El carrer de les Camèlies

Novel·la de Mercè Rodoreda

El carrer de les Camèlies és una novel·la de Mercè Rodoreda guardonada amb el Premi Sant Jordi de 1966 i publicada el mateix any, quatre anys després de l'èxit que va suposar per a l'autora La plaça del Diamant.[1]

Infotaula de llibreEl carrer de les Camèlies
Tipusobra escrita modifica
Fitxa
AutorMercè Rodoreda i Gurguí modifica
Llenguacatalà modifica
PublicacióEspanya modifica, 1966 modifica
Dades i xifres
Gènerenovel·la modifica
Premis
PremisPremi Sant Jordi de novel·la (1966)
Premi de la Crítica de narrativa catalana modifica

ArgumentModifica

El carrer de les Camèlies és una novel·la iniciàtica, de construcció de personatge. Narra la vida de Cecília des de la infantesa fins a la maduresa. Cecília, una nena abandonada, és criada per uns pares adoptius que l'acullen a casa seva quan la troben al carrer. Aquest abandonament fa que la nena se senti estranya, perduda i marginada enmig de la família que l'acull i recerqui contínuament el seu lloc al món. Basarà la seva recerca en les relacions amoroses i sexuals i els homes que anirà coneixent. Es mourà, sobretot, en ambients marginals de misèria i prostitució. Un viatge per la vida a través de contínues relacions intenses, doloroses i cruels que li permetran, al final i després de molts sofriments, esdevenir una dona completa, madura i independent.

La novel·la tracta bàsicament el procés angoixant que viu la protagonista, plena de soledat i tristesa, fins a assolir la maduresa emocional que li permet sobreviure en el món i deixar de ser dependent dels altres, bàsicament dels homes. La protagonista, però, necessita tastar i assolir la desesperació, crueltat i dependència màxima per poder reaccionar al món i començar a decidir sobre la seva pròpia vida.

EstilModifica

La novel·la està escrita en primera persona per un narrador que, al seu torn, és la protagonista. Això significa que, a vegades, el narrador no ho sap tot perquè no coneix el pensament dels altres i fa que el lector se senti molt identificat amb la protagonista i el seu sofriment perquè ens explica personalment la seva impressió de la realitat sense cap interferència externa que la delimiti. Aquesta impressió de vida explicada, (escriptura parlada) guanya proximitat i versemblança gràcies a l'estil col·loquial que utilitza sempre Rodoreda en aquest tipus de novel·les.

Premis i reconeixementsModifica

L'obra va rebre el Premi Sant Jordi, el Premi de la Crítica i el Premi Ramon Llull.

ReferènciesModifica

  1. País, Ediciones El «Pijoaparte i Cecília Ce, 40 anys» (en es). EL PAÍS, 07-12-2006.