El carrer de les Camèlies
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El carrer de les Camèlies és una novel·la de Mercè Rodoreda guardonada amb el Premi Sant Jordi de 1966 i publicada el mateix any, quatre anys després de l'èxit que va suposar per a l'autora La plaça del Diamant.[1]
| Tipus | obra escrita  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Mercè Rodoreda i Gurguí |
| Llengua | català |
| Publicació | Catalunya, 1966 |
| Publicat a | El Club dels Novel·listes |
| Gènere | novel·la |
| Premis | |
| Premis | Premi Sant Jordi de novel·la (1966) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1967) premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (1969) |
Argument
modificaEl carrer de les Camèlies és una novel·la iniciàtica, de construcció de personatge. Narra la vida de Cecília des de la infantesa fins a la maduresa. Cecília, una nena abandonada, és criada per uns pares adoptius que l'acullen a casa seva quan la troben al carrer. Aquest abandonament fa que la nena se senti estranya, perduda i marginada enmig de la família que l'acull i recerqui contínuament el seu lloc al món. Basarà la seva recerca en les relacions amoroses i sexuals i els homes que anirà coneixent. Es mourà, sobretot, en ambients marginals de misèria i prostitució. Un viatge per la vida a través de contínues relacions intenses, doloroses i cruels que li permetran, al final i després de molts sofriments, esdevenir una dona completa, madura i independent.
La novel·la tracta bàsicament el procés angoixant que viu la protagonista, plena de soledat i tristesa, fins a assolir la maduresa emocional que li permet sobreviure en el món i deixar de ser dependent dels altres, bàsicament dels homes. La protagonista, però, necessita tastar i assolir la desesperació, crueltat i dependència màxima per poder reaccionar al món i començar a decidir sobre la seva pròpia vida.
Estil
modificaLa novel·la està escrita en primera persona per un narrador que, al seu torn, és la protagonista. Això significa que, a vegades, el narrador no ho sap tot perquè no coneix el pensament dels altres i fa que el lector se senti molt identificat amb la protagonista i el seu sofriment perquè ens explica personalment la seva impressió de la realitat sense cap interferència externa que la delimiti. Aquesta impressió de vida explicada (escriptura parlada) guanya proximitat i versemblança gràcies a l'estil col·loquial que utilitza sempre Rodoreda en aquest tipus de novel·les.
Premis i reconeixements
modificaL'obra va rebre el Premi Sant Jordi, el Premi de la Crítica i el Premi Ramon Llull.
Referències
modifica- ↑ País, Ediciones El «Pijoaparte i Cecília Ce, 40 anys» (en castellà). EL PAÍS, 07-12-2006.