Obre el menú principal


La figura del Cap de l'oposició a Catalunya és una figura institucional reconeguda per l'ordenament jurídic català que ve reglada per la llei 13/2008 de 5 de novembre de la Presidència de la Generalitat i del Govern,[1] que deroga el decret 256/2004 de 13 d'abril,[2] i fou una proposta electoral materialitzada pel president Pasqual Maragall.

Infotaula de càrrec políticCap de l'oposició a Catalunya
Titular Inés Arrimadas García
des del 26 octubre 2015
Tractament Honorable
Nomenat per president de la Generalitat de Catalunya
Jurisdicció Catalunya
Estat Espanya
Mandat 4 anys
Creació 13 abril 2004
Modifica les dades a Wikidata

RepresentacióModifica

La figura del Cap de l'oposició l'ostenta el membre del Parlament de Catalunya que exerceix la presidència del grup parlamentari de l'oposició amb més escons al Parlament. L'empat a escons, si n'hi ha, es resol a favor del grup que hagi obtingut més vots a les eleccions. La presidència del Parlament declara la condició de cap de l'oposició per mitjà de resolució.[3]

FuncionsModifica

  • Ésser consultat, a iniciativa del president o presidenta de la Generalitat de Catalunya sobre els assumptes de més importància per a Catalunya.
  • Proposar millores a l'acció de govern.

DretsModifica

  • Rebre el tractament d'honorable senyor o honorable senyora.
  • Ésser ordenat protocol·làriament al lloc immediatament posterior als ex-presidents de la Generalitat.
  • Ser retribuït pel seu càrrec.
  • Disposar de mitjans humans i materials necessaris per a exercir les seves atribucions, dels quals l'ha de proveir el Parlament.

Llista dels Caps de l'oposicióModifica

NotesModifica

  1. Tot i que Arrimadas fou nomenada Cap de l'oposició formalment per Carme Forcadell el gener de 2016, va renunciar a rebre el tractament d'"honorable", a ser ordenada protocol·lària ment en el lloc posterior als expresidents de la Generalitat i també a percebre les retribucions específiques que es determinessin per la seva condició i a disposar dels mitjans personals i materials que se li atribueixen.[5]

ReferènciesModifica