Llengües oceàniques

Les llengües oceàniques són un grup de les llengües austronèsiques format per unes 450 llengües a les illes de l'oceà Pacífic, que inclou Polinèsia, Micronèsia i Melanèsia. Aquest grup d'idiomes, definides genèticament, inclou tots els nadius idiomes que es parlen a les Illes del Pacífic, amb l'excepció de les llengües aborígens d'Austràlia i les llengües papús.

Infotaula de família lingüísticaLlengües oceàniques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües austrotai
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiopolinèsies centrals-orientals
llengües malaio-polinèsies orientals Modifica el valor a Wikidata
Codis
Codi Glottologocea1241 Modifica el valor a Wikidata
Distribució de les llengües oceàniques
  Almirall i Yapès
  St Matthias
  Oceànic occidental i Meso-Melanesi
  Temotu
  Salomonès sud-oriental
  Oceànic meridional
  Micronesi
  Fijià-Polinesi

Introducció

modifica

A través de la recerca en la Lingüística diacrònica, molt lingüistes, especialment l'alemany Otto Dempwolff (1871-1938) i el britànic Sidney Herbert Ray el 1896, van ser capaços de demostrar l'existència d'un avantpassat comú en el grup de llengües oceàniques: el proto-oceànic (Poc). Una anàlisi del 2008 de l'Austronesian Basic Vocabulary Database[1] dona suport a la unitat lingüística del grup de llengües.

Aquesta llengua hauria estat parlada pels avantpassats de les poblacions austronèsies d'Oceania abans de la seva dispersió, que probablement es va produir fa uns 4000 anys, a partir de l'Arxipèlag de Bismarck, a l'est de Papua-Nova Guinea. Els arqueòlegs i els lingüistes estan d'acord que aquesta població coincideix més o menys amb la que va desenvolupar cultura Lapita.

Classificació de llengües

modifica

Dins de la família austronèsia, el sotsgrup oceànic se situa en el grup "central-oriental" de la branca malaio-polinèsies. Aquest grup comprèn 498 llengües vives, repartides així :


Una representació alternativa de les relacions entre llengües oceàniques, amb diferents hipòtesis d'agrupament, apareix en aquesta figura:

Oceànic 
(100%)
(67%) 

Almirallat


(83%) 

Temotu



Oceànic meridional


 Meso-Melanesi 
(82%)

Salomònic sud-oriental



Bali-Vitu



Meso-Melanesi propi
(84% com a unitat)



(70%)

Llengües micronèsies



Fijià-Polinesi (Central Pacific)






Oceànic occidental (parcial)



Bibliografia

modifica
  • Ray, S.H. (1896). The common origin of the Oceanic languages. Journal of the Polynesian Society: 58–68.
  • Lynch, John; Malcolm Ross; Terry Crowley (2002). The Oceanic languages. Richmond, Surrey: Curzon. ISBN 978-0-7007-1128-4. OCLC 48929366.
  • Ross, Malcolm and Åshild Næss (2007). An Oceanic Origin for Äiwoo, the Language of the Reef Islands?. Oceanic Linguistics 46: 456–498.

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica
  • (anglès) Classificació i llista de les llengües oceàniques (ethnologue.com)