Obre el menú principal

Paul Jackson Pollock (Cody, 28 de gener de 1912 - Springs, 11 d'agost de 1956) fou un artista estatunidenc, referent en el moviment de l'expressionisme abstracte i la pintura d'acció. Considerat un dels pintors més importants dels Estats Units al segle XX.

Infotaula de personaJackson Pollock
Biografia
Naixement Paul Jackson Pollock
28 de gener de 1912
Cody, Estats Units
Mort 11 d'agost de 1956(1956-08-11) (als 44 anys)
Springs, Estats Units
Causa de mort Accident de trànsit
Lloc d'enterrament East Hampton Tradueix
Nacionalitat Estatunidenc
Formació professional Art Students League of New York
Formació Art Students League of New York
Manual Arts High School Tradueix
Activitat
Camp de treball Pintura
Ocupació Pintor
Art Pintura
Gènere Art abstracte
Moviment Expressionisme abstracte
Professors Thomas Hart Benton i Frederick Schwankovsky
Influències
Influències en
Representat per Artists Rights Society
Mecenes Peggy Guggenheim
Participà en
28 juny 1964documenta 3
11 juliol 1959documenta 2
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Lee Krasner (1945–1956)
Parella Lee Krasner
Signatura

Musicbrainz: d67e492a-3c84-4e93-be60-5fe96febf363
Modifica les dades a Wikidata
Tomba de Jackson Pollock al Green River Cemetery d'Springs
Estudi creatiu de Pollock a Springs, estat de Nova York

BiografiaModifica

Va néixer el 28 de gener de 1912 a Cody, Wyoming, i posteriorment, el 1929, es va mudar a Nova York, on va estudiar amb el pintor Thomas Hart Benton.

Pollock es va distanciar de l'art figuratiu i va desenvolupar tècniques com el splashing o el dripping, consistents a llançar pintura sobre la tela o deixar-la degotar al seu damunt (action painting), sense utilitzar dibuixos ni esbossos. A causa d'aquesta forma de pintar, Pollock va ser anomenat Jack the Dripper (joc de paraules amb Jack the Ripper o Jack l'Esbudellador, i Dripper o 'degotador', i que podríem traduir com 'Jack el Degotador').

De 1938 fins a 1942 va treballar per al Federal Art Project ('Projecte d'Art Federal'), i durant les dècades dels anys 1950 i 60 Pollock va rebre suport de la CIA per mitjà del Congress for Cultural Freedom (CCF, Congrés per a la Llibertat Cultural).

Es va casar amb Lee Krasner el 1945. De la seva curta vida, es diu que els sols anys destacables van ser aquells que va assolir controlar l'alcoholisme, és a dir, el període 1949-1950. Peggy Guggenheim va ser el seu mecenes, que li donava una mensualitat.

La carrera de Pollock es va veure sobtadament interrompuda quan va morir en un accident de cotxe el 1956.

Va ser l'objecte dels documentals Jackson Pollock (1987) i Jackson Pollock - Love & Death on Long Island (Jackson Pollock - Amor i Mort a Long Island) (1999) així com el biopic Pollock protagonitzat i dirigit per Ed Harris.

Un anterior documental de 10 minuts Jackson Pollock (1951) va ser dirigit per Hans Namuth i tenia música de Morton Feldman.

ObraModifica

Va tenir una forta influència dels muralistes mexicans, l'art de Picasso i l'automatisme surrealista, cosa que el va dur a iniciar una pintura molt expressiva i gestual amb un rerefons expressionista, fins a arribar a la pura abstracció mitjançant el mètode del dripping. Joan Miró va afirmar que en la seva obra havia trobat «la llibertat que va poder prendre el pintor i fins on podia anar, molt més enllà dels seus límits. D'alguna manera, la nova pintura nord-americana em va alliberar».[4]

La seva pintura més famosa Jackson Pollock #5, de 1948, té el rècord de subhasta en vendre's per 140 milions de dòlars. (USD140.000.000), que li va treure el lloc a la pintura de Gustav Klimt Retrat d'Adele Bloch-Bauer I, venuda per 135 milions de dòlars.

Obres rellevantsModifica

ReferènciesModifica

  1. Pepe Karmel, Kirk Varnedoe, Jackson Pollock, interviews, articles, and reviews consultat el 29 de desembre 2010. (anglès)
  2. CBS Sunday Morning consultat el 29 de desembre 2010. (anglès)
  3. Leonhard Emmerling, Jackson Pollock 1912-1956 consultat el 29 de desembre 2010. (anglès)
  4. Caballero, Oscar «Los tres "Azules" de Miró se exhiben desde ayer en el Centro Pompidou de París». La Vanguardia, 22-11-1984.
  5. «Enllaç». ibiblio.
  6. «Enllaç». ibiblio.
  7. Mural -University of Iowa Museum of Art
  8. «Enllaç».
  9. «Enllaç». ibiblio.
  10. «Enllaç». ibiblio.
  11. «Enllaç». ibiblio.
  12. «Enllaç». ibiblio.
  13. «Enllaç». ibiblio.
  14. Museum of Modern Art «Enllaç». ibiblio.
  15. «Enllaç». ibiblio.
  16. «Enllaç».
  17. «Enllaç».
  18. «Enllaç». ibiblio.
  19. «Enllaç».
  20. «Enllaç». Museum of Modern Art.
  21. «Enllaç». Albright-Knox Art Gallery.
  22. «Enllaç».
  23. The Museum of Modern Art «Enllaç». ibiblio.
  24. «Enllaç».

Enllaços externsModifica