Obre el menú principal

Cap de l'oposició a Catalunya

El Cap de l'oposició a Catalunya és una figura institucional reconeguda per l'ordenament jurídic català que ve regulada per l'article 65 bis Reglament del Parlament de Catalunya de 22 de desembre de 2005.[1] Fou una proposta electoral materialitzada pel president Pasqual Maragall amb el Decret 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició,[2] actualment derogada, que atorga al líder del partit que encapçala l'oposició una sèrie de privilegis materials i honorífics.[3]

Infotaula de càrrec políticCap de l'oposició a Catalunya
Titular Inés Arrimadas García
des del 26 octubre 2015
Tractament Honorable
Nomenat per president de la Generalitat de Catalunya
Jurisdicció Catalunya
Estat Espanya
Mandat 4 anys
Creació 13 abril 2004
Modifica les dades a Wikidata

RepresentacióModifica

La figura del Cap de l'oposició l'ostenta el membre del Parlament de Catalunya que exerceix la presidència del grup parlamentari de l'oposició amb més escons al Parlament. L'empat a escons, si n'hi ha, es resol a favor del grup que hagi obtingut més vots a les eleccions. La presidència del Parlament declara la condició de cap de l'oposició per mitjà de resolució.[4]

FuncionsModifica

  • Ésser consultat, a iniciativa del president o presidenta de la Generalitat de Catalunya sobre els assumptes de més importància per a Catalunya.
  • Proposar millores a l'acció de govern.

DretsModifica

  • Rebre el tractament d'honorable senyor o honorable senyora.
  • Ésser ordenat protocol·làriament al lloc immediatament posterior als ex-presidents de la Generalitat.
  • Percebre les retribucions que determini el Parlament amb càrrec al seu pressupost.
  • Disposar de mitjans humans i materials necessaris per a exercir les seves atribucions, dels quals l'ha de proveir el Parlament.

Llista dels Caps de l'oposicióModifica

NotesModifica

  1. Tot i que Arrimadas fou nomenada Cap de l'oposició formalment per Carme Forcadell el gener de 2016, va renunciar a rebre el tractament d'"honorable", a ser ordenada protocol·lària ment en el lloc posterior als expresidents de la Generalitat i també a percebre les retribucions específiques que es determinessin per la seva condició i a disposar dels mitjans personals i materials que se li atribueixen.[6]

ReferènciesModifica