Saint Christopher i Nevis

estat insular del Carib

Saint Christopher i Nevis[1] (en anglès i oficialment Saint Kitts and Nevis) és un estat insular del Carib a les illes de Sotavent, constituït per les illes de Saint Kitts i Nevis. És a uns 350 quilòmetres a l'est de Puerto Rico i els veïns més propers són les illes de Sint Eustatius (Antilles Neerlandeses) al nord-est, Antigua i Barbuda a l'est i sud-est i Saint-Barthélemy (Antilles), una dependència de Guadeloupe, al nord. La capital és Basseterre.

Infotaula de geografia políticaSaint Christopher i Nevis
Federation of Saint Kitts and Nevis (en) modifica
Bandera de Saint Christopher i Nevis Escut de Saint Christopher i Nevis
Bandera de Saint Christopher i Nevis modifica Escut de Saint Christopher i Nevis modifica

HimneO Land of Beauty! (en) Tradueix modifica

Lema«Country Above Self» modifica
EpònimNostra Senyora de les Neus modifica
Localització
KNA orthographic.svg modifica
 17° 19′ 48″ N, 62° 40′ 00″ O / 17.33°N,62.66667°O / 17.33; -62.66667

CapitalBasseterre modifica
Població
Total55.345 (2017) modifica
• Densitat205,47 hab/km²
Idiomaanglès modifica
Geografia
Part dePetites Antilles i European Union tax haven blacklist (en) Tradueix modifica
Superfície269,358763 km² modifica
Punt més altMont Liamuiga (1.156 m) modifica
Punt més baixmar Carib (0 m) modifica
Limita amb
Dades històriques
Creació27 febrer 1967
Esdeveniment clau
Organització política
Forma de governmonarquia constitucional i monarquia federal modifica
Òrgan legislatiuNational Assembly (en) Tradueix modifica
• monarca de Saint Christopher i Nevis modificaElisabet II del Regne Unit modifica
• Prime Minister of St Kitts and Nevis (en) Tradueix modificaTimothy Harris (en) Tradueix (18 febrer 2015) modifica
Economia
PIB nominal945.854.481,48148 $ (2017) modifica
PIB per càpita17.924 $ (2017) modifica
Reserves totals365.098.328 $ (2017) modifica
Monedadòlar del Carib Oriental modifica
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.kn modifica
Prefix telefònic+1869 modifica
Telèfon d'emergències911 modifica
Codi paísKN modifica
Altres

Lloc webgov.kn modifica

L'illa principal, Saint Kitts, més formalment s'anomena Saint Christopher (és a dir, "Sant Cristòfol"); en anglès, Kitt és una vella forma hipocorística de Christopher. D'altra banda, el nom de l'illa de Nevis deriva originàriament del castellà Nuestra Señora de las Nieves, "Mare de Déu de les Neus".

La població, que s'acosta als 40.000 habitants, és de color de pell negra en un percentatge que supera el 90%.

HistòriaModifica

Va ser colònia britànica des del Tractat d'Utrecht de 1713.[2] Originalment les colònies britàniques de Saint Christopher i Nevis, juntament amb Anguilla, es convertiren en un sol estat lliure associat, el 1967. Anguilla es va rebel·lar i se li va permetre la separació el 1971. Saint Kitts i Nevis aconseguiren la independència el 1983. L'agost del 1998, una votació a Nevis amb l'objectiu d'independitzar-se no va arribar als dos terços de majoria necessaris.

Al setembre del 1998, l'huracà Georges va provocar aproximadament 445 milions de dòlars en danys, va causar danys en la indústria turística i una pèrdua del 50% de la collita de canya de sucre.[3]

PolíticaModifica

Malgrat ser constituïda per només dues unitats, Saint Christopher i Nevis és una federació asimètrica. D'una banda hi ha l'illa de Nevis, amb un govern propi, i de l'altra, l'illa de Saint Kitts, que depèn del govern federal.

El sistema de govern de Saint Christopher i Nevis és de caràcter parlamentari. L'Assemblea Nacional és unicameral i té la seva seu a Saint Kitts. L'executiu federal és dirigit pel primer ministre, que és nomenat formalment pel governador general -representant de la corona britànica- d'acord amb els resultats electorals.

La Constitució d'aquest estat reconeix el dret de secessió de Nevis. La iniciativa correspon exclusivament a la cambra legislativa de Nevis, que l'haurà d'aprovar per una majoria de dos terços. Posteriorment es celebraria un referèndum, on també dos terços dels votants haurien de ser favorables a la secessió. Aquest mínim de dos terços va fer que fracassés la iniciativa secessionista l'any 1998, quan només el 61,7% dels vots van ser favorables a la independència (amb una participació electoral del 58%).

EconomiaModifica

El turisme i les finances internacionals són la principal font d'ingressos de l'estat.

Personalitats notablesModifica

BibliografiaModifica

  • REQUEJO COLL, Ferran (2005). Pluralisme i autogovern al món: per unes democràcies de qualitat. Vic: Eumo, pp. 123-125.

ReferènciesModifica

  1. «Saint Christopher i Nevis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
  3. «Georges 1998», 20-06-2006. [Consulta: 5 desembre 2017].
  4. «Obituary». Telegraqph. [Consulta: 17 desembre 2014].