Cap de l'oposició a Catalunya

La figura del Cap de l'oposició a Catalunya és una figura institucional reconeguda per l'ordenament jurídic català que ve reglada per la llei 13/2008 de 5 de novembre de la Presidència de la Generalitat i del Govern,[1] que deroga el decret 256/2004 de 13 d'abril,[2] i fou una proposta electoral materialitzada pel president Pasqual Maragall.

Infotaula de càrrec políticCap de l'oposició a Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
Tipus càrrec
Jurisdicció Catalunya
Lloc Catalunya
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata

Contingut

RepresentacióModifica

La figura del Cap de l'oposició l'ostenta el membre del Parlament de Catalunya que exerceix la presidència del grup parlamentari de l'oposició amb més escons al Parlament. L'empat a escons, si n'hi ha, es resol a favor del grup que hagi obtingut més vots a les eleccions. La presidència del Parlament declara la condició de cap de l'oposició per mitjà de resolució.[3]

FuncionsModifica

  • Ésser consultat, a iniciativa del president o presidenta de la Generalitat de Catalunya sobre els assumptes de més importància per a Catalunya.
  • Proposar millores a l'acció de govern.

DretsModifica

  • Rebre el tractament d'honorable senyor o honorable senyora.
  • Ésser ordenat protocol·làriament al lloc immediatament posterior als ex-presidents de la Generalitat.
  • Ser retribuït pel seu càrrec.
  • Disposar de mitjans humans i materials necessaris per a exercir les seves atribucions, dels quals l'ha de proveir el Parlament.

Llista dels Caps de l'oposicióModifica

NotesModifica

  1. Tot i que Arrimadas fou nomenada Cap de l'oposició formalment per Carme Forcadell el gener de 2016, va renunciar a rebre el tractament d'"honorable", a ser ordenada protocol·lària ment en el lloc posterior als expresidents de la Generalitat i també a percebre les retribucions específiques que es determinessin per la seva condició i a disposar dels mitjans personals i materials que se li atribueixen.[5]

ReferènciesModifica