Obre el menú principal

Llengües polinèsies

família lingüística

Les llengües polinèsies són una família lingüística que es parla en la regió de la Polinèsia. Està classificada com a part de les llengües austronèsies i pertany a la branca oceànica d'aquesta família. Es divideix en dues branques: llengües tòngiques i llengües nuclears polinèsies. Els polinesis comparteixen moltes característiques culturals, incloent-hi l'idioma.

Infotaula de família lingüísticaLlengües polinèsies
Tipus família lingüística
Distribució geogràfica Polinèsia
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiopolinèsies centrals-orientals
llengües malaio-polinèsies orientals
llengües oceàniques
llengües oceàniques centroorientals
llengües del Pacífic central
Distribució geogràfica
Fijian-Polynesian.svg
Modifica les dades a Wikidata

Actualment, hi ha molts mots del mateix origen en les diferents illes, per exemple: tapu, ali'i, motu, kava (cultura Kava), i tapa com també hawaiki, que és la llar mítica per alguna d'aquestes cultures.

Hi ha unes 40 llengües polinèsies. Les més prominents són el tahitià, samoà, tongalès, maori i hawaià. Per raó que, a les illes polinèsies, hi van arribar els pobles polinesis fa només uns 2.000 anys, les seves llengües conserven força trets comuns.

ComponentsModifica

FonologiaModifica

És molt simple, compensada per una gran riquesa en la combinatòria.

VocalsModifica

Totes les vocals de les llengües polinèsies són idèntiques. N'hi ha cinc i n'hi ha de breus i de llargues.


ConsonantsModifica

Hi ha una major diferenciació en les consonants.

tongalès samoà pascuà tahitià maori de les illes Cook maori de Nova Zelanda hawaià

Numerals i altre lèxicModifica

Significat  un   dos   tres   quatre   cinc   home   mar   tabú   pop   canoa   entrar 
 tongà taha ua tolu nima taŋata tahi tapu feke vaka
 samoà tasi lua tolu lima taŋata tai tapu feʔe vaʔa ulu
 maori tahi rua toru ɸā rima taŋata tai tapu ɸeke waka uru
 rapanui -tahi -rua -toru -ha -rima taŋata tai tapu heke vaka uru
 rarotongà  taʔi rua toru ʔā rima taŋata tai tapu ʔeke vaka uru
 hawaià kahi lua kolu lima kanaka kai kapu heʔe waʔa ulu

Correspondències internesModifica

Tongalès Niueà Samoà Sikaiana Takuu Rapanui Tahitià Rarotongà Māori Nord Marquesà Sud Marquesà Hawaià Mangarevà
cel /laŋi/ /laŋi/ /laŋi/ /lani/ /ɾani/ /ɾaŋi/ /ɾaʔi/ /ɾaŋi/ /ɾaŋi/ /ʔaki/ /ʔani/ /lani/ /ɾaŋi/
vent del nord /tokelau/ /tokelau/ /toʔelau/ /tokelau/ /tokoɾau/ /tokeɾau/ /toʔeɾau/ /tokeɾau/ /tokeɾau/ /tokoʔau/ /tokoʔau/ /koʔolau/ /tokeɾau/
dona /fefine/ /fifine/ /fafine/ /hahine/ /ffine/ /vahine/ /vaʔine/ /wahine/ /vehine/ /vehine/ /wahine/ /veine/
casa /fale/ /fale/ /fale/ /hale/ /faɾe/ /haɾe/ /faɾe/ /ʔaɾe/ /ɸaɾe/ /haʔe/ /haʔe/ /hale/ /faɾe/
parent /motuʔa/ /motua/ /matua/ /maatua/ /matuʔa/ /metua/ /metua/ /matua/ /motua/ /motua/ /makua/ /matua/


Pronoms personalsModifica

En general, les llengües polinèsies tenen tres nombres gramaticals per als pronoms i els possessius: singular, dual i plural. Per exemple, en māori: ia (ell/ella), rāua (ells dos), rātou (ells, 3 o més).

NotesModifica

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  • Krupa V. (1975–1982). Polynesian Languages, Routledge and Kegan Paul
  • Irwin, Geoffrey (1992). The Prehistoric Exploration and Colonisation of the Pacific. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Lynch J. (1998). Pacific Languages : an Introduction. University of Hawaii Press.
  • Lynch, John, Malcolm Ross & Terry Crowley (2002). The Oceanic languages. Richmond, Surrey: Curzon Press.
  • Marck, Jeff (2000), Topics in Polynesian languages and culture history. Canberra: Pacific Linguistics.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües polinèsies