Josep Rull i Andreu

advocat i polític català, president del Parlament de Catalunya

Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) és un advocat i polític català associat a Junts per Catalunya. Actualment és el president del Parlament de Catalunya.[1]

Infotaula de personaMolt Honorable Modifica el valor a Wikidata
Josep Rull i Andreu

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 setembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
18è President del Parlament de Catalunya
10 juny 2024 –
← Anna Erra i Solà
Diputat al Congrés dels Diputats
21 maig 2019 – 24 setembre 2019

Circumscripció electoral: Tarragona

Diputat al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 – 17 maig 2019 (renúncia)Josep Puig i Boix →

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller de Territori i Sostenibilitat
14 gener 2016 – 27 octubre 2017 (aplicació de l'article 155 a Catalunya)
← Santi Vila i VicenteDamià Calvet i Valera →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2016-2017

Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
17 desembre 2012 – 4 agost 2015 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Secretari tercer del Parlament de Catalunya
16 desembre 2010 – 4 agost 2015
← Jordi Miralles i ConteJoan Josep Nuet i Pujals →
Diputat al Parlament de Catalunya
16 desembre 2010 – 2 octubre 2012 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
17 novembre 2006 – 5 octubre 2010 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 2003 – 8 setembre 2006 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidor de l'Ajuntament de Terrassa
2003 – setembre 2014
Diputat al Parlament de Catalunya
5 novembre 1999 – 23 setembre 2003 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
22 setembre 1997 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària)
← Macià Alavedra i Moner

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAgència de Residus de Catalunya (1995–1997)
Associació Catalana de Municipis i Comarques (1993–1995) Modifica el valor a Wikidata
PartitJunts per Catalunya (2020–)
Partit Demòcrata Europeu Català (2016–)
Convergència Democràtica de Catalunya (1989–2016) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
vaga de fam Modifica el valor a Wikidata
Altres
ParellaMeritxell Lluís i Vall Modifica el valor a Wikidata
InculpacióRebel·lió i malversació de fons públics Modifica el valor a Wikidata
Condemnat persedició (2019)
→ (10,5 anys pena de presó)
→ Final: 23 juny 2021, indult
sedició (2019)
→ (10,5 anys inhabilitació per a càrrecs públics) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
22 juny 2021indultsentència del judici al procés independentista català Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm5624585 Facebook: josep.rull Twitter (X): joseprull Instagram: joseprulliandreu Modifica el valor a Wikidata

Diputat al Parlament de Catalunya, fou el coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya fins al 2016. En el judici al procés independentista català fou condemnat com a membre del Govern català pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a 10 anys i mig de presó i d'inhabilitació pel delicte de sedició.[2] El 2021 fou indultat pel Govern espanyol de Pedro Sánchez.[3]

Biografia

modifica

Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, és membre col·legiat de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Terrassa

Política local

modifica

El 1986 es va afiliar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a Terrassa, i va ser secretari general d'aquesta organització entre els anys 1994 i 1998. El 1989 va començar a militar a Convergència Democràtica de Catalunya, de la qual és conseller nacional des de 1992. Entre 1993 i 1995 va treballar com a col·laborador dels serveis jurídics de l'Associació Catalana de Municipis i més endavant com a responsable de Relacions Institucionals de la Junta de Residus (1995-1997).

El 2003 va presentar-se per primera vegada com a cap de llista de CiU a l'Ajuntament de Terrassa on va ser president del Grup Municipal de CiU en el consistori egarenc. També hi va exercir de vocal en les Comissions Informatives de Coordinació amb els Organismes Autònoms, de Serveis Generals i de Societats Municipals, en els Consells d'Administració de l'Institut Municipal de Cultura i Esports (IMCET) i de l'Institut Municipal de Salut i Benestar Social (IMSBS), de la Junta General d'Eco Equip, de la Junta General de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa i de la Junta General i membre del Consell d'Administració d'EGARVIA.

Diputat al Parlament

modifica

Diputat al Parlament de Catalunya des del 1997, durant la VIII legislatura va ser adjunt al portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió (CiU) i portaveu d'aquest grup a la comissió de Política Territorial. A la IX legislatura, el 2010, va resultar escollit secretari tercer de la mesa de la cambra, càrrec pel qual va tornar a ser escollit en la X, l'any 2012.[4]

El 14 de gener de 2016 va prendre possessió com a conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern de Carles Puigdemont.[5][6] Al mateix dia va anunciar que deixava la Coordinació General de Convergència Democràtica de Catalunya i que no es presentaria per ser el nou líder del partit.[7] A nivell de partit, havia sigut membre del Comitè Executiu Nacional i del Secretariat Permanent, secretari d'organització del partit i entre 2014 i 2016 fou el coordinador general.

El 27 d'octubre de 2017 després que el Parlament de Catalunya proclamés la República Catalana, el Senat va aprovar les mesures proposades pel govern a l'empara de l'article 155 de la Constitució Espanyola, entre elles la destitució del President de la Generalitat de Catalunya i tot el seu govern de Catalunya, inclòs Josep Rull conseller de Territori i Sostenibilitat. Immediatament després va ser publicat en el Boletín Oficial del Estado.[8]

El 2 de novembre de 2017 vuit membres del Govern català, entre ells el mateix Josep Rull, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn i l'exconseller Santi Vila, declararen davant la jutgessa de l'AN Carmen Lamela. El fiscal, Miguel Ángel Carballo va sol·licitar presó incondicional per a tots els membres del Govern català inclòs Josep Rull.[9] El 4 de desembre va sortir en llibertat sota fiança després que la seva causa passés al Tribunal Suprem.[10]

Va participar en la campanya per les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 animant a votar per aturar l'aplicació de l'article 155 i per aconseguir l'alliberament dels presos. Fou elegit diputat amb la llista de Junts per Catalunya.[11][12]

El 23 de març de 2018, el magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya Pablo Llarena va ordenar el seu ingrés a presó, així com el de Jordi Turull, Carme Forcadell i els consellers Raül Romeva i Dolors Bassa. Llarena va argumentar presó provisional incondicional sense fiança per als cinc després de considerar que hi havia risc de fuga i de reiteració dels delictes pels quals van ser processats.[13] També va emetre ordres de detenció europea i internacional per a gairebé tots els exiliats. Al seu torn, Marta Rovira no es va presentar i es va exiliar fora del país.[14]

Processat per rebel·lió i malversació de fons, el 4 de juliol de 2018 va ser traslladat al Centre Penitenciari Lledoners. Durant el seu empresonament a Lledoners es van fer diferents concentracions de suport a les portes del centre. El 3 desembre de 2018 va iniciar una vaga de fam, que va durar uns quinze dies, per denunciar la seva situació de presó preventiva.[15] L'1 de febrer de 2019 fou traslladat a la presó madrilenya de Soto del Real en un autocar de la Guàrdia Civil, per fer front al Judici que va començar el 12 de febrer de 2019,[16] i que va acabar el 14 d'octubre de 2019 amb una sentència que imposava dures penes a la majoria de processats, i en concret, a Rull, de 10 anys i mig de presó i d'inhabilitació per sedició.[2]

El 2021 fou indultat pel Govern espanyol de Pedro Sánchez. El seu indult està condicionat a que no cometi cap delicte greu en els pròxims 6 anys.[3]

El 2024 el seu nom va sonar com un dels possibles candidats a la Presidència de la Generalitat en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.[17] Pocs dies després, es va fer públic que aniria 3r a les llistes de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya.[18] Fou escollit president del Parlament de Catalunya el 10 de juny de 2024 amb els vots a favor de Junts, ERC i la CUP.[19]

Referències

modifica
  1. Alcobendas, Núria Orriols Guiu, Mireia Esteve, Xavi Tedó, Martina. «Josep Rull, nou president del Parlament amb els vots de Junts, ERC i la CUP», 10-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
  2. 2,0 2,1 Camps, Josep Maria «Penes d'entre 13 i 9 anys de presó per al govern de l'1-O, la presidenta del Parlament i els presidents d'Òmnium i ANC». 324.cat, 14-10-2019 [Consulta: 14 octubre 2019].
  3. 3,0 3,1 324cat. «Indultats els presos del procés: sortiran després de més de 3 anys però seguiran inhabilitats», 21-06-2021. [Consulta: 7 gener 2024].
  4. Nació Digital. «Josep Rull, en Tintín es torna indepe». [Consulta: 14 gener 2016].
  5. «Josep Rull, nou conseller de Territori i Sostenibilitat». Departament de Territori i Sostenibilitat, 14-01-2016. Arxivat de l'original el 2019-02-12. [Consulta: 14 gener 2016].
  6. Generalitat de Catalunya. «DECRET 3/2016, de 13 de gener, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern, els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya i el secretari del Govern.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 13-01-2016. [Consulta: 14 gener 2016].
  7. «Rull deja de ser Coordinador General de Convergencia».
  8. «Orden PRA/1034/2017, de 27 de octubre, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros de 21 de octubre de 2017, por el que, en aplicación de lo dispuesto en el artículo 155 de la Constitución, se tiene por no atendido el requerimiento planteado al M. H. Sr. Presidente de la Generalitat de Cataluña, para que la Generalitat de Cataluña proceda al cumplimiento de sus obligaciones constitucionales y a la cesación de sus actuaciones gravemente contrarias al interés general, y se proponen al Senado para su aprobación las medidas necesarias para garantizar el cumplimiento de las obligaciones constitucionales y para la protección del mencionado interés general». Boletín Oficial del Estado p. 103529-103544, 27-10-2017. [Consulta: 27 octubre 2017].
  9. «Presó incondicional per a Junqueras i tots els consellers excepte Santi Vila». Ara.cat.
  10. «Rull, Turull, Romeva i Mundó surten de la presó d'Estremera». [Consulta: 4 desembre 2017].
  11. «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
  12. «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont» (en catalan). VilaWeb, 13-11-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
  13. «El juez Llarena manda a prisión a Turull, Forcadell, Bassa, Rull y Romeva por riesgo de fuga» (en castellà). ELMUNDO.
  14. «L'ofensiva de Llarena deixa cinc presos polítics més i Rovira a l'exili». Ara.cat.
  15. Miró, Xavier. «Els presos acaben la vaga de fam per estar forts en el judici - 21 des 2018». [Consulta: 3 febrer 2019].
  16. Congostrina, Alfonso L. «La Guardia Civil traslada a los presos del ‘procés' a cárceles de Madrid» (en castellà). El País [Madrid], 02-02-2019. ISSN: 1134-6582.
  17. Pardo, Iñaki. «La incògnita del candidat de Junts». La Vanguardia, 06-01-2024. [Consulta: 7 gener 2024].
  18. «Puigdemont situa al exconseller Josep Rull como número 3» (en castellà). Cadena Ser, 05-04-2024. [Consulta: 6 abril 2024].
  19. 324cat. «EN DIRECTE | Josep Rull, elegit president del Parlament amb el sí d'ERC i CUP i amb polèmica pel vot delegat», 10-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Rull i Andreu