Tonga

El Regne de Tonga és un estat de Polinèsia, a l'oceà Pacífic, situat uns 700 km al sud-est de Fiji i 2.000 al nord-est de Nova Zelanda. Comprèn més de 160 illes i illots (36 de les quals són habitades permanentment), repartits en tres arxipèlags principals. El nom Tonga significa «vent del sud».

Tonga
Bandera de Tonga Escut de Tonga
Himne	Ko e fasi 'o e tu'i 'o e 'Otu Tonga
Lema	«Ko e ʻOtua mo Tonga ko hoku tofiʻa» «God and Tonga are my Inheritance» «Бог и Тонга са моето наследство»
Localització
20° 35′ 16″ S, 174° 48′ 37″ O
Capital	Nuku'alofa
Conté la subdivisió	'Eua Ha'apai Niuas Tongatapu Vava'u
Població
Total	105.323 (2013)
• Densitat	140,71 hab/km²
Idioma oficial	tongalès i anglès
Geografia
Superfície	748,506563 km²
Punt més alt	valor desconegut  (1.033 m)
Punt més baix	oceà Pacífic  (0 m)
Limita amb	Estats Units d'Amèrica
Història i celebracions
Anterior	British Tonga
Creació	1970
Organització política
Òrgan legislatiu	Legislative Assembly of Tonga
• monarch of Tonga	ʻAhoʻeitu ʻUnuakiʻotonga Tukuʻaho
• Lista	ʻAkilisi Pohiva
Membre de	Organització de les Nacions Unides (14 setembre 1999) Commonwealth Organització Mundial del Comerç Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (13 setembre 1985) Associació Internacional de Foment (23 octubre 1985) Corporació Financera Internacional (23 octubre 1985) Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (20 abril 1990) Estats de l’Àfrica Aliança de Petits Estats Insulars Banc Asiàtic de Desenvolupament (1972) Interpol Organització per la Prohibició de les Armes Químiques Organització Hidrogràfica Internacional UNESCO (29 setembre 1980) Unió Postal Universal Unió Internacional de Telecomunicacions (7 gener 1972)
Economia
PIB nominal	426.057.453,06492 $ (2017)
PIB per càpita	3.959 $ (2017)
Reserves totals	198.522.418 $ (2017)
Índex de Desenvolupament Humà	0,726 (2017)
Moneda	Paʻanga
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+13:00
Domini de primer nivell	.to
Prefix telefònic	+676
Telèfon d'emergències	911, 922 , 933 , 999, 927 i 928
Codi país	TO
Altres
Agermanament amb	Auckland
Lloc web	Lloc web oficial

Contingut

Història

Les illes són habitades, des de fa 6000 anys, pels polinesis originaris a partir de la migració del poble lapita des del sud-est d'Àsia. S'hi troben les restes arqueològiques més antigues de la Polinèsia. Els tongans van crear monuments megalítics entre els quals destaca el Ha‘amonga. És un arc de tres pedres de corall que suporta una llinda de 8.900 kg.

Els primers europeus a trobar les illes van ser els neerlandesos. Le Maire i Schouten van descobrir, el 1616, les tres illes del grup nord: Cocos (Tafahi), Traïdors (Niuataputapu) i Bona Esperança (Niuafo‘ou). Abel Tasman va explorar, el 1643, les illes més grans al sud: Amsterdam (Tongatapu), Middelburg (‘Eua) i Rotterdam (Nomuka).

L'anglès James Cook hi va ser diverses vegades entre 1773 i 1777, anomenant al grup illes dels Amics (Frienly Is) degut a la calorosa acollida que hi trobà.

L'espanyol Francisco Mourelle, desviat de la tradicional ruta del galió de Manila a Acapulco, va arribar a aquestes illes, el 1781, molt necessitat d'avituallaments i reparacions. A la primera illa no va trobar refugi i l'anomenà Amargura (Fonualei). En canvi, va descobrir un excel·lent port a Vava‘u que encara avui s'anomena Port of Refuge. Va anomenar l'arxipèlag illes de Mayorga en honor al virrei de Nova Espanya, Martí de Mayorga nascut a Barcelona. El grup Ha‘apai el va anomenar illes Gálvez en honor a José de Gálvez, ministre d'Índies. Gràcies als seus informes l'expedició científica de Bustamante i Malaspina es va aturar a aquestes illes.

L'any 1900 es va establir el protectorat britànic, i des del 1970 és regne independent en l'àmbit del Commonwealth. És l'única monarquia de la Polinèsia.

Geografia

Geogràficament l'arxipèlag de Tonga està dividit en quatre grups d'illes. De sud a nord són:

• Grup Tongatapu: ʻAta, ʻEua, Tongatapu. A més, els esculls Minerva.
• Grup Haʻapai: subgrups Lifuka, Kotu i Nomuka. A més, els volcans Fonuafoʻou, Kao i Tofua.
• Grup Vavaʻu: Hunga, Kapa, Pangaimotu, ʻUtungake, Vavaʻu. A més, el volcans Fonualei, Late, Lateiki i Toku.
• Grup Niuas: Niuafoʻou, Niuatoputapu, Tafahi.

A més, depenen del Regne de Tonga els esculls Minerva, geogràficament a mig camí de les illes Fiji. Són dues anelles de corall, només visibles amb la marea baixa.

La majoria d'illes són coral·lines, però algunes són d'origen volcànic. Lateiki (Metis Shoal) i Fonuafoʻou són dos volcans submergits que, des del segle XIX, han sortit diversos cops per sobre de la superfície del mar.

El clima és subtropical, càlid i humit, amb precipitacions que arriben als 2.000 mm anuals.

Subdivisió administrativa

Administrativament, Tonga conté cinc divisions. Cadascuna correspon a un grup d'illes, excepte el de Tongatapu que es divideix en dos: Tongatapu i ʻEua. Existeixen, però, només tres consells insulars, ja que el consell insular de Tongatapu administra les divisions de Tongatapu, ʻEua i Niuas, per això moltes vegades només es consideren tres grups. Les dades de les cinc divisions, i els 23 districtes, són:

Divisió	Codi ISO 3166-2	Població (1996)	Àrea (km²)	Capital	Districtes
'Eua	TO-T	4.934	87	Ohonua, illa ʻEua	ʻEua Foʻou, ʻEua Motuʻa
Ha'apai	TO-H	8.138	110	Pangai, illa Lifuka	Foa, Haʻano, Lulunga, Muʻomuʻa, Pangai, ʻUiha
Niuas	TO-T	2.018	72	Hihifo, illa Niuatoputapu	Niuafoʻou, Niuatoputapu
Tongatapu	TO-T	66.979	261	Nuku‘alofa, illa Tongatapu	Kolofoʻou, Kolomotuʻa, Kolovai, Lapaha, Nukunuku, Tatakamotonga, Vaini
Vava'u	TO-V	15.715	119	Neiafu, illa Vava‘u	Hahake, Hihifo, Leimutuʻa, Motu, Neiafu, Pangaimotu

Demografia

El 96% de la població és d'origen polinesi tongalès. La religió majoritària, amb un 41,3%, és la metodista wesleyana.

Economia

Article principal:Economia de Tonga.

Dansa

La dansa que es practica a Tonga quan hi ha alguna celebració és el lakalaka.