El wallisià (Fakaʻuvea) és una llengua polinèsia parlada a l'illa Wallis, una de les que formen la regió d'ultramar de Wallis i Futuna. També és anomenada Uveà de l'est per tal de diferenciar-la de l'Uveà de l'oest, parlat a Ouvéa, una de les Illes Loyauté (Nova Caledònia).

Infotaula de llenguaWallisià
Fakaʻuvea
Tipusllengua i llengua viva
Parlants
29.968 principalment a Oceania, Europa
Parlat aWallis i Futuna, Nova Caledònia, Polinèsia Francesa, França.
Oficial ailla Wallis (Wallis i Futuna)
Autòcton deilla Wallis i Nova Caledònia
Classificació lingüística
Llengües austronèsies

  Llengües malaiopolinèsies
   Llengües oceàniques
    Llengües del Pacífic Central
     Llengües polinèsies
      Niueà

       Wallisià
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí
Codis
ISO 639-3wls
SILwls
Glottologwall1257
Ethnologue.comwls
IETFwls
Modifica les dades a Wikidata

El wallisià ha estat classificat com a llengua polinèsia nuclear, molt propera al tongalès, ja que formà part de l'Imperi Tu'i Tonga. És propera també al samoà i al malgaix com mostra la tabla següent.

Correspondència dels fonemes
Fonema Tongalès Samoà Wallisià Malgaix Català
/ŋ/ *taŋata tangata tagata tagata ranada home
/s/ *sina hina sina hina sina(matsaho) cana
/ti/ *tiale siale tiale tiale fialy Gardenia
/k/ *waka vaka vaʻa vaka baka canoa
/f/ *fafine fafine fafine fafine vaviny dona
/ʔ/ *matuqa motuʻa matua matua matoa pare
/r/ *rua ua lua lua roa dos
/l/ *tolu tolu tolu tolu telo tres

AlfabetModifica

Les cinc vocals estàndard: a, e, i, o, u, amb les seves variats allargades: ā, ē, ī, ō, ū.

Les consonants: f, g (sempre pronunciada com ŋ (ng)), h, k, l, m, n, s (rara, només en paraules estrangeres), t, v, '.

La ʻ, representa l'oclusiva glotal sorda (vegeu també okina), és coneguda en wallisià com a fakamoga (pertanyent a la gola). La fakamoga és avui dia ensenyat a les escoles, i es pot escriure amb apòstrof corb o invertit. De manera similar, el màcron (wallisià: fakaloa, 'allargar') és ensenyat a les escoles per marcar les vocals llargues, encara que la generació de més edat mai ha marcat l'aturada glotal o allargat les vocals.

Per exemple: Mālō te ma'uli (bon dia)

Expressions essencialsModifica

Català Wallisià
Hola Mālō
Bon dia Mālō te mā’uli
Bona tarda Mālō te kataki
Passi-ho bé ‘Alu la
Adéu Nofo la
Com estàs? ‘E (ke) lelei pe?
Estic bé Ei, ‘e lelei pe
Gràcies Mālō te ofa
Moltes gràcies Mālōpe si ofa
Ei
No Oho
Em dic ... Ko toku higoa ko ...

Enllaços externsModifica

Prova Wikipedia en wallisià a Wikimedia Incubator.