activa en els esdeveniments de la Bauhaus i es va inscriure al curs de fotografia de Walter Peterhan acabat de crear.[4] Sense feina a temps complet, Gertrude Arndt es va afeccionar a la fotografia i en els següents cinc anys produiria una sèrie de 43 autoretrats i també imatges de les seves amigues, com ara Otti Berger, Wera Meyer-Waldeck o Gunta Stölzl. El 1932, la parella es va traslladar a Probstzella, Turingia, on Alfred va treballar com a arquitecte lliure.[9][2]

El 1948 es van establir a Darmstadt, ocupada per l'avenç soviètic, i el 1950 van tornar a estar en contacte amb altres antics membres de la Bauhaus. En aquells anys de postguerra, l'interès per la Bauhaus tornà a augmentar ràpidament. El 1979, Arndt va conèixer l'èxit internacional quan les seves fotografies van ser exposades al Museu Folkwang. Va tornar a Dessau el 1994, convidada per la companyia Vorwerk per participar en la nova línia de catifes basades en dissenys exclusivament fets per dones.[6]

Gertud Arndt va morir el juliol del 2000 als noranta-sis anys.[5] Sempre juganera, va suggerir que els seus amics i la seva família «celebressin una alegre festa de la Bauhaus» després de la seva mort.

Les seves fotografiesModifica

La fotografia d'Arndt, oblidada fins a la dècada de 1980, ha estat comparada amb la dels seus contemporanis Marta Astfalck-Vietz i Claude Cahun.[5] Al llarg dels cinc anys en què es va interessar activament per la fotografia, es va capturar a ella mateixa i a les seves amigues en diversos estils, vestits i escenaris de la sèrie coneguda com a Maskenportäts (Retrats amb màscara). Tot i que en aquell moment Arndt es va negar a atribuir cap sentit artístic profund a les seves fotografies, aquestes eren imaginatives i provocatives. Amb els seus vestits, Arndt va crear reinterpretacions lúdiques d'estereotips femenins, com ara la vídua, la socialité o una nena petita, i destaquen per l'audàcia i la desimboltura i també per una ambiqüitat inclasificable.[10][11][9]

Angela Connor, que escrivia per a Berlin Art Link, descriu les imatges de Arndt com «des de greus fins a absurdes i fins i tot juganeres».[12] L'estil fotogràfic propi d'Arndt també era únic i desafiava els aspectes habituals de la fotografia modernista, que sovint incloïa angles extrems, mirall constructivista o simplificacions geomètriques.[4] En comptes d'això l'espectador s'enfronta amb Arndt directament, incapaç d'ignorar l'expressió comunicada per la seva cara i els accessoris que l'emmarquen. Avui es considera que Arndt és una pionera de l'autoretrat femení, molt semblant al que avui anomenaríem ‘selfies'.[3] La seva obra va tenir un ressò en la de Cindy Sherman i Sophie Calle.

ExposicióModifica

El gener de 2013, el Bauhaus Museum of Design de Berlín va presentar una exposició de tèxtils i fotografies de Gertrud Arndt.[5][11]

ReferènciesModifica

  1. "Gertrud Arndt", Luminous Link. Retrieved 15 March 2013.
  2. 2,0 2,1 «Gertrud Arndt». MOMA. [Consulta: gener 2020].
  3. 3,0 3,1 Navarro, Núria «Gertrud Arndt. Fotògrafa 1903-2000». El Periódico de Catalunya, 30-03-2019.
  4. 4,0 4,1 4,2 Müller, Ulrike. Bauhaus Women: Art, Handicraft, Design. París: Flammairon, 2009, p. 57–61. ISBN 978-2-08-030120-8. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 "Gertrud Arndt (-Hantschk)" Arxivat 2013-04-05 a Wayback Machine., Bauhaus. Retrieved 15 March 2013.
  6. 6,0 6,1 Press release, 7 February 2013 (downloadable PDF): "Gertrud Arndt (1903–2000): Life and Work" Arxivat 8 de setembre 2013 a Wayback Machine., Bauhaus-archiv. Retrieved 15 March 2013.
  7. Fiedler, Jeannine. Photography at the Bauhaus. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 1990, p. 340. ISBN 3-88940-045-0. 
  8. Bauhaus Archive in Berlin Exhibits Works by Gertrud Arndt[Enllaç no actiu], germany.info, 1 February 2013. Accessed 13 February 2013.
  9. 9,0 9,1 «Gertrud Arndt (1903-2000)». Tal día como hoy. Mujeres del Arte, proyecto de Diana Larrea. [Consulta: gener 2020].
  10. Witkovsky, Matthew S., and Peter Demetz. Foto : Modernity In Central Europe, 1918-1945. Washington, DC: National Gallery of Art in association with Thames and Hudson, 2007.
  11. 11,0 11,1 Jofré, José-Pablo «Gertrud Arndt, pionera de la Bauhaus: «En realidad, yo quería ser arquitecta...»». ABC Cultura, 01-04-2013.
  12. Angela Connor, "Before Cindy Sherman came Gertrud Arndt", Berlin Art Link. Retrieved 15 March 2013.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica