Surinam
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Aquest article conté una o més imatges JPG amb text que pot ser traduït al català. (ajuda) |
El Surinam (en neerlandès Suriname), oficialment la República del Surinam (en neerlandès Republiek Suriname), és un estat del nord-est de l'Amèrica del Sud situat entre la Guaiana (a l'oest) i la Guaiana Francesa (a l'est), amb l'oceà Atlàntic al nord i el Brasil al sud. La part sud de la frontera amb la Guaiana Francesa és disputada en tot el riu Marowijne, mentre que la partició que anteriorment era disputada amb la Guaiana va ser arbitrada per la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar el 20 de setembre del 2007.[1]
 Surinam | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Republiek Suriname (nl) Ripoliku Sranan (srn)  | |||||
|
|||||
| Himne | Himne Nacional Surinamès | ||||
| Lema | «Justitia – Pietas – Fides» «Justice – Piety – Trust» «Справедливост - праведност - вяра» | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Paramaribo | ||||
| Ciutat més gran | Paramaribo | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 563.402 (2017) | ||||
| • Densitat | 3,45 hab./km² | ||||
| Idioma oficial | neerlandès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Amèrica del Sud Carib | ||||
| Superfície | 163.270 km² | ||||
| • Aigua | 1,10% | ||||
| Punt més alt | Julianatop (1.280 m) | ||||
| Punt més baix | oceà Atlàntic (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | Surinam | ||||
| Independència | |||||
| Reconeguda | 25 novembre 1975 | ||||
| Esdeveniment clau | |||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | república | ||||
| Òrgan legislatiu | Assemblea Nacional de Surinam | ||||
| • President | Chan Santokhi (2020–) | ||||
| Economia | |||||
| PIB nominal | 2.984.706.244 $ (2021) | ||||
| Moneda | dòlar de Surinam | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .sr | ||||
| Prefix telefònic | +597 | ||||
| Telèfon d'emergències | 112, 110, 113, 111 i 115 | ||||
| Codi país | SR | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | gov.sr | ||||
És el país més petit de l'Amèrica del Sud pel que fa a l'àrea i a la població.
El Surinam anteriorment es deia Guaiana Neerlandesa.
Història modifica
La regió està poblada des del 3000 aC. Hi destaca la forta presència de tribus arawak fins que van ser expulsades per altres pobles del Carib.
Els holandesos havien establert moltes colònies a la regió de la Guaiana, però no van controlar l'actual Surinam fins al tractat de Breda, que establí la fi de la Segona Guerra angloholandesa.[2] El país es va nodrir d'esclaus negres i indis fins al 1863 (tot i que la migració laboral va continuar durant dècades).
Després de ser una regió autònoma del Regne dels Països Baixos a partir del 1954, el país va obtenir la independència el 1975. Durant els anys 80, va ser regit per un règim militar dirigit per Dési Bouterse, fins que al 1988 s'hi va establir la democràcia. El 12 de desembre de 2003 el país va subscriure un pacte d'afiliació a la Unió de la Llengua Neerlandesa.[3]
El 2010, Dési Bouterse accedí un altre cop a la presidència mitjançant eleccions.
Geografia modifica
El punt més alt n'és Julianatop (1.286 metres sobre el nivell del mar). La major part de la població viu al nord del país, en l'àrea costanera que ha estat conreada. El sud consisteix en una selva humida tropical molt poc habitada.
Ja que és proper a la línia de l'equador, el clima és tropical i les temperatures no varien gaire durant l'any. Hi ha dues estacions plujoses, de desembre a primers de febrer i de fi d'abril a mitjan agost. Al nord-est del país hi ha el llac W. J. van Blommesteinmeer, que fou declarat reserva natural.
Com que té frontera amb la Guaiana Francesa, el Surinam limita amb la Unió Europea.
Districtes modifica
Surinam es divideix en deu districtes:
|
Economia modifica
El Surinam és molt dependent d'altres estats. Els seus principals socis comercials són els Països Baixos, els Estats Units i països del Carib.
L'economia es basa en la producció d'alumini, que representa aproximadament el 15% del PIB i dos terços de les exportacions totals. Els problemes econòmics del país són greus, a causa de la forta dependència del comerç exterior en dos sectors que mantenen des del 2000 bruscs canvis de preus en el mercat internacional: l'alumini i el petroli. Això du a modificacions molt notables del PIB, de la taxa d'atur, del deute extern i d'inflació d'un any a un altre.
Els plans iniciats el 2001 per a reordenar el sistema econòmic, obrir un procés de liberalització i millorar l'estructura productiva han tingut poc d'efecte. Algunes empreses nord-americanes i espanyoles hi realitzen noves prospeccions i explotacions petrolieres que donen ara per ara bons resultats. D'altra banda, el país disposa d'importants reserves mineres d'or i bauxita.
El 2005, el Surinam, al costat d'altres estats de la regió, va subscriure un acord energètic amb Veneçuela denominat Petrocaribe, gràcies al qual les condicions per a adquirir petroli i els seus derivats són més avantatjoses.
El 20 de setembre de 2007, la Cort internacional d'arbitratge va delimitar de manera definitiva la frontera marítima amb la República de Guaiana, i queden pendents les fronteres terrestres que comprenen el territori del Rio Nuevo.
Demografia modifica
La gran majoria de la població resideix a Paramaribo i els seus voltants o en la zona costanera. Hi ha una població surinamesa significativa que ha emigrat als Països Baixos.
Cultura modifica
En ser una antiga colònia dels Països Baixos, el Surinam manté lligams forts amb aquest estat.
El neerlandès n'és la llengua oficial, però s'hi parlen diverses menes de crioll amb base d'anglès, així com llengües nadiues i llengües d'immigració com el javanès. Els indis caribs i arauacs nadius parlen les seves llengües, com també els maroons, els aucan i els saramacans. El crioll de més abast és el surinamès dit sranan tongo o taki taki, que té el reconeixement oficial des del 15 de juliol del 1986. A més s'hi empra bastant l'espanyol (algunes sèries nord-americanes de televisió són subtitulades en aquesta llengua abans que en neerlandès) i l'anglès, especialment en botigues i establiments orientats al turisme.
El país és molt conegut per la música kaseko i la seva tradició indocaribenca. El kaseko probablement deriva de l'expressió francesa "casser le corps" ('trencar el cos') que es va usar durant l'esclavitud per a designar un ball molt veloç. El kaseko és una fusió de nombrosos estils populars i folklòrics derivats d'Europa, Àfrica i Amèrica. És rítmicament complex, amb instruments de percussió com el skratji (un tambor molt gran) i altres, així com el saxòfon, la trompeta i de vegades el trombó. Pot cantar-se en solitari o en cor. Les cançons són d'estructura dialogada, tal com altres estils criolls de l'àrea, com el winti i kawina.
El kaseko va evolucionar durant els anys 30 usant grans bandes sobretot de vent que es van anomenar Bigi Pokoe ('música del tambor gran'). El jazz, el calipso i altres ritmes van deixar-hi la seva petja, mentre que la música rock hi va deixar la seva pròpia influència en forma d'instruments elèctrics.
Esports modifica
L'esportista més destacat de la història del Surinam és el nedador Anthony Nesty, campió olímpic dels 100 metres papallona en els Jocs de Seül 1988 i medalla de bronze d'aquesta mateixa prova a Barcelona 1992. Són les úniques medalles olímpiques guanyades per aquest estat.
Malgrat que el país té una associació nacional de futbol (Surinaamse Voetbal Bond, SVB) creada el 1920, i adherida a la FIFA nou anys més tard, la majoria dels seus jugadors desenvolupen les carreres professionals fora del país. Molts d'aquests jugadors han obtingut èxit principalment als Països Baixos. Alguns com Clarence Seedorf o Edgar Davids, nascuts al Surinam, juguen per a la selecció nacional dels Països Baixos. Frank Rijkaard descendeix d'un ciutadà del Surinam.
Referències modifica
- ↑ «Surinam». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Marley, David. Wars of the Americas: A Chronology of Armed Conflict in the New World, 1492 to the Present (en anglès). ABC-CLIO, 1998, p. 168. ISBN 0874368375.
- ↑ Text del tractat d'associació: «Associatieovereenkomst Nederlandse Taalunie en de Republiek Suriname» Arxivat 2014-10-15 a Wayback Machine.
