Fiji

estat insular d'Oceania

La República de Fiji és un estat insular d'Oceania que ocupa tot un arxipèlag del Pacífic Sud, a la Melanèsia, situat a l'est de Vanuatu, a l'oest de Tonga i al sud de Tuvalu.

Infotaula de geografia políticaFiji
Republic of Fiji (en)
Matanitu Tugalala o Viti (fj)
Fidźi Ganaradźja (hif)
Viti (fj) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes

HimneMeda dau doka Modifica el valor a Wikidata

Lema«Rerevaka na Kalou ka Doka na Tui»
«Fear God and honour the Queen»
«Бой се от Бога, почитай кралицата»
«Where Happiness Finds You» Modifica el valor a Wikidata
Localització
Fiji (orthographic projection).svg Modifica el valor a Wikidata
 18° S, 178° E / 18°S,178°E / -18; 178Coord.: 18° S, 178° E / 18°S,178°E / -18; 178

CapitalSuva Modifica el valor a Wikidata
Població
Total905.502 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat49,55 hab/km²
Gentilicifijià, fijiana Modifica el valor a Wikidata
Idiomaanglès
fijià
hindi de Fiji
hindustànic Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part dellista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea Modifica el valor a Wikidata
Superfície18.274 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Tomanivi (1.324 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixoceà Pacífic (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anteriordomini de Fiji Modifica el valor a Wikidata
Creació1970
Organització política
Forma de governDemocràcia parlamentària amb indicació militar
Òrgan legislatiuParlament de Fiji Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataGeorge Konrote (12 novembre 2015) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataJosaia Voreqe Bainimarama Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedadòlar fijià Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.fj Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+679 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències000, 911 i 919 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísFJ Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webfiji.gov.fj… Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

 
El poble de Levuka cap a 1842.

Els primers habitants de les Fiji van arribar del sud-est d'Àsia molt abans que les illes fossin descobertes per exploradors europeus al segle xvii, el neerlandès Abel Tasman el 1643 i els britànics James Cook (1774) i William Bligh (1789).[1] No fou fins al segle xix, però, que hi van arribar els europeus per establir-s'hi de manera permanent. Les illes van esdevenir una colònia britànica el 1874. El 1937 les Fiji obtingueren l'autonomia i el 1966 el govern britànic promulgà una constitució que introduïa el sufragi universal.[1] El multiètnic Alliance Party (AP) de Ratu Kamisese Mara, que es mantingué en el poder fins al 1987, cercà un equilibri entre ambdues comunitats per tal de constituir un estat independent.

Van aconseguir la independència el 1970. El govern democràtic fou interromput per dos cops militars el 1987, a causa de problemes entre la comunitat indo-fijiana i la nadiua melanèsia. Això ha provocat alguns intents separatistes, com el de l'illa de Rotuma.

La Constitució del 1990 va afavorir el control indígena dels melanesis de Fiji, però va provocar una important emigració de la població índia. La pèrdua de població va provocar dificultats econòmiques, però va aconseguir una majoria per als melanesis. Les esmenes promulgades el 1997 van fer que la constitució fos més justa. Les eleccions lliures i pacífiques del 1999 van permetre formar un govern dirigit per un indo-fijià, Mahendra Chaudhry, però va ser derrocat el 2000 en un tercer cop d'estat dirigit per George Speight, un home de negocis que confiava en la retòrica nacionalista nativa. Speight, recolzat per una milícia privada, va prendre a Chaudhry com a ostatge i va exigir noves institucions que establissin la supremacia política indígena i, de nou, prohibir l'accés a tots els indo-fijians als alts càrrecs de l'estat (com va fer la Constitució del 1990). La crisi es va desactivar mitjançant els esforços de mediació dirigits pel cap de les forces armades, Frank Bainimarama. Speight va ser finalment arrestat i condemnat a cadena perpètua. No obstant això, Chaudhry va romandre fora del poder; la banquera i política indígena Laisenia Qarase va dirigir un govern de transició, abans de ser elegida democràticament el 2001. Va ser reelegida el 2006.

En un cop d’estat del 2006, el comodor Frank Bainimarama va prendre el poder. El 2009, l'Audiència de Fiji va dictaminar que la direcció militar era il·legal. En aquest moment, el president Ratu Josefa Iloilo, a qui els militars havien conservat com a cap d'estat nominal, va abolir formalment la Constitució de 1997 i va tornar a nomenar Bainimarama com a primer ministre interí. Més tard el 2009, Ratu Epeli Nailatikau va succeir a Iloilo com a president.[2]

Les forces militars de la República de Fiji han estat en diverses ocasions un membre important de les missions de manteniment de la pau de les Nacions Unides a diverses regions del món.

PolíticaModifica

L'arxipèlag de Fiji són un estat independent des del 1970, es regeix per una constitució promulgada a l'agost del 1990, després del cop d'estat del 1987. Els càrrecs més alts de l'estat són reservats a la població melanèsia, com també ho són la majoria dels escons de la Cambra dels Diputats i del Senat. Les Fiji són membres de l'ONU i de la Comissió del Sud del Pacífic.

GeografiaModifica

 
Mapa de les illes Fiji (anglès)

L'arxipèlag de Fiji (també conegut de vegades sota la forma Fidji) consta de 322 illes amb 18.270 km², un terç de les quals, aproximadament, estan habitades. Les dues illes més importants són Viti Levu i Vanua Levu. A Viti Levu s'hi troba la capital, Suva, i també les tres quartes parts de la població, d'uns 850.000 habitants en total. Les illes són muntanyoses, formades les illes pel vulcanisme terciari, hi alterna el material volcànic, als sectors muntanyosos, amb pics que sobrepassen els 1.200 m, i amb el sedimentari detrític i coral·lí, als sectors més baixos, i estan cobertes de boscos tropicals. L'illa de Viti Levu és molt muntanyosa i la solquen nombrosos rius. Hi abunden els esculls barrera. El clima és tropical humit.

EconomiaModifica

Article principal: Economia de Fiji

DemografiaModifica

Les dues ètnies predominants són l'hindú i la indígena melanèsia [1] (dividida entre la fijiana i la rotumanesa), cadascuna de les quals representa prop del 50% de la població total. L'índex de creixement natural és elevat (21,8‰), tot i que la natalitat, també elevada (26,8‰), és en ràpida disminució a causa de les campanyes de planificació familiar. La població és urbana en un 38,7%. L'idioma oficial és l'anglès.[1] Prop del 53% de la població és cristiana, el 38% hindú i gairebé un 8% musulmana.[1] L'analfabetisme és del 13%.[1]

CulturaModifica

EsportModifica

 
La selecció de Fiji en el transcurs d'un partit del Campionat del Món de rugbi de 2007 contra la selecció canadenca

El rugbi a 15 és l'esport més popular a Fiji.

La selecció de rugbi VII és una de les més exitoses del món, havent aconseguit un rècord de 16 títols als Hong Kong Sevens des de la seva creació, el 1976. A més, la selecció oceànica ha guanyat dues vegades el Campionat del Món (el 1997 i el 2005, curiosament, les dues vegades a Hong Kong). El 12 d'agost de 2016, l'equip de Fiji va derrotar la selecció britànica a la final dels Jocs Olímpics, per 43-7, aconseguint així la medalla d'or a Rio de Janeiro 2016. Amb aquesta gesta, Fiji aconseguia la seva primera medalla a la història dels Jocs Olímpics.[3] El 28 de juliol de 2021 revalidaven el títol olimpic als jocs de Tòquio 2020 contra la selecció de Nova Zelanda.[4]

La selecció de rugbi XV també ha aconseguit molt bon resultats, tenint en compte la població total del país. En total, el conjunt oceànic ha disputat 5 campionats del món, debutant en l'edició de 1987, on van arribar als quarts de final. Fiji no repetiria aquesta fita fins l'any 2007, quan van derrotar la selecció gal·lesa (38-34) per arribar fins als quarts de final. Finalment, però, van ser eliminats, per poc, per la futura vencedora de la competició, la selecció sud-africana.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Fiji». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Fiji's president takes over power». BBC, 10-04-2009.
  3. «Fiji thrash Great Britain to win Olympic men's rugby sevens gold». Guardian, 11-08-2016. [Consulta: 12 agost 2016].
  4. «Tokyo 2020 - Rugby à 7 : Les Fidjiens gardent leur titre olympique en battant la Nouvelle-Zélande en finale (27-12)» (en francès), 28-07-2021. [Consulta: 28 juliol 2021].