Per a altres significats, vegeu «Tàlveg (meteorologia)».

Tàlveg, aiguafons, fons de vall o correra[1] és la línia teòrica que uneix els punts més profunds d'una vall, coma, obaga o comellar on conflueixen les aigües que formen un riu o corrent intermitent.[2] En valls seques, el tàlveg coincideix amb la línia de captació d'aigua i durant el període sec es fa servir de camí. La paraula prové de l'alemany Talweg que significa «camí de vall».[3]

Esquema de tàlveg
Tàlveg a Montredon, a la vora de Pompinhan (Gard)

Els tàlvegs es troben generalment modelats per l'erosió fluvial i sovint coincideixen amb la xarxa hidrogràfica. El terme tàlveg s'oposa a la carena, línia de cresta, línia de falla o la divisòria d'aigües. L'espai convex comprès entre dos tàlvegs de rius o afluents veïns que flueixen en direcció convergent es coneix amb el nom d'interfluvi.[4] En el camp de la geografia política el tàlveg serveix sovint de línia fronterera a l'hora de demarcar dos territoris administratius diferents.

Per analogia, la paraula «tàlveg» també s'utilitza en el camp de la meteorologia per designar una zona convexa entre isòbares i corbes de nivell.

Tàlveg a les arts

modifica

Referències

modifica
  1. https://cit.iec.cat/progdct/defaultsinonims.asp?opcio=1&cerca=talveg#top
  2. «Tàlveg». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «tàlveg m.». A: David Serrat i Congost (ed.). Diccionari de Geologia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. 
  4. Derruau, Max. Les formes du relief terrestre. Notions de géomorphologie (en francès). 8a edició (2001). Paris: Armand Colinata, 1969. ISBN 2200210140. 
  5. Gual i Lloberes, Josep. «Si trobéssim el tàlveg». Endrets, geografia literària dels Països Catalans. Arxivat de l'original el 2015-11-27. [Consulta: 26 novembre 2015].