Cunit

Cunit és un municipi de la comarca del Baix Penedès.

Cunit

Bandera Escut d'armes
Platges de Cunit
Localització
41° 11′ 51″ N, 1° 38′ 04″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Comarca	Baix Penedès
Capital	Cunit
Població humana
Població	15.278 (2023) (1.575,05 hab./km²)
Llars	5 (1553)
Gentilici	Cunitenc, cunitenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	9,7 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	10 m
Limita amb	Castellet i la Gornal Cubelles Calafell
Organització política
• Alcaldessa	Dolors Carreras Casany
Identificador descriptiu
Codi postal	43881
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	977
Codi INE	43051
Codi IDESCAT	430516
Lloc web	cunit.cat

Geografia

• Llista de topònims de Cunit (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Situat a la comarca del Baix Penedès, província de Tarragona, i inclòs a la tercera corona de la regió urbana de Barcelona. Confronta amb Segur de Calafell, municipi de Calafell de la mateixa comarca, així com amb Cubelles, comarca del Garraf, i Castellet i la Gornal, comarca de l'Alt Penedès, ambdós de la província de Barcelona.

Castellet i la Gornal	Cubelles
		Cubelles
Calafell	Mar Mediterrani

Història

El 1590, malgrat que el municipi havia romàs gairebé despoblat a causa de les incursions dels pirates sarraïns i turcs (1581), el mas de Vila-seca va romandre habitat. També es tenen referències d'haver existit un nucli de pescadors a la platja, documentat del 1638 al 1670, pescadors que de temps immemorial i de consuetud antiquíssima tenien llicència per a entrar a pescar els diumenges o dies de festa de guardar a la tarda, pagant la dècima del peix a l'obra de la parròquia.

L'any 1960 començà a esdevenir un centre de vacances i estiueig dels habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona, que començaven a establir llur segona residència en aquesta àrea de la Costa Daurada.

Patrimoni històric i cultural

Destaca l'església parroquial de Sant Cristòfol de Cunit, del segle xii malgrat que l'estructura actual és de l'any 1720 i el Castell de Cunit.

Monument	Protecció	Estil/època	Localització	Coordenades	Codi?	Imatge
Castell de Cunit	BCIN 721-MH	Obra popular	Cunit Av. de la Font	41° 11′ 50″ N, 1° 37′ 58″ E	RI-51-0006620	Castell de Cunit
Església de Sant Cristòfol	BCIL 2007	Romànic XI-XII	Cunit Pl. Sant Cristòfol	41° 11′ 52″ N, 1° 38′ 03″ E	IPA-5345	Església de Sant Cristòfol (Cunit)
Masia Trenca-roques		Obra popular XVIII	Cunit	41° 14′ 14″ N, 1° 38′ 14″ E	IPA-5348
Masia de Vilaseca	BCIL 2007	Obra popular XIX-XX (1808)	Cunit C. de Mart, urb. Costa Cunit	41° 13′ 36″ N, 1° 38′ 33″ E	IPA-5349
Masia Puigdetiula	BCIL 2007	Obra popular XIX (1879)	Cunit C. d'Urà, urb. Costa Cunit	41° 13′ 28″ N, 1° 38′ 29″ E	IPA-5350
Mas de Sant Antoni	BCIL 2007	Modernisme XX (1901)	Cunit Ctra. de Sant Antoni - camí de l'Arboç	41° 12′ 39″ N, 1° 37′ 56″ E	IPA-5351	Mas de Sant Antoni (Cunit)
Mas del Plà	BCIL 2007	Historicisme, modernisme XX (1911, 1929)	Cunit Ctra. a Clariana	41° 12′ 36″ N, 1° 37′ 47″ E	IPA-5352	Mas del Pla (Cunit)
Casa Marquès	BCIL 2007	Obra popular XVIII	Cunit C. Major, 1 - c. del Papa Joan XXIII	41° 11′ 53″ N, 1° 38′ 02″ E	IPA-40260	Casa Marquès (Cunit)
Can Nicolau	BCIL 2007	XIX Inici	Cunit Av. Can Nicolau, 47	41° 12′ 07″ N, 1° 36′ 59″ E	IPA-40261
El Rectoret	BCIL 2007	Obra popular, noucentisme XX	Cunit Av. de la Roca Plana, 39 - c. de Marià Espiral, 3	41° 12′ 23″ N, 1° 36′ 55″ E	IPA-40262
Cal Santó	BCIL 2007	Obra popular	Cunit Desviament del camí de l'Arboç	41° 13′ 11″ N, 1° 38′ 00″ E	IPA-40263
Mas Peirot	BCIL 2007		Cunit	41° 12′ 44″ N, 1° 38′ 51″ E	IPA-40264
Can Xondes	BCIL 2007		Cunit C. de la Farigola (els Jardins)	41° 13′ 05″ N, 1° 37′ 31″ E	IPA-40265
Hostal de la Diligència	BCIL 2007		Cunit Pl. Sant Cristòfol	41° 11′ 52″ N, 1° 38′ 03″ E	IPA-40266	Hostal de la Diligència (Cunit)
Cal Cego	BCIL 2007	XX, XXI	Cunit C. Ponent, 1	41° 11′ 48″ N, 1° 36′ 58″ E	IPA-40267

Cultura

• Joves Diables de Cunit: L'origen de les tradicions de ball de diables a Tarragona es remunta a 1426. El municipi compta amb la Colla de Joves Diables com a representants i continuadors d'aquesta tradició.
• Club de Futbol Cunit: És el principal club de futbol de la ciutat, que remunta la seva activitat a l'any 1958.
• Carnaval de Cunit: El Carnaval de Cunit és un dels més importants de la comarca del Baix Penedès, i rep cada any moltes colles i visitants dels pobles propers.

Política

Eleccions municipals

Article principal: Llista d'alcaldes de Cunit

Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit

Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
Junts-CM	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	4	6
PSC	-	2	0	2	2	6	7	7	5	4	5	5
CiU	-	3	5	5	4	4	4	6	7	5	-	-
PP	-	2	1	0	1	1	2	2	3	1	0	1
ERC	-	-	-	-	-	0	0	1	1	1	3	2
ECP	-	-	-	-	0	-	0	1	1	1	2	1
C's	-	-	-	-	-	-	-	0	-	3	3	0
CUP	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	0	0
VOX	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	2
PSUC	0	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-
UCD / CDS	2	-	0	-	-	-	-	-	-	-	-	-
Altres	4a 1b	0b	1c; 1e; 1d	3f; 1e	3f; 1g	0	0	0	-	2h	0	0
Total	7	7	9	11	11	11	13	17	17	17	17	17
a Cunit Unidos; b Independientes de Cunit; c Acció Renovadora; d Socialistas Demócratas de Cunit; e Associació Independents de Cunit; f Independientes Iniciativa por Cunit - FIC; g Unión Independiente por Cunit; h Guanyem/Ganemos Cunit;

Medi ambient

Climatologia

Dades climàtiques a Cunit
Mes	gen	febr	març	abr	maig	juny	jul	ag	set	oct	nov	des	anual
Màxima rècord °C (°F)	24.2 (75.6)	25.0 (77)	27.7 (81.9)	30.2 (86.4)	32.8 (91)	36.8 (98.2)	37.4 (99.3)	38.0 (100.4)	33.8 (92.8)	32.5 (90.5)	28.8 (83.8)	22.6 (72.7)	38.0 (100.4)
Màxima mitjana °C (°F)	17,1	19,8	22,3	23,2	27,2	28,1	31,8	32,4	29,3	26,6	23,2	19,7	—
Mitjana diària °C (°F)	9.0 (48.2)	9.7 (49.5)	11.9 (53.4)	13.8 (56.8)	17.2 (63)	21.2 (70.2)	24.2 (75.6)	24.6 (76.3)	21.5 (70.7)	17.5 (63.5)	12.6 (54.7)	9.7 (49.5)	16.1 (61)
Mínima mitjana °C (°F)	1,7	1,6	2,9	6,1	11,8	12,2	18,6	17,4	13,6	13,1	7,6	2,7	—
Mínima rècord °C (°F)	−7.8 (18)	−8.0 (17.6)	−5.4 (22.3)	1.0 (33.8)	3.6 (38.5)	7.4 (45.3)	10.5 (50.9)	10.8 (51.4)	5.5 (41.9)	0.2 (32.4)	−4.0 (24.8)	−7.5 (18.5)	−8.0 (17.6)
Precipitació mitjana mm (polzades)	133,4	4,6	6,6	6,4	17,2	2,0	1,4	31,0	98,4	37,6	6,0	32,2	500 (19.69)
Mitjana de dies de pluja	4.0	3.5	3.8	5.0	5.4	3.1	2.0	3.6	5.1	6.0	4.4	4.1	49.8
Mitjana de dies de neu	0.2	0.1	0.1	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0.4
Mitjana de dies de gelada	5.7	2.9	0.8	0	0	0	0	0	0	0	1.3	3.6	12.5
Humitat relativa mitjana (%)	70	68	67	66	66	63	63	66	70	73	72	72	68
Mitjana mensual d'hores de sol	157	162	197	222	251	274	306	265	209	182	157	145	2.527
Font: Agència Catalana de Meteorología

Geografia

El paisatge cunitenc és típicament mediterrani; des dels 2,5 km de platges de sorra fina, protegides pels espigons que els donen les seves formes arrodonides característiques, passant pels plans agrícoles (els anomenats Prats de Cunit o Plana del Castell), subjectes a una forta pressió urbanística, fins a les serres del centre i nord del municipi, poblades sobretot per pinedes força ben preservades i algunes força frondoses.

Les muntanyes més altes es troben a les serres del nord. Destaquen el turó de Cal Santó, amb 141 metres d'alçària, el turó de l'Avenc (141,2 m) i el puig de la Nina (194,9 m).

Hidrologia

El terme és travessat de nord a sud per torrents i rieres. Els més destacats són el torrent de Cal Cove, que prové de la zona del fondo d'en Roig, la riera de Cunit, també anomenada torrent de Sant Antoni, i el torrent d'en Pedró, al límit amb Cubelles.

Dessalinitzadora

Es preveu la construcció de la tercera planta de Dessalinització del litoral català amb l'objectiu de proveir la xarxa d'aigua potable de Tarragona (CAT) a l'estiu i la de Barcelona (ATLL) a l'hivern.

Aiguamolls

Actualment dels aiguamolls o maresmes de Cunit només en resta un reducte limitat per la zona verge que hi ha entre el mar i l'estació de tren, una zona de natural inundabilitat documentada a la prehistòria i la història clàssica del municipi si bé antigament ocupaven gairebé tot el litoral municipal.

Les muntanyes, de pendent més o menys suaus descendeixen fins a la plana costanera on la dinàmica litoral va crear nombrosos estanys, com el de la 'Mar Morta'. Juntament amb altres zones de la Costa Daurada constitueix una part de les Maresmes del Penedès. Cadascuna d'aquestes terres baixes o Prats, s'acompanyava del nom de cada poble; per tant les del municipi són conegudes com a Prats de Cunit.

Aquests aiguamolls donaven el nom de 'Ça Lacuna' (La Llaguna) a un assentament situat per la zona de l'actual urbanització Cunidor-Cunit Diagonal durant l'alta edat mitjana tal com apareix en cartografia de l'època.

La mà de l'home ha acabat assecant aquestes maresmes o aiguamolls que van ser lloc de passatge i fins i tot de nidificació de molts ocells aquàtics. WWF/Adena proposa el municipi per a la seva inclusió en les llistes oficials de LIC per a l'àmbit territorial descrit com a bancs de sorra coberts permanentment per aigua marina poc profunda.

D'acord amb el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), la zona natural d' aiguamolls ha estat declarada com zona a preservar.

Àmbit Marítim

Platges

Un dels principals atractius del municipi són els seus 2 quilòmetres i mig de platges de sorra fina daurada en forma de cales, protegides per 7 espigons longitudinals més 4 en forma d'illa. Aquests espigons es van haver de construir a principis dels anys 1980 a causa del fet que les construccions del pantà de Foix així com els ports de Cubelles (pel nord) i de Segur de Calafell (pel sud) van ocasionar l'alteració dels equilibris morfodinàmics, essent-ne l'efecte visible la pèrdua de les seves platges.

Des de l'any 1997 rep el guardó de Bandera Blava de la Fundació Europea d'Educació Ambiental.

Endegament de les costes

La concentració d'infraestructures de gran impacte mediambiental sobre el territori i la costa, com el futur port esportiu a Cubelles, l'existència d'una planta tèrmica de cicle combinat, i la ubicació d'una planta dessaladora ha obert un debat que inclou la reforma dels actuals espigons que per uns no fan la tasca de protegir les platges i a la vegada representen un risc afegit pels banyistes mentre que per altres constitueix un element diferenciador de cara als municipis veïns. Segons el projecte de reforma del Ministeri del Medi els actuals espigons serien substituïts per un de transversal a l'actual línia de costa, de més de 300 metres de llargada, a la zona prop del port de Cubelles creant una platja lineal molt ampla (entre 250 metres d'ample del passeig fins a la línia de mar a la zona de l'espigó, fins a 50 metres en el límit amb Segur de Calafell, terme municipal de Calafell).

Actualment s'està a l'espera de rebre el report sobre les platges encarregat a la universitat de Cantàbria per a adoptar una solució a l'endegament de les costes de Cunit.

Codi	Període	Descripció	Galeria
	2008	Projecte de reforma del litoral de Cunit
	2009	Espigó des de l'extrem

Fons Marí

WWF / Adena proposa la inclusió del municipi a les llistes oficials de llocs d'importància comunitària per a l'àmbit marítim descrit com praderies de Posidònia oceànica.

Demografia

Evolució demogràfica

1515	1553	1787	1887	1900	1920	1950	1970	2010	2023
5	5	150	325	388	285	277	414	12.464	15.278

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

Barris

Codi	Nom	Any Primera Construcció	Assosiació Ciutadana	Coordenades
	Cal Cego
	Can Molas
	Can Nicolau
	Can Toni
	Centre Antic
	Diagonal
	El Prat
	Rectoret
	Ametllers
	Haug
	Baronia
	Sorres
	Montcunit
	Procunit
	Puig Pelòs
	Solcunit
	Valparaiso
	Sant Jaume

Urbanitzacions

Codi	Nom	Any Primera Construcció	Associació Ciutadana	Coordenades
	Costa Cunit		Associació Veinal Costa Cunit
	Els Jardins
	Els Rosers

Persones il·lustres

• Joan Recasens Farré fou un polític català, batlle de Vilanova i la Geltrú

Municipis agermanats

• Hammelbach, Alemanya
• L'Havana, Cuba

Enllaços externs

• Cunit - Lloc web oficial
• El municipi en xifres
• Patrimoni històric i artístic de Cunit
• Assemblea Veïnal de Cunit