Montreal
Montreal[1][2] (oficialment i en francès, Montréal; en anglès, Montreal) és la ciutat més gran de la província del Quebec (Canadà), la segona ciutat francòfona del món i la segona ciutat canadenca en població i importància; la seva àrea metropolitana té 4 milions d'habitants. Montreal és alhora una regió administrativa quebequesa. Està situada a l'illa de Montreal a la confluència del riu Sant Llorenç i del riu dels Outaouais, a 246 km al sud-oest de la Ciutat de Quebec, la capital de la província, i a 202 km d'Ottawa, la capital del Canadà. És un dels principals centres industrials, comercials i culturals d'Amèrica del Nord.
 Montreal | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Montréal (fr) Molian (abe)  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Lema | «Concordia Salus» | ||||
| Epònim | Mont-Royal | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Canadà | ||||
| Província | Quebec | ||||
| Regió administrativa | regió de Mont-real | ||||
| Territori equivalent | aglomeració urbana de Mont-real | ||||
| Capital de | |||||
| Població | |||||
| Total | 1.762.949 (2021) | ||||
| • Densitat | 3.540,06 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Comunitat Metropolitana de Mont-real aglomeració urbana de Mont-real | ||||
| Superfície | 498 km² | ||||
| Banyat per | Rivière des Prairies, riu Sant Llorenç, Via marítima del Sant Llorenç, Lake of Two Mountains (en)  i Lac Saint-Louis (en) | ||||
| Altitud | 31 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | Ville-Marie | ||||
| Fundador | Paul Chomedey de Maisonneuve i Jeanne Mance | ||||
| Creació | 17 maig 1642 | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan legislatiu | Ajuntament de Mont-real | ||||
| • Alcalde | Valérie Plante (2017–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | H | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 514 i 438 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | montreal.ca | ||||
 | |||||
Montreal és la quarta ciutat francòfona més poblada del món, darrere de París, Kinshasa i Abidjan.[3][4] No obstant això, Montreal també té una considerable comunitat anglòfona,[5] i un creixent nombre de persones que l'idioma matern de les quals no és ni el francès ni l'anglès.
La paraula «Montreal» és la versió arcaica, en francès antic, de «Mont-Royal» (quan «royal» es deia i s'escrivia «real» sense accent, com en castellà), una muntanya localitzada a la ciutat, al centre de l'illa.[6][7] Montreal és un dels centres culturals més importants del Canadà, ja que acull diversos esdeveniments nacionals i internacionals. Entre ells, podem citar el festival Juste pour Rire, un dels majors festivals d'humor del món, el Festival de Jazz de Montréal, un dels majors festivals de jazz del món, i el Grand Prix automobile du Canada. La ciutat, en total, acull més de 70 esdeveniments internacionals a l'any.
La població de Montreal és de les millor formades del món; posseeix la concentració més gran d'estudiants universitaris per capita de tota Amèrica del Nord. La ciutat compta amb quatre universitats —dues d'elles francòfones i les altres dues anglòfones—, set institucions superiors i 12 cégep (col·legi d'ensenyament general i professional). És un centre d'indústria d'alta tecnologia, especialment a l'àrea de la medicina i de la indústria aeroespacial.[8]
Fundada el 1642, Montreal va ser una de les primeres ciutats del Canadà. Des de llavors, i fins a la dècada de 1960, va ser el principal centre financer i industrial del Canadà, així com la ciutat més gran del país. Considerada fins llavors la capital econòmica del Canadà, també era considerada una de les ciutats més importants del món. No obstant això, durant la dècada de 1970, l'anglòfona Toronto li va arrabassar el lloc de capital financera i industrial del país. El 2001, els 27 municipis de l'illa de Montreal van ser fusionats amb la ciutat de Montreal. El 2004, després dels resultats d'un referèndum, 15 d'aquests municipis van tornar a ser ciutats independents.
HistòriaModifica
Hochelaga, una fortalesa indígena es trobava originalment a l'illa de Montreal quan Jacques Cartier la va visitar el 1535. Samuel de Champlain la va visitar una vegada més el 1603, però els francesos no la van colonitzar fins al 1642, quan un grup de religiosos i d'immigrants s'hi van establir i van fundar el poble de Ville-Marie el 17 de maig. La ciutat va créixer fins a convertir-se en un important port i centre de comerç, i origen de futures exploracions franceses. La ciutat va ser fortificada el 1725 i va ser possessió francesa fins al 1760 quan Vaudreuil de Cavagnal va rendir la ciutat a l'exèrcit britànic. Montreal va ser capital de la província britànica del Canadà de 1844 a 1849.
Montreal va ser la capital financera i cultural del Canadà i la ciutat més gran, però va perdre la seva influència amb el creixement de Toronto i l'emigració del sector angloparlant a altres ciutats de parla anglesa, després de l'aplicació de les lleis de reforma de l'ús de la llengua francesa dels anys setanta. Montreal va ser la seu dels Jocs Olímpics de 1976. Tot i això, com moltes altres metròpolis occidentals, certs barris de la ciutat estan experimentant un procés d'ennobliment. El 2006 la ciutat ha estat la seu dels primers Outgames.
El lloc on s'assenta la ciutat de Montreal va estar habitat per nadius algonquins, hurons i iroqueses durant milers d'anys abans de l'arribada dels primers europeus. Els rius i llacs de la regió estaven plens de peixos que servien com a aliment als nadius, a més que eren eficients rutes de transport.
Període colonialModifica
El primer europeu a trepitjar l'actual ciutat de Montreal va ser Jacques Cartier,[9] que havia navegat el riu Sant Llorenç amunt, en 1535. A causa que va sentir rumors en un llogaret iroquès, on actualment està localitzada la ciutat de Quebec, que existia or a l'Illa de Montreal, i impedit de continuar la seva explotació riu amunt per les Cataractes de Lachine (geogràficament al sud de Montreal), Cartier va explorar l'illa, albirant un llogaret iroquès, Hochelaga, on vivien aproximadament mil nadius.[9] El llogaret estava localitzat al peu del Mont Royal. Llavors Cartier va clavar una creu (2 d'octubre), la primera d'una sèrie, en honor del rei Francesc I de França, que havia patrocinat l'excursió de Cartier. Per a infelicitat del navegant francès, allò que els nadius havien descrit com un "metall brillant" no passava de quars, o tal vegada pirita (l'"or dels ximples").
Samuel de Champlain va ser a l'illa de Montreal dues vegades, en 1603 i 1611, gairebé un segle després de Cartier. Aleshores, Hochelaga ja havia estat abandonada pels iroquesos.[9][10]
El 1639, el recaptador de impostos Jérôme Li Royer va crear una companyia a París. El seu objectiu era la colonització de l'actual illa de Montreal. En 1641, la companyia va enviar a un grup de missioners cristians dirigits per Paul Chomedey de Maisonneuve, amb la intenció principal de cristianitzar els nadius locals.[11] En 1642, el grup missioner, compost per prop de 50 persones, va desembarcar a l'illa i va construir un fort, establint la Vila María de Montreal (Ville Marie de Montréal).[11]
Els iroquesos atacaven contínuament el fort, esperant destruir el llavors rendible comerç de pells que mantenien els francesos amb els algonquins i hurons, rivals dels iroquesos. Malgrat aquests atacs, Montreal prosperava com a centre catòlic de comerç i venda de pells, així com a base central per a l'explotació d'altres regions de la Nova França (regions d'Amèrica del Nord que formaven part de l'imperi francès). Al començament del segle xviii, la petita Ville-Marie va passar a ser anomenada Montreal. Llavors tenia una població d'aproximadament 3500 habitants.
Montreal va ser presa per forces armades britàniques el 1760, durant la Guerra Franco-Índia (1754-1763), i va passar definitivament a control britànic el 1763 donada la decisió francesa de mantenir l'illa de Guadalupe, en el Tractat de París.[12]
Va ser ocupada temporalment per tropes de les Tretze Colònies durant la Guerra d'Independència dels Estats Units el 1776. Benjamin Franklin i altres diplomàtics americans van intentar aconseguir el suport dels canadencs francòfons per a la causa de la independència de les Tretze Colònies americanes contra els britànics, però sense èxit. Al juny de 1776, amb l'arribada de tropes britàniques, els americans van retrocedir.
Al començament del segle xix, quan Montreal tenia aproximadament 9000 habitants, els immigrants vinguts d'Escòcia van començar a instal·lar-se a la ciutat. Encara que només constituïen un petit percentatge de la població de la ciutat, van ser essencials per a la construcció del Canal de Lachine el 1825, que va permetre la navegació de grans vaixells pel riu,[13] fent de la petita Montreal un dels principals centres portuaris d'Amèrica del Nord.[14][15] Els pioners escocesos també van crear el primer pont que connectava l'illa al continent, el primer centre comercial de la ciutat, vies fèrries i el Bank of Montreal, el primer banc del Canadà, i actualment un dels majors del país.
Va ser la capital de la província colonial del Canadà entre 1844 i 1849, i centre d'una explosió econòmica que va atreure molts immigrants de llengua anglesa, com irlandesos, escocesos i anglesos. Això va fer la ciutat, per un curt període, predominantment anglòfona, fins a l'arribada de més immigrants francesos en les dècades de 1840 i 1850. Aquest accelerat creixement va convertir a Montreal a la capital econòmica i cultural del Canadà. La ciutat va passar de 16 000 a 50 000 habitants entre 1825 i 1850.
De 1867 a la dècada de 1940Modifica
El creixement de la ciutat, tant en termes econòmics com demogràfics (la ciutat va assolir els 100 000 habitants, dels quals la meitat eren d'origen francès, a la fi de la dècada de 1860) continuava. La importància i la prosperitat econòmica de la ciutat van augmentar quan es va construir la primera via fèrria transcontinental, que enllaçava Montreal amb Vancouver, a la Columbia Britànica i altres ciutats importants de l'interior. Cap al canvi de segle, Montreal havia assolit aproximadament 270 mil habitants.
En la Primera Guerra Mundial, en la qual Canadà va lluitar del costat de la Triple Entesa i els Estats Units, els habitants anglòfons de la ciutat van donar suport al govern. Els habitants francòfons, en canvi, no van tenir el mateix entusiasme. El 1917, donada la insuficiència de soldats, l'allistament forçat de qualsevol persona elegible per lluitar en la guerra va causar diverses revoltes a Montreal, allunyant les poblacions anglòfona i francòfona una de l'altra.
Després de la Guerra, amb la prohibició de les begudes alcohòliques als Estats Units, Montreal es va convertir en un paradís per als ciutadans estatunidencs a la recerca d'alcohol.[16] La ciutat es va guanyar el sobrenom de Sin City (Ciutat del Pecat), gràcies a la venda de begudes alcohòliques, al joc i a la prostitució.
Malgrat haver estat durament afectada per la Gran Depressió econòmica dels anys 30,[17] Montreal va continuar desenvolupant-se, amb la construcció de diversos gratacels, entre ells l'edifici Sun Life, el més alt de la Commonwealth anglesa durant un cert temps.
La Segona Guerra Mundial i l'allistament forçós de persones van portar de nou problemes d'índole cultural entre anglòfons i francòfons. Aquesta vegada, sense majors conseqüències que la presó de Camillien Houde,[18] llavors alcalde de la ciutat, que va incentivar als habitants de Montreal a ignorar la causa del govern canadenc en la guerra, exhortant al no allistament.[19]
Des de 1950Modifica
Cap a 1951, la ciutat de Montreal va arribar al milió d'habitants.[20] Jean Drapeau, escollit alcalde de la ciutat de 1954 a 1957 i de 1960 a 1986, va iniciar durant el seu mandat grans projectes com un sistema de metro, una ciutat subterrània, l'expansió de la badia portuària, la inauguració del canal navegable del riu Sant Llorenç i la construcció de moderns edificis d'oficines al centre de la ciutat.
Montreal va ser el centre del creixement del nacionalisme quebequès, que va créixer fins al començament dels anys 70. En 1967, Montreal va ser seu de l'Exposició Universal de 1967. Coneguda popularment com a Expo 67, una exposició de caràcter universal que va coincidir amb el centenari de la independència del Canadà. La Expo 67 va ser una de les majors fires internacionals mai realitzades, a més d'haver estat l'escenari d'un famós discurs del llavors president francès, Charles de Gaulle, en el qual expressava el seu suport als nacionalistes quebequesos, causant així certes tensions en les relacions franco-canadenques.
Montreal va organitzar els Jocs Olímpics de 1976, que van endeutar profundament a la ciutat (un deute de l'ordre de mil milions de dòlars canadencs), a causa de despeses no controlades i de la corrupció. Aquest deute generat es va acabar de saldar el 2006.[21]
El creixement del nacionalisme quebequès va tenir com a conseqüència l'aparició d'actes terroristes, perpetrats a la ciutat per extremistes entre 1963 i 1970. L'aprovació de la Llei 101 pel govern de Quebec, el 1977, que limitava l'ús de l'anglès i altres idiomes que no fossin el francès en la política, el comerç i en els mitjans de comunicació,[22] van ser factors decisius, que van causar l'allunyament de comerciants i empreses internacionals —que es van anar traslladant gradualment cap a Toronto— i la disminució del nombre d'immigrants instal·lats a la ciutat.
En els primers anys del segle xxi, va tenir lloc la reorganització de Montreal. Així, en 2001 la ciutat es va fusionar amb les altres 26 ciutats que ocupaven l'illa de Montreal, formant una única ciutat. En 2002, es va concedir un referèndum a les ciutats que havien estat foses amb Montreal per votar a favor o en contra de la fusió. D'acord amb els resultats de la votació, 15 de les antigues ciutats recuperarien la seva independència l'1 de gener de 2006.
Montreal, el major centre urbà del Canadà i principal centre comercial i industrial del país des dels inicis de la historia moderna del Canadà, va ser superada, en nombre d'habitants i importància econòmica, per la ciutat de Toronto (Toronto i els seus cinc districtes de l'època, que actualment componen junts la ciutat de Toronto), a la província d'Ontàrio, entre la dècada de 1970 i 80. Les bones condicions econòmiques de la ciutat van permetre els actuals avanços en la infraestructura de la ciutat (expansió del sistema de metro cap a la ciutat veïna de Laval i la construcció d'un anell viari entorn de l'illa de Montreal). Actualment està en marxa la revitalització de diversos barris degradats. En 2017, un canvi polític important va triar una nova administració municipal del partit d'esquerra ecològica Projet Montréal, i la primera dona alcaldessa de Montreal, Valérie Plante.
Administració regional i municipalModifica
Entre el primer de gener de 2002 i el primer de gener de 2006, el territori de la regió de Montreal coincidí amb el del municipi. El primer de gener de 2002 entrà en vigor una llei del parlament quebequès que establia la fusió de tots els municipis situats a l'illa de Montreal, així com algunes illes adjacents, que componien fins aleshores la Comunitat Urbana de Montreal amb la ciutat vella. Aquesta decisió del legislador quebequès creà una nova ciutat de 1.871.774 persones.
Aquesta fusió, però, no fou ben rebuda per la població de tots els nous barris de Montreal, especialment per la d'aquells situats a l'oest de l'illa, de majoria anglòfona. Posteriorment, amb l'accés dels liberals al govern quebequès, s'organitzà un referèndum sobre la segregació dels municipis fusionats. Aquesta consulta tingué lloc el 20 de juny de 2004 a vint-i-dos dels antics municipis. D'aquests, quinze votaren a favor de tornar a ser municipis independents. Aquest segregació entrà en vigor el primer de gener de 2006. Aquests "nous" municipis són els següents : Baie d'Urfé, Beaconsfield, Côte-Saint-Luc, Dollard-Des Ormeaux, Dorval, Hampstead, Kirkland, L'Île-Dorval, Montréal-Est, Montréal-Ouest, Mont-Royal, Pointe-Claire, Sainte-Anne-de-Bellevue, Senneville i Westmount.
Aquests nous municipis no han recuperat, però, totes les competències de què disposaven abans de la fusió. Algunes competències, anomenades competències d'aglomeració, són gestionades pel Consell d'Aglomeració, format per la ciutat de Montreal i els municipis segregats.
Consell municipalModifica
La ciutat de Montreal està administrada per l'alcalde i el Consell Municipal de Montreal, que està compost per 73 membres.[23] Els habitants de la ciutat escullen l'alcalde. La ciutat està dividida en 73 districtes municipals diferents. La població de cada districte escull a un candidat, que actuarà com a representant del districte en el consell municipal,[23] durant un mandat de 4 anys de durada. L'alcalde de la ciutat és el principal administrador del govern de la ciutat, supervisant i orientant els departaments de la ciutat. El consell municipal, per la seva banda, discuteix i aprova diferents projectes, així com el pressupost anual.
El consell municipal és el principal òrgan administratiu de la ciutat de Montreal. El consell posseeix més poder que l'alcalde. El consell té jurisdicció en diversos dominis, incloent la seguretat pública, els canvis intergovernamentals, el medi ambient, l'urbanisme i certs programes de subvencions. El consell de la ciutat s'encarrega de supervisar o aprovar certes decisions dels consells dels districtes.
El consell municipal opera set comissions. Les comissions del consell són responsables de les relacions públiques i de la recepció de comentaris, suggestions i crítiques lligades al consells municipal. Són sobretot òrgans de consulta, i no posseeixen cap poder administratiu a la ciutat. La principal funció de les comissions del consell és la d'informar i afavorir la participació dels ciutadans en debats públics relacionats amb l'administració de la ciutat, i informar a la població sobre els membres del consell municipal, i els candidats a ser membres d'aquest consell en les eleccions municipals. Cada comissió està formada de set a nou membres triats (amb excepció d'un representant del govern de Quebec) i inclou un president i un vicepresident.
El Consell executiu i els Consells de districteModifica
Montreal també posseeix un consell executiu, la funció del qual és la preparació de diversos documents, com el pressupost o les normatives municipals subjectes seguidament al judici del consell de ciutat. Aquests documents impliquen principalment la concessió de contractes, subvencions, gestió dels recursos humans i financers, proveïment i els edificis municipals.
Montreal està dividida en 27 barris diferents (no s'han de confondre amb les 27 antigues municipalitats existents anteriors a la fusió de 2001). Cadascuna d'aquestes ciutats posseeix els seus propis consells administratius, els consells de districte. La funció dels 27 consells de districte de la ciutat de Montreal és la planificació urbana, la recollida d'escombraries, el manteniment i vigilància dels establiments culturals i d'oci, el desenvolupament comunitari, els recursos humans, la prevenció d'incendis, la gestió financera i les tarificacions no fiscals dels respectius districtes.
Prop del 40% de la renda de la ciutat prové dels impostos cobrats a propietats. La resta dels fons municipals prové de taxes cobrades als establiments comercials i al consum d'aigua, així com de fons provinents de la província de Quebec.
| Partit | Inicials | Fundació | Govern | Alcaldes | Alcaldes de districte | Consellers municipals | Consellers de districte | Total d'electes |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Union Montréal | UCIM | 2001 | 2002 - […] | 1 | 16 | 34 | 33 | 84 |
| Parti Vision Montréal | VM | 1994 | 1994-2002 | - | 3 | 8 | 5 | 16 |
| Projet Montréal | PM | 2005 | - | - | - | 1 | - | 1 |
| Parti Éléphant Blanc de Montréal | PÉBM | 8 d'agost de 1989 | - | - | - | - | - | 0 |
Geografia i entornModifica
La ciutat es localitza a l'Illa de Montreal, en el riu Sant Llorenç, i incorpora un total de 74 illes menors localitzades prop de l'Illa de Montreal. Es localitza a 75 km. a l'est de la província canadenca de Ontàrio, a 150 km. a l'est de la capital del país, Ottawa i a aproximadament 200 km. al sud-oest de la capital de la província, la Ciutat de Quebec. Les coordenades geogràfiques de Montreal són 45°28' Nord i 73°45' Oest; l'altitud mitjana de la ciutat és de 57 metres, 23 metres a la riba del Sant Llorenç.
L'Illa de Montreal té 50 km. de longitud per 16 km. d'ample, en la seva màxima extensió, i una àrea de 482,84 km². Per estar en una posició obliqua, els habitants de la ciutat han adquirit una manera poc corrent de descriure adreces a la ciutat: el "nord" de la ciutat correspon en realitat a l'adreça nord-est en la brúixola magnètica; el "sud" de la ciutat, al sud-oest magnètic, l'"est" de la ciutat, al sud-est magnètic, i l'"oest" de la ciutat, al nord-oest magnètic.
DistrictesModifica
Els districtes de Montreal (en francès arrondissements) són un total de 19 territoris que componen la ciutat de Montreal.
- Ahuntsic-Cartierville
- Anjou
- Côte-des-Neiges–Notre-Dame-de-Grâce
- Lachine
- LaSalle
- Le Plateau-Mont-Royal
- Le Sud-Ouest
- L'Île-Bizard–Sainte-Geneviève
- Mercier–Hochelaga-Maisonneuve
- Montréal-Nord
- Outremont
- Pierrefonds-Roxboro
- Rivière-des-Prairies–Pointe-aux-Trembles
- Rosemont–La Petite-Patrie
- Saint-Laurent
- Saint-Léonard
- Verdun
- Ville-Marie
- Villeray–Saint-Michel–Parc-Extension
A més de la divisió legal de la ciutat en districtes, Montreal posseeix diferents barris (quartiers) ben delimitats. En la seva majoria, es tracta d'antics municipis annexats a Montreal o representen sectors específics de la ciutat. És el cas del Mont Royal i els seus voltants, la petite Italie, el Quartier international de Montréal i el Vieux-Montréal entre d'altres.
Regió metropolitanaModifica
Montreal és el centre d'una regió metropolitana coneguda com a Gran Montreal, que s'estén per un radi d'aproximadament 40 km de la ciutat. La metròpolis de Montreal és la segona més poblada del Canadà, i la desena més poblada d'Amèrica del Nord.
La Comunitat Metropolitana de Montreal (Communauté Métropolitaine de Montréal) és l'òrgan públic encarregat de la planificació, coordinació i finançament de desenvolupament econòmic, transport públic, recollida d'escombraries, etc, en aquesta regió metropolitana, que comprèn 3839 km² i compta amb 4.027.100 habitants. El president de la Comunitat Metropolitana de Montreal és l'alcalde de la ciutat de Montreal.
| Ciutats que componen la Regió Metropolitana de Montreal | |
A l'Illa de Montreal
L'àrea de les 15 ciutats juntes és d'aproximadament 134 km², |
A les illes de la regió |
| En el marge nord del riu Sant Lorenzo | |
| En la marge sud del Riu Sant Lorenzo | |
ClimaModifica
El clima de Montreal és continental humit,[25] amb quatre estacions ben definides i variades. A l'hivern, la temperatura mitjana de la ciutat és de -10,2 °C (sense tenir en compte la velocitat del vent), amb mínimes entre -40 °C i -10 °C i màximes entre 0 °C i 15 °C. A l'estiu, la mitjana és de 21 °C, amb màximes entre 23 °C i 38 °C.
El mes de gener és, amb una temperatura mitjana de -10,2 °C, el més fred de l'any a Montreal mentre que al juliol la mitjana és de 20,9 °C, la qual cosa ho fa el mes més calorós. La temperatura més baixa mai mesura és de -37,8 °C el 15 de gener de 1957. La més alta van ser 37,6 °C, observats l'1 d'agost de 1975.[25] Segons un estudi publicat el 5 de desembre de 2005 pel govern de Quebec, les regions del sud-oest de la província s'haurien escalfat considerablement entre 1960 i 2003, presentant un augment a l'alça de les temperatures mitjanes d'1 a 1,25 °C, un reescalfament major que la mitjana planetària (aproximadament 0,6 °C).
Les precipitacions són abundants a la regió. De mitjana, anualment cauen a la ciutat 2,4 metres de neu, i la pluja és abundant al llarg de tot l'any, principalment a l'estiu, l'estació de l'any més humida de la ciutat. La retirada de la neu dels principals carrers i autopistes de la ciutat li costa a Montreal més de 50 milions de dòlars canadencs l'any.
A més, són habituals les petites precipitacions de neu al final de la primavera. Així mateix, és freqüent l'aparició de l'estiu indi a principis de tardor. Alguns fenòmens meteorològics més rars, tals com aurores boreals o tempestes geomagnètiques tenen lloc ocasionalment. Aquestes variacions es deuen a la localització de la ciutat en una àrea on solen trobar-se grans fronts d'aire, un de provinent del Pol Nord, i l'altre, dels Estats Units.
Fauna i floraModifica
Montreal conté una flora i una fauna molt diversificades d'entre la qual destaca, entre altres espècies, l'auró del sucre (Acer saccharinum), símbol de la ciutat i del Quebec per la seva producció de xarop d'auró. La ciutat posseeix a més un ric patrimoni arborícola als seus espais verds, parcs i carrers. Opera el seu propi viver de producció d'arbres adaptats a les necessitats i restriccions del medi urbà. El Viver de la Ciutat de Montreal se situa a L'Assomption, una localitat al nord-est de Montreal.
DemografiaModifica
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Font: Ville de Montréal Arxivat 2006-01-14 a Wayback Machine. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Montreal posseeix prop d'1,8 milions d'habitants (1,6 milions després de la fusió) dins dels seus límits municipals. L'àrea metropolitana de Montreal té 3.607.000 habitants, segons una estimació del Centre d'Estadístiques del Canadà.
Montreal és una ciutat multicultural, però la ciutat és una excepció a la província del Quebec. Mentre que els habitants d'ascendència francesa tendeixen a abandonar la ciutat per establir-se en els seus suburbis, o fins i tot en altres ciutats de la província, més immigrants s'estableixen a la ciutat. La ciutat té una gran varietat d'ètnies i cultures diferents. Juntament amb els descendents de francesos i anglesos, coexisteixen comunitats irlandeses, italianes, jueves, gregues, àrabs, hispàniques, haitianes, hindús, xineses, alemanyes i portugueses.[28]
Més del 25% de la població de Montreal és descendent de dos o més grups ètnics.[29] Els habitants no nascuts al país componen el 20% de la població de la ciutat.[29]
ReligióModifica
Prop del 84% de la població de la ciutat es declara cristiana,[30] la gran majoria segueix a l'Església catòlica. Aquesta herència prové principalment dels descendents o immigrants francesos, italians, irlandesos i portuguesos. La presència de les religions protestants i ortodoxes, de menor importància, es deu principalment als immigrants britànics, alemanys, grecs i libanesos.
Des de la Revolució Tranquil·la dels anys 1960, pocs quebequesos francòfons practiquen la seva religió. La proporció de cristians practicants en el Quebec és molt menor que la mateixa proporció en altres llocs d'Amèrica del Nord.
Entre les religions no cristianes, es troba en majoria la musulmana, degut principalment a l'afluència de nous immigrants.[30] La comunitat jueva de Montreal ha tingut un relatiu impacte en els nivells culturals i econòmics des del segle xviii. També hi ha petites comunitats budistes, sikhs, bahai i hindús.
IdiomesModifica
Francòfon (majoritari) Anglòfon (majoritari) Al·lòfon (majoritari) | Francòfon (minoritari) Anglòfon (minoritari) Al·lòfon (minoritari) |
La majoria dels habitants de la Comunitat metropolitana de Montreal (aproximadament el 67,8%) tenen el francès per llengua materna, una part de la població és anomenada al·lòfona (18,4%), és a dir, comunitats la llengua materna de les quals no és cap de les oficials, mentre que aproximadament el 13,8% es declara anglòfona. En el conjunt de l'illa de Montreal (que constitueix la ciutat de Montreal), les dades canvien: el 53% de la població es declara francòfona, el 29% al·lòfona i el 18% anglòfona. No obstant això, la majoria dels ciutadans tenen almenys coneixements pràctics de les dues llengües oficials i la majoria dels al·lòfons tenen el francès o l'anglès com a segona llengua.
Prop del 53% dels montrealencs són bilingües en francès i anglès, el 29% parla únicament el francès (especialment a l'est de l'illa de Montreal) i el 13% dels montrealencs parlen solament l'anglès (a l'oest de l'illa de Montreal). Certes persones no són capaces de comunicar-se ni en francès ni en anglès. La tendència que tenen els nous immigrants d'aprendre la llengua majoritària (el francès) s'ha accelerat des de la introducció de la Carta de la llengua francesa durant els anys 1970. També es parlen bastant a Montreal l'italià, l'àrab, el grec, el portuguès, l'espanyol i l'hindi. L'ús del francès en l'àmbit domèstic, en general, progressa en la comunitat urbana de Montreal.[31]
EconomiaModifica
Des del segle xix fins a mitjan segle xx, l'economia de la ciutat estava dominada per comerciants i empreses anglòfones, que mantenien els seus ambients de treball gairebé sempre en anglès. La Llei 101 (Carta de la llengua francesa), no obstant això, va obligar qualsevol establiment i empresa amb més de 50 empleats a utilitzar també el francès a l'àrea de treball.
El 2006, la taxa de desocupació va ser del 13,1% a l'illa de Montreal i de l'11,2% a la Comunitat Metropolitana.[32] Els sectors d'activitats de la població van estar encapçalats pels serveis de consum (25%) i els serveis governamentals, d'educació i de salut (20,8%). A aquests els van seguir el sector manufacturer (16,8%) i els serveis de producció (14,2%). Menys representatius van ser els serveis de distribució (9,2%) i el sector de la construcció (2,7%).[33]
Sent el segon major centre financer del país,[34] Montreal continua estant entre els principals centres financers d'Amèrica. Les seves arrels bilingües i la seva posició estratègica atreuen a empreses interessades a treballar en el continent nord-americà, especialment, companyies franceses, donant la ciutat un accés especial al mercat francès i europeu.
Importants empreses, tant companyies canadenques com d'altres països posseeixen aquí les seves casernes generals, com és el cas d'Air Canada, la IBM Canada i la Bombardier. Montreal és el segon centre econòmic de llengua francesa al món.
Quant a les finances, la borsa de valors de la ciutat creada el 1874, la primera del Canadà i la principal del país fins a 1999, ja no mou més accions (ara això es realitza a la borsa de valors de Toronto). En l'actualitat, està especialitzada en el canvi i venda de derivatives (contractes d'inversió).
TransportsModifica
Montreal és el major centre vial, ferroviari i portuari del Canadà, així com posseeix el tercer aeroport més dinàmic del país, l'Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau.
Montreal és una ciutat on està molt desenvolupat el transport públic. El 2002, prop del 33% de la població activa declarava desplaçar-se als seus llocs de treball utilitzant aquesta manera de transport, el 52,4% utilitzaven l'automòbil en qualitat de conductors (el 4,3% en qualitat de passatger), el 8,2% anava a peu mentre que el 2% dels montrealencs preferien la bicicleta.[35] El Metro de Montreal és el sistema de transport públic amb major nombre de persones transportades sobrepassant els 360 milions de passatgers a l'any.[36]
En termes de qualitat de l'aire, mesura per l'índex ICA, les xarxes de carreteres són responsables del 73% de les emissions de monòxid de carboni, en comparació al 4% dels avions. Aquesta taxa relativament baixa per al transport aeri es deu en part a l'aplicació de normes bastant recents de la OACI.
EducacióModifica
Existeixen dos sistemes d'escoles públiques a la ciutat, un encarregat d'atendre alumnes immigrants i nadius en francès (llengua oficial de la província), i un altre per atendre alumnes anglófonos nadius de Quebec. Els pares també poden optar per deixar els seus fills en el sistema privat d'ensenyament que està subsidiat pel municipi.
La taxa d'alumnes que estudiaven en escoles privades de la ciutat era la major de tot Canadà: aproximadament un 24% dels alumnes.
Montreal posseeix la major població universitària per capita d'Amèrica del Nord,[37] a causa de les seves quatre universitats, dues d'elles molt reconegudes a Amèrica del Nord:
- la Universitat McGill (que imparteix les seves classes principalment en anglès) i
- la Universitat de Montreal (que ho fa en francès).
Altres universitats de la regió metropolitana de Montreal són:
- la Universitat Concòrdia, (anglófona)
- la Universitat de Quebec a Montreal, i
- la Universitat de Sherbrooke a la ciutat veïna de Longueuil.
Les universitats de Montreal compten amb diverses facultats. Dues d'elles estan especialitzades en enginyeria i es troben al centre de la ciutat. L'Escola Superior de Tecnologia (École de technologie supérieure) que és part de la Universitat de Quebec i l'Escola Politècnica de Montreal (École Polytechnique de Montréal) que és part de la Universitat de Montreal.
El sistema de biblioteques públiques de Montreal comprèn la gran biblioteca central (Biblioteca i arxius nacionals de Quebec), i la xarxa de biblioteques al voltant de la ciutat. Tot i que la majoria dels dels seus fons són en francès, també se n'hi poden trobar en anglès i en altres idiomes, dels quals els més comuns són l'italià, xinès, portuguès, espanyol i àrab, entre d'altres.
Montreal té 6 universitats i 12 colleges d'ensenyement general i professional, i avui en dia és la ciutat nord-americana amb la proporció més gran d'estudiants d'educació superior per habitant.
Universitats francòfonesModifica
- Université de Montréal:
- Université du Québec:
- Université de Sherbrooke (Es troba a Sherbrooke, té un campus a Longueuil)
- Université Laval (Es troba a Ciutat de Quebec, té un campus a Longueuil)
Universitats anglòfonesModifica
Ciutats agermanadesModifica
Atenes, Grècia
Barcelona, Catalunya
Hiroshima, Japó
Xangai, Xina
Daegu, Corea del Sud- Busan, Corea del Sud
Hannover, Alemanya
Harrisburg, Pennsilvània, Estats Units- Honolulu, Hawaii, Estats Units
- Nova York, Estat de Nova York, Estats Units
Amsterdam, Països Baixos
Londres, Anglaterra, Regne Unit- Los Angeles, Califòrnia, Estats Units
París, França- Tolosa de Llenguadoc, França
Volgograd, Rússia
Erevan, Armènia
Persones il·lustresModifica
- Sidney Altman (1939-), químic, Premi Nobel de Química de l'any 1989.
- Gilles Carle, cineasta
- Leonard Cohen (1934 -2016), cantant melòdic
- Jordi Bonet, ceramista i escultor, nascut a Barcelona
- Rachelle Lefevre, actriu de cinema i televisió.
- Rudolph Marcus (1923-) químic, Premi Nobel de Química de 1992
- Oscar Peterson (1925-2007), pianista de jazz
- Ralph Marvin Steinman (1943-2011) biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2011
- Steven Pinker (1954 -) psicòleg
- Pierre Elliott Trudeau (1919 - 2000) polític Primer Ministre del Canadà (1968-1979)
ReferènciesModifica
- ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana». [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ ref-web|títol=LIVING IN CANADA: MONTREAL, QUEBEC |url=http://www.akcanada.com/lic_montreal.cfm |editor=Abrams & Krochak - Canadian Immigration Lawyers |llengua= anglès |consulta= 9 de maig de 2010
- ↑ cita llibre|títol=Participatory Democracy: Prospects for Democratizing Democracy | nom-editor1=Dimitrios | cognom-editor1=Roussopoulos | nom-editor2=C. George | cognom-editor2=Benello |any=2005 |idioma= anglès |editorial=Black Rose Books|ubicació= Montreal; New York|isbn=1551642247,1551642255 (paperback) |pàgines=292 i 347 | url=http://catdir.loc.gov/catdir/enhancements/fy0627/2005391488-d.html | dataaccés= 9 de maig de 2010
- ↑ «2006 Community Profiles - Language» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ ref-web|url=http://geonames.nrcan.gc.ca/education/montreal_e.php%7Ctítol=Island of Montreal |llengua= anglès |consulta= 9 de maig de 2010 |editor=Natural Resources Canada |urlarxiu=http://web.archive.org/web/%7Cdataarxiu=29 de novembre de 2015
- ↑ Obra citada | cognom= Poirier | nom= Jean | capítol= Commission de toponymie du Québec | any= 1979 | títol = Île de Montréal | volum= 5 | número= 1 | pàgines= 6-8 | lloc= Quebec | editorial= Canoma
- ↑ ref-web|url=http://www.toronto.ca/culture/history/history-shortversion.htm |títol=City of Torontó, History Resources |editor=Toronto.ca |data=23 d'octubre de 2000 |llengua= anglès |consulta= 9 de maig de 2010
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Plantilla:Cita lliuro
- ↑ Bruce G. Trigger, "The Disappearance of the St. Lawrence Iroquoians"[Enllaç no actiu], in The Children of Aataenstic: A History of the Huron People to 1660, vol. 2], Montreal and London: Mcgill-Queen's University Press, 1976, pàg. 214-218, accessed 2 Feb 2010
- ↑ 11,0 11,1 «Còpia arxivada» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-04-02. [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ «Còpia arxivada» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ «Còpia arxivada» (PDF) (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-05-15. [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ «Còpia arxivada» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-07-24. [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ «Còpia arxivada» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-07-19. [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). Montreal Arxivis Portal. [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ «Còpia arxivada» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-02-26. [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). Montreal Arxivis Portal. [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ «FEATURE: It's all fun and games 'til you're up to your eyes in debt» (en anglès). The McGill Tribune, 07-02-2006 [Consulta: 9 maig 2010]. Arxivat 2011-08-10 a Wayback Machine.
- ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). Montreal Arxivis Portal. [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ 23,0 23,1 Error en el títol o la url.«» (en anglès). City Hall. [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ Ville de Montréal.
- ↑ 25,0 25,1 «Còpia arxivada» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-05-22. [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 26,6 26,7 26,8 26,9 Error en el títol o la url.«» (en anglès). Population Distribution, 1851-1961.
- ↑ Statistiques Canada (en francès)
- ↑ Statistique Canada, 2001
- ↑ 29,0 29,1 cita web|url=http://www12.statcan.ca/english/census06/data/highlights/ethnic/pages/page.cfm?Lang=I&Geo=CMA&Code=462__&Data=Count&Table=2&StartRec=1&Sort=3&Display=All&CSDFilter=5000 | títol=Ethnocultural Portrait of Canada, Highlight Tables, 2006 Census: Montreal (CMA) | editorial=Statistics Canada |idioma= Inglés | dataaccés= 9 de maig de 2009
- ↑ 30,0 30,1 cita web|url=http://www12.statcan.ca/english/profil01/cp01/details/page.cfm?lang=e&geo1=cma&code1=462__&geo2=pr&code2=24&data=count&searchtext=montreal&searchtype=begins&searchpr=01&b1=all&custom=%7Ctítol=2001 Community Highlights for Montréal|editorial=Statistics Canada |idioma= anglès |dataaccés=2 d'agost de 2007
- ↑ Els arrondissements de Montréal. Répertoire soci-démographique et classement parell variables
- ↑ cita web |url= http://www2.ville.montreal.qc.ca/urb_demo/atlas/atlas-s-e-chomage.htm |títol= Atles soci-économique montréalais (chomage) |idioma= francès |dataaccés= 9 de maig de 2010
- ↑ cita web |url= http://www2.ville.montreal.qc.ca/urb_demo/atlas/atlas-s-e-emploi.htm |títol= Atles soci-économique montréalais (emploi) |idioma= francès |dataaccés= 9 de maig de 2010
- ↑ cita web |url= http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html |títol= The 150 richest cities in the world by GDP in 2005 |idioma= anglès |dataaccés= 9 de maig de 2010 |cita= Metropolitan Toronto 1st with $209 Billion US in 2005, Metropolitan Montreal 2nd with $120 Billion US also in 2005.
- ↑ cita web |url= http://www2.ville.montreal.qc.ca/cmsprod/observatoire_economique/ville/donnees_sociodemographiques/montreal_en_bref?lid=1&pid=1&iid=3&mid=-1#29 Arxivat 2006-01-14 a Wayback Machine. |títol= Montréal en bref (donnees sociodemographique) |idioma=francès|dataaccés= 9 de maig de 2010
- ↑ [Métro_de_Montréal#Achalandage]
- ↑ «Còpia arxivada» (en inglés). Arxivat de l'original el 2008-05-26. [Consulta: 9 maig 2010].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
- Pàgina oficial de la ciutat de Montreal (francès)
- Oficina de turisme de Montreal Arxivat 2009-04-13 a Wayback Machine. (francès)