Lluís-Anton Baulenas i Setó
L'article o secció necessita millores de format. |
Lluís-Anton Baulenas i Setó (Barcelona, 21 de setembre de 1958) és filòleg, escriptor, traductor, dramaturg i crític literari.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 setembre 1958 (65 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Camp de treball | Ficció literària, novel·la, crítica literària i llinda |
Ocupació | Escriptor , dramaturg, traductor filòleg i crític literari |
Premis
| |
Abans d'exercir d'escriptor, havia fet de mestre a l'escola privada i en instituts de secundària. Després abandona aquestes feines i consagra tot el seu temps a la creació literària. Els seus inicis literaris es deuen al teatre, camp en el qual va fer d'actor, director i autor. Tanmateix, el reconeixement públic li arriba, sobretot, de la tasca com a novel·lista. Ha guanyat els premis més importants de la literatura catalana i ha estat traduït a unes quinze llengües.[2] Com a traductor ell mateix, ha adaptat al català, entre d'altres, textos de Marguerite Yourcenar, Eugène Labiche, William Gibson, Eugene O'Neill, Truman Capote, Jean Cocteau, Albert Camus, Lawrence Durrell i Boris Vian. El director Ventura Pons va dur al cinema tres novel·les seves, de les quals va transformar Anita no perd el tren i Amor idiota en pel·lícules d'èxit.[3] Els darrers anys combina la narrativa amb el teatre de petit format. Ha estrenat Brossa enrabiat (2019), Manual de supervivència. Homenatge a Boris Vian (2021) i Planeta Ferrater (2022). La seva última novel·la és Seré el teu mirall, Editorial Comanegra/Àfora, 2023 (Premi Santa Eulàlia de novel·la barcelonina).
Obres modifica
Novel·la modifica
- Qui al cel escup (EUMO, 1987)
- Neguit (Pòrtic, 1988)
- Sus Scrofa (porcs) (EUMO, 1988)
- Càlida nit (Edicions 62, 1989)
- Rampoines-451 (Columna Edicions, 1990)
- Noms a la sorra (Columna Edicions, 1994)
- Alfons XIV, un crim d'estat (Columna Edicions, 1997)
- Els caníbals (És la mateixa novel·la que Sus Scrofa (porcs))
- El fil de plata (Columna Edicions, 1998)
- La felicitat (Edicions 62, 2001)
- Amor d'idiota (Edicions 62, 2003)
- Per un sac d'ossos (Planeta, 2005)
- Àrea de servei (Destino, 2007)
- El nas de Mussolini (Proa, 2008)
- Quan arribi el pirata i se m'emporti (La Magrana, 2013)
- La vostra Anita (Bromera, 2015)
- Amics per sempre (Bromera, 2017)[4]
- Els camins de la Rut (Proa, 2019)[5]
- Seré el teu mirall (Comanegra / Àfora, 2023)
Teatre modifica
- La ben calçada (amb Damià Barbany)
- No hi ha illes meravelloses
- Melosa fel
- El pont de Brooklyn
- Trist, com quan la lluna no hi és
- Cabaret d'hule i sofregit
- Un arabesc a la pell
- Històries negres
Infantil i juvenil modifica
- El gran màgic d'Oz: a la recerca d'un mateix (amb Francesc Alborch)
No ficció modifica
- Manual de llengua catalana per a ús i bon aprofitament dels estudiants de COU
- El català no morirà
- L'últim neandertal, La Magrana/RBA (2014)[6]
Filmografia modifica
- 2001 -Anita no perd el tren, basada en la seva novel·la La vostra Anita (director: Ventura Pons)[7]
- 2004 - Amor idiota, basada en la seva novel·la Amor d'idiota, (director: Ventura Pons)[8]
- 2009 - A la deriva, basada en la novel·la Àrea de servei (director: Ventura Pons)
Premis modifica
- 1988 Premi La Piga de narrativa eròtica per Neguit
- 1989 Premi Ciutat d'Alcoi de teatre per Melosa fel
- 1989 Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral per Donar al Cèsar, de M. Yourcenar
- 1989 Premi Documenta de narrativa per Càlida nit
- 1995 Premi Ciutat d'Alcoi de teatre per El pont de Brooklyn
- 1998 Premi Carlemany de novel·la per El fil de plata
- 1999 Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per El fil de plata
- 2000 Premi Prudenci Bertrana de novel·la per La felicitat
- 2005 Premi Ramon Llull de novel·la per Per un sac d'ossos
- 2008 Premi Sant Jordi de novel·la per El nas de Mussolini
- 2016 Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira per Amics per sempre[9]
- 2023 Premi Santa Eulàlia de novel·la per Seré el teu mirall
Referències modifica
- ↑ «Lluís-Anton Baulenas i Setó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Basilière, Michel. «Spain's savage legacy begets the man» (en anglès). Toronto Star, 13-07-2008. [Consulta: 9 abril 2015].
- ↑ «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
- ↑ Juanico, Núria «Lluís-Anton Baulenas: “Tots portem la bestialitat i la maldat a dins”». Ara.cat, 07-03-2017.
- ↑ «La represa literària arriba plena de novetats». [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Castells, Ada «Una última carta als Reis». Cultura (El Punt Avui), 02-01-2015, p. 4.
- ↑ «Anita no perd el tren» (en anglès). [Consulta: 9 abril 2015].
- ↑ «Amor idiota» (en anglès). [Consulta: 9 abril 2015].
- ↑ «Lluís-Anton Baulenas, Premi Ciutat d'Alzira de Novel·la amb ‘Amics per sempre’». VilaWeb.cat. Arxivat de l'original el 2018-11-19. [Consulta: 13 novembre 2016].
Enllaços externs modifica
- LletrA. «Lluís-Anton Baulenas i Setó». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- «Lluís-Anton Baulenas i Setó». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Gabriel Janer Manila Els jardins incendiats |
Premi Carlemany per al foment de la lectura 1998 |
Succeït per: Antoni Morell i Mora La neu adversa |
Precedit per: Martí Domínguez i Romero El secret de Goethe |
Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2000 |
Succeït per: Vicenç Villatoro i Lamolla La ciutat del fum |