Obre el menú principal

Philip Guston

artista estatunidenc

Philip Guston (Mont-real 1913 - Woodstock, Nova York, 1980) fou un pintor nord-americà. Primer va destacar com a muralista, i va treballar per la Federal Art Project (de 1935 a 1942), com el seu amic Adolph Gottlieb. Formà part d'un grup d'artistes conegut com l'Escola de Nova York, al costat de Jackson Pollock,[1] Elaine de Kooning, Lee Krasner, Franz Kline, Arshile Gorky, Mark Rothko, Hans Hofmann, Adolph Gottlieb, Robert Motherwell, Willem de Kooning i Clyfford Still.[2]

Infotaula de personaPhilip Guston
Archives of American Art - Philip Guston - 3028.jpg
Biografia
Naixement 27 juny 1913
Mont-real (Quebec)
Mort 7 juny 1980 (66 anys)
Woodstock Tradueix
Causa de mort Causes naturals (Infart miocardíac)
Lloc d'enterrament Mount Evergreen Cemetery Tradueix
Formació Otis College of Art and Design Tradueix
Activitat
Ocupació Pintor
Ocupador Universitat Washington a Saint Louis
Gènere Art abstracte
Moviment Expressionisme abstracte
Representat per Hauser & Wirth Tradueix
Participà en
11 juliol 1959documenta 2
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Musa Guston Tradueix
Premis
Signatura

Discogs: 2279820
Modifica les dades a Wikidata

A principis dels anys quaranta va començar a pintar un tipus d'estil de fantasia figurativa que s'apropava al Surrealisme. Cap a final de la mateixa dècada, però, va començar a experimentar amb abstraccions que s'assemblaven lleugerament a paisatges urbans, fins que cap a 1950 eliminà l'element figuratiu de la seva obra. Els seus quadres més característics mostren taques lluminoses de colors superposats amb pinzellades delicades a la zona central d'un llenç de fons clar. Aquest tret ha estat descrit com a impressionisme abstracte, i es va associar Guston amb el grup, més líric, d'expressionistes abstractes.

Durant els anys seixanta, els grisos van substituir la brillantor inicial dels colors, i de mica en mica s'hi endinsaren vagues associacions naturalistes, fins que als anys seixanta va introduir una nova forma de figuració, a mig camí entre la sàtira i l'estil grotesc de Goya. Utilitzava una tècnica amb bandes de còmic i colors molt discordants. Pintava amb un cert ànim de brutalitat, estil amb què va descriure escenes del Ku-Klux-Klan i magnífics comentaris socials.

ReferènciesModifica

  1. The Museum of Modern Art, MoMA
  2. «Philip Guston». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

  • Diccionari d'Art Oxford Ed. 62, 1996
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philip Guston