Tonga
El Regne de Tonga és un estat de Polinèsia, a l'oceà Pacífic, situat uns 700 km al sud-est de Fiji i 2.000 al nord-est de Nova Zelanda. Comprèn més de 160 illes i illots (36 de les quals són habitades permanentment), repartits en tres arxipèlags principals. El nom Tonga significa «vent del sud».
 Tonga | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
| Himne | Ko e fasi 'o e tu'i 'o e 'Otu Tonga (en)  | ||||
| Lema | «Ko e ʻOtua mo Tonga ko hoku tofiʻa» «God and Tonga are my Inheritance» «Бог и Тонга са моето наследство» | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Nuku'alofa | ||||
| Població | |||||
| Total | 105.323 (2013) | ||||
| • Densitat | 140,71 hab/km² | ||||
| Idioma | tongalès anglès | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 748,506563 km² | ||||
| Punt més alt | valor desconegut (1.033 m) | ||||
| Punt més baix | oceà Pacífic (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Història i celebracions | |||||
| Anterior | British Tonga (en) | ||||
| Creació | 1970: Estat sobirà | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan legislatiu | Legislative Assembly of Tonga (en) | ||||
| • monarch of Tonga (en) | ʻAhoʻeitu ʻUnuakiʻotonga Tukuʻaho | ||||
| • Primer ministre | Pohiva Tuʻiʻonetoa (en) | ||||
| Economia | |||||
| PIB nominal | 426.057.453,06492 $ (2017) | ||||
| PIB per càpita | 3.959 $ (2017) | ||||
| Reserves totals | 198.522.418 $ (2017) | ||||
| Moneda | Paʻanga | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .to | ||||
| Prefix telefònic | +676 | ||||
| Telèfon d'emergències | 911, 922 (en) , 933 (en) , 999, 927 (en) i 928 (en) | ||||
| Codi país | TO | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
_(Polynesia_centered).svg)
HistòriaModifica
Les illes són habitades, des de fa 6000 anys, pels polinesis originaris a partir de la migració del poble lapita des del sud-est d'Àsia. S'hi troben les restes arqueològiques més antigues de la Polinèsia. Els tongans van crear monuments megalítics entre els quals destaca el Ha‘amonga. És un arc de tres pedres de corall que suporta una llinda de 8.900 kg.
Els primers europeus a trobar les illes van ser els neerlandesos. Le Maire i Schouten van descobrir, el 1616, les tres illes del grup nord: Cocos (Tafahi), Traïdors (Niuataputapu) i Bona Esperança (Niuafo‘ou). Abel Tasman va explorar, el 1643, les illes més grans al sud: Amsterdam (Tongatapu), Middelburg (‘Eua) i Rotterdam (Nomuka).
L'anglès James Cook hi va ser diverses vegades entre 1773 i 1777, anomenant al grup illes dels Amics (Frienly Is) degut a la calorosa acollida que hi trobà.
L'espanyol Francisco Mourelle, desviat de la tradicional ruta del galió de Manila a Acapulco, va arribar a aquestes illes, el 1781, molt necessitat d'avituallaments i reparacions. A la primera illa no va trobar refugi i l'anomenà Amargura (Fonualei). En canvi, va descobrir un excel·lent port a Vava‘u que encara avui s'anomena Port of Refuge. Va anomenar l'arxipèlag illes de Mayorga en honor al virrei de Nova Espanya, Martí de Mayorga nascut a Barcelona. El grup Ha‘apai el va anomenar illes Gálvez en honor a José de Gálvez, ministre d'Índies. Gràcies als seus informes l'expedició científica de Bustamante i Malaspina es va aturar a aquestes illes.
L'any 1900 es va establir el protectorat britànic, i des del 1970 és regne independent en l'àmbit del Commonwealth. És l'única monarquia de la Polinèsia.
GeografiaModifica
Geogràficament l'arxipèlag de Tonga està dividit en quatre grups d'illes. De sud a nord són:
- Grup Tongatapu: ʻAta, ʻEua, Tongatapu. A més, els esculls Minerva.
- Grup Haʻapai: subgrups Lifuka, Kotu i Nomuka. A més, els volcans Fonuafoʻou, Kao i Tofua.
- Grup Vavaʻu: Hunga, Kapa, Pangaimotu, ʻUtungake, Vavaʻu. A més, el volcans Fonualei, Late, Lateiki i Toku.
- Grup Niuas: Niuafoʻou, Niuatoputapu, Tafahi.
A més, depenen del Regne de Tonga els esculls Minerva, geogràficament a mig camí de les illes Fiji. Són dues anelles de corall, només visibles amb la marea baixa.
La majoria d'illes són coral·lines, però algunes són d'origen volcànic. Lateiki (Metis Shoal) i Fonuafoʻou són dos volcans submergits que, des del segle XIX, han sortit diversos cops per sobre de la superfície del mar.
El clima és subtropical, càlid i humit, amb precipitacions que arriben als 2.000 mm anuals.
Subdivisió administrativaModifica
Administrativament, Tonga conté cinc divisions. Cadascuna correspon a un grup d'illes, excepte el de Tongatapu que es divideix en dos: Tongatapu i ʻEua. Existeixen, però, només tres consells insulars, ja que el consell insular de Tongatapu administra les divisions de Tongatapu, ʻEua i Niuas, per això moltes vegades només es consideren tres grups. Les dades de les cinc divisions, i els 23 districtes, són:
| Divisió | Codi ISO 3166-2 |
Població (1996) |
Àrea (km²) |
Capital | Districtes |
|---|---|---|---|---|---|
| 'Eua | TO-T | 4.934 | 87 | Ohonua, illa ʻEua | ʻEua Foʻou, ʻEua Motuʻa |
| Ha'apai | TO-H | 8.138 | 110 | Pangai, illa Lifuka | Foa, Haʻano, Lulunga, Muʻomuʻa, Pangai, ʻUiha |
| Niuas | TO-T | 2.018 | 72 | Hihifo, illa Niuatoputapu | Niuafoʻou, Niuatoputapu |
| Tongatapu | TO-T | 66.979 | 261 | Nuku‘alofa, illa Tongatapu | Kolofoʻou, Kolomotuʻa, Kolovai, Lapaha, Nukunuku, Tatakamotonga, Vaini |
| Vava'u | TO-V | 15.715 | 119 | Neiafu, illa Vava‘u | Hahake, Hihifo, Leimutuʻa, Motu, Neiafu, Pangaimotu |
DemografiaModifica
El 96% de la població és d'origen polinesi tongalès. La religió majoritària, amb un 41,3%, és la metodista wesleyana.
EconomiaModifica
- Article principal:Economia de Tonga.
DansaModifica
La dansa que es practica a Tonga quan hi ha alguna celebració és el lakalaka.
