Lluís-Anton Baulenas i Setó
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
Lluís-Anton Baulenas i Setó (Barcelona, 21 de setembre de 1958) és escriptor, traductor i crític literari.[1]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 setembre 1958 ![]() Barcelona ![]() |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor i traductor i crític literari |
Premis
| |
![]() ![]() |
Abans d'exercir d'escriptor, havia fet de mestre a l'escola privada i en instituts de secundària. Després abandona aquestes feines secundàries i consagra tot el seu temps a l'escriptura. Els seus inicis literaris es deuen al teatre, camp en el qual va fer d'actor, director i autor. Tanmateix, el reconeixement públic li arriba, sobretot, de la tasca com a novel·lista. Ha guanyat els premis més importants de la literatura catalana i ha estat traduït a diverses llengües.[2] Com a traductor ell mateix, ha adaptat al català textos de Marguerite Yourcenar, Eugène Labiche, William Gibson, Eugene O'Neill, Jean Cocteau, Albert Camus i Boris Vian. El director Ventura Pons va transformar Amor idiota en una pel·lícula d'èxit.[3]
Obres Modifica
Novel·la Modifica
- Qui al cel escup
- Neguit
- Sus Scrofa (porcs)
- Càlida nit
- Rampoines-451
- Noms a la sorra (Columna Edicions, 1994)
- Alfons XIV, un crim d'estat
- Els caníbals
- El fil de plata (La butxaca, 1998)
- La felicitat
- Amor d'idiota
- Per un sac d'ossos (Planeta, 2005)
- Àrea de servei (2007)
- El nas de Mussolini (Proa, 2008)
- Quan arribi el pirata i se m'emporti (La Magrana, 2013)
- La vostra Anita (Bromera, 2015)
- Amics per sempre (Bromera, 2017)[4]
- Els camins de la Rut (2019)[5]
Teatre Modifica
- La ben calçada (amb Damià Barbany)
- No hi ha illes meravelloses
- Melosa fel
- El pont de Brooklyn
- Trist, com quan la lluna no hi és
Infantil i juvenil Modifica
- El gran màgic d'Oz: a la recerca d'un mateix (amb Francesc Alborch)
No ficció Modifica
- Manual de llengua catalana per a ús i bon aprofitament dels estudiants de COU
- El català no morirà
- L'últim neandertal, La Magrana/RBA (2014)[6]
Filmografia Modifica
- 2001 -Anita no perd el tren, basada en la seva novel·la La vostra Anita (director: Ventura Pons)[7]
- 2004 - Amor idiota, basada en la seva novel·la Amor d'idiota, (director: Ventura Pons)[8]
- 2009 - A la deriva, basada en la novel·la Àrea de servei (director: Ventura Pons)
Premis Modifica
- 1988 Premi La Piga de narrativa eròtica per Neguit
- 1989 Premi Documenta de narrativa per Càlida nit
- 1998 Premi Carlemany de novel·la per El fil de plata
- 1999 Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per El fil de plata
- 2000 Premi Prudenci Bertrana de novel·la per La felicitat
- 2005 Premi Ramon Llull de novel·la per Per un sac d'ossos
- 2008 Premi Sant Jordi de novel·la per El nas de Mussolini
- 2016 Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira per Amics per sempre[9]
Referències Modifica
- ↑ «Lluís-Anton Baulenas i Setó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Basilière, Michel. «Spain's savage legacy begets the man» (en anglès). Toronto Star, 13-07-2008. [Consulta: 9 abril 2015].
- ↑ «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
- ↑ Juanico, Núria «Lluís-Anton Baulenas: “Tots portem la bestialitat i la maldat a dins”». Ara.cat, 07-03-2017.
- ↑ «La represa literària arriba plena de novetats». [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Castells, Ada «Una última carta als Reis». Cultura (El Punt Avui), 02-01-2015, p. 4.
- ↑ «Anita no perd el tren» (en anglès). [Consulta: 9 abril 2015].
- ↑ «Amor idiota» (en anglès). [Consulta: 9 abril 2015].
- ↑ «Lluís-Anton Baulenas, Premi Ciutat d'Alzira de Novel·la amb ‘Amics per sempre’». VilaWeb.cat. Arxivat de l'original el 2018-11-19. [Consulta: 13 novembre 2016].
Enllaços externs Modifica
- LletrA. «Lluís-Anton Baulenas i Setó». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- «Lluís-Anton Baulenas i Setó». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Gabriel Janer Manila Els jardins incendiats |
Premi Carlemany per al foment de la lectura 1998 |
Succeït per: Antoni Morell i Mora La neu adversa |
Precedit per: Martí Domínguez i Romero El secret de Goethe |
Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2000 |
Succeït per: Vicenç Villatoro i Lamolla La ciutat del fum |