Papua Nova Guinea
Papua Nova Guinea (oficialment Estat Independent de Papua Nova Guinea) és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua). Està situat al Pacífic sud-occidental, al nord d'Austràlia (de la qual està separat per l'estret de Torres) i a l'oest de Salomó. Està banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salomó a l'est i el mar del Corall al sud.
 Papua Nova Guinea | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Independent State of Papua New Guinea (en) Independen Stet bilong Papua Niugini (tpi)  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Himne | O Arise, All You Sons (en)  | ||||
| Lema | «Unitat en la diversitat» | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Port Moresby | ||||
| Ciutat més gran | Port Moresby | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 8.935.000 (2020) | ||||
| • Densitat | 19,3 hab./km² | ||||
| Gentilici | papú | ||||
| Idioma oficial | anglès tok pisin Hiri Motu Llengua de signes de Papua Nova Guinea | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Oceania | ||||
| Superfície | 462.840 km² | ||||
| • Aigua | 2% | ||||
| Punt més alt | Mont Wilhelm (4.509 m) | ||||
| Punt més baix | oceà Pacífic (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | República de Salomó del Nord i Territori de Papua i Nova Guinea | ||||
| Independència | |||||
| - Autogovern - Independència | 1975 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | Monarquia constitucional | ||||
| Òrgan executiu | gabinet de Papua Nova Guinea | ||||
| Òrgan legislatiu | Parlament Nacional de Papua Nova Guinea | ||||
| • Monarca | Carles III del Regne Unit (2022–) | ||||
| • Primer Ministre | James Marape (2019–) | ||||
| Economia | |||||
| PIB nominal | 26.311.656.000 $ (2021) | ||||
| PIB per capita | 2.757,22 $ (2020) | ||||
| Moneda | kina | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .pg | ||||
| Prefix telefònic | +675 | ||||
| Telèfon d'emergències | 111, 110 i 112 | ||||
| Codi país | PG | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | papuanewguinea.travel | ||||
.svg)
Història Modifica
A Nova Guinea s'hi han trobat restes humanes d'uns 60.000 anys d'antiguitat. Probablement aquests antics pobladors provenien del sud-est d'Àsia i hi van establir una civilització senzilla, basada en l'agricultura. Del país se'n sap ben poc fins al segle xix, tot i que l'illa ja havia estat descoberta per exploradors europeus al segle xvi. El nom del país també ve d'aquella època; Papua deriva d'una paraula malaia que descriu el cabell rinxolat melanesi, i Nova Guinea és el nom que li va donar un explorador espanyol a causa de la semblança amb la població de la Guinea, a l'Àfrica.
La meitat nord del país va passar a mans dels alemanys a la fi del segle xix amb el nom de Nova Guinea Alemanya. Durant la Primera Guerra Mundial, fou ocupada pels australians, que també passaren a administrar-ne la part sud amb el nom de Territori de Papua (l'antiga Nova Guinea Britànica). Els dos territoris foren units sota el nom de Territori de Papua i Nova Guinea, que més endavant es va convertir en Papua Nova Guinea.
El país va aconseguir la independència el 1975. A partir del 1988, a l'illa de Bougainville es va produir una revolta secessionista que va costar 20.000 vides, fins que es va produir una situació de compromís el 1997, el 2019 s'ha reobert el conflicte però d'una forma democràtica, entre el 23 de novembre i el 7 de desembre del 2019 es va celebrar un referèndum d'independència per a Boungaiville. Van votar 178.000 persones, el 97,7%, van votar a favor de la independència, mentre 3.000 persones van votar per una autonomia més gran.
Geografia Modifica
Papua Nova Guinea és un país majoritàriament muntanyós (la seva màxima altitud és el mont Wilhelm, amb 4.509 m, que forma part de la serralada Bismarck i és considerat el pic més alt de l'Oceania política) i cobert de selva tropical excepte a partir els 3.400 m d'altitud, on hi ha un prat alpí; vora la costa hi ha petites planes. Situat en una línia de falles, els terratrèmols i els tsunamis subseqüents hi són relativament comuns.
La part més extensa del país es troba a Nova Guinea (on hi ha la capital, Port Moresby, amb més de 250.000 habitants, i la ciutat principal, Lae, amb uns 75.000); les illes principals de Papua Nova Guinea inclouen Nova Irlanda i Nova Bretanya, ambdues de l'arxipèlag de Bismarck, i Bougainville, on es troba la ciutat d'Arawa, la tercera del país, amb 40.000 habitants.
Economia Modifica
Religió Modifica
Les tribus jaben i bakava creien en el déu Anutu, que seu a l'horitzó en el mar sostenint el cel.[1]
Referències Modifica
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Anutu». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 43. ISBN 84-7838-400-6.
