Kwintis
Els kwinti són un poble negre cimarrón, descendents d'esclaus africans fugitius, que viuen a l'interior boscós de Surinam a la vora del riu Coppename, i el terme homònim per la seva llengua, que té menys de 300 parlants.[2] El seu idioma és un crioll basat en anglès amb neerlandès, portuguès i altres influències. És similar a les llengües parlades pels cimarrons aluku i paramaccans,[3] i es va escindir del Sranan tongo a mitjans del segle xviii.[4] Els kwinti tenien una població de 300 efectius el 2014[1] i s'havien adherit a l'Església Moraviana.[5]
| Tipus | poble  |
|---|---|
| Població total | 1.000 (2014)[1] |
| Llengua | Kwinti i sranan tongo |
| Geografia | |
| Estat | Surinam |
Viles
modifica
Els Kwinti són minoria en les següents viles:[9]
Història
modificaHi ha dos possibles orígens del poble Kwinti. Un relat oral menciona l'aixecament d'esclaus de Berbice de 1763 a Guyana, l'altre esmenta una plantació al districte de Para.[10] La tribu inicialment va ser dirigida per Boku que va morir el 1765.[11] Boku va ser succeït per Kofi, que es diu que era germà de Boni.[12] La tribu era coneguda des de principis del segle xviii i hi havia hagut diverses incursions en plantacions realitzades pels Kwinti.[13]
El 19 de setembre de 1762, els holandesos van signar un tractat de pau amb els saramaka.[14] El 1769, els matawai es van escindir dels saramaka, i va demanar al Govern armes contra els Kwinti que havien assaltat la plantació d'Onoribo el novembre de 1766.[13] Durant finals del segle xviii, la tribu va ser atacada moltes vegades pels Matawai o pels colons.[15] En la dècada de 1850,[11] els kwintis havien fet un tractat de pau amb el granman Matawai, i es va establir entre els matawai a Boven Saramacca.[16] Actualment hi ha dos pobles habitats per les dues tribus.[17] Una altra part de la tribu, establerta al riu Coppename on van fundar Coppencrisie (cristians de Coppename). Més tard, el poble es va abandonar i es van establir a de Bitagron i Kaaimanston.[18]
Durant el segle xix la tribu gairebé no s'esmenten fins que es signa un tractat de pau amb el govern surinam el 1887.[15] El tractat va nomenar Alamun com a capità i no com a granman. El tractat li dona control sobre els Kwinti que viuen al llarg del riu Coppename, els Kwinti que viuen al riu Saramacca van romandre sota l'autoritat dels matawai.[19] El 1894, la zona del control es va delimitar al voltant de Bitagron i Kaaimanston,[19] a causa de les concessions de fusta i balatá properes. També es va instal·lar un posthouder (titular del lloc) per representar el govern.[20] Fins a principis del segle xx, solia haver-hi una pista que connectava ambdues parts, però va caure en desús i va ser ocupada per la selva.[8]
El 1970, quan el govern holandès va organitzar una gira ben publicada amb les cinc nacions cimarrons del Surinam a Ghana i altres països africans, els Kwinti no van ser convidats.[21] El 1978 Matheus Cornells Marcus va ser nomenat capità cap de Bitagron.[22] El 1987, durant la Guerra Civil de Surinam, Bitagron va ser parcialment destruïda durant els combats amb el Jungle Commando.[23] Més tard els altres pobles van ser aïllats del món exterior per Tucajana Amazonas.[22] Els altres pobles es trobaven al territori matawai i sota el control de Lavanti Agubaka, que estava aliada amb els Tucajana Amazones. El 30 de setembre de 1989, els Kwinti van anunciar que ja no reconeixien Lavanti i van exigir un "granman" per a la seva nació.[22] El 2002, André Mathias va ser el primer cap de tribu governar com a "granman" sobre tots els pobles, excepte aquells en què els Kwinti eren minoritaris;[24] va morir el 2018.[25] Remon Clemens fou nomenat granman el 2020.[26]
Religió
modificaLa religió tradicional dels marrons és el Winti. A la zona compartida amb els Matawai, la Germandat de Moràvia havia tingut un gran èxit després que Johannes King, un Matawai, es convertís en el seu primer missioner cimarró.[27] L'església de Moràvia va operar una missió a Kaaimanston,[28] i, a la dècada de 1920, l 'Església catòlica va iniciar activitats missioneres a la zona de Coppename.[29]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Richard Price «The Maroon Population Explosion: Suriname and Guyane». New West Indian Guide, 87, 3–4, 2013, pàg. 323–327. DOI: 10.1163/22134360-12340110.
- ↑ Borges, 2014, p. 95.
- ↑ Hoogbergen, 1992, p. 123.
- ↑ Borges, 2014, p. 188.
- ↑ Albert Helman. «Cultureel mozaïek van Suriname» (en neerlandès), 1977.
- ↑ Migge i Léglise, 2013, p. 83.
- ↑ Chris de Beet. «People in between: the Matawai Maroons of Suriname» (en neerlandès), 1981.
- ↑ 8,0 8,1 Elst, 1973, p. 9.
- ↑ Borges, 2014, p. 181.
- ↑ Hoogbergen, 1992, p. 28.
- ↑ 11,0 11,1 Scholtens, 1994, p. 32.
- ↑ Elst, 1979, p. 11.
- ↑ 13,0 13,1 Hoogbergen, 1992, p. 42.
- ↑ «Twee rechtssystemen Suriname botsen in Saramaka-vonnis» (en neerlandès). .
- ↑ 15,0 15,1 Hoogbergen, 1992, p. 52.
- ↑ Beet, 1981, p. 40.
- ↑ Beet, 1981, p. 11.
- ↑ Elst, 1979, p. 12.
- ↑ 19,0 19,1 Scholtens, 1994, p. 33.
- ↑ Scholtens, 1994, p. 70.
- ↑ Elst, 1973, p. 108.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 Scholtens, 1994, p. 126.
- ↑ «Des Wissembourgeois au coeur de la jungle du Suriname...» (en francès).
- ↑ «Commissie Kwinti moet stam der Kwinti's overleden stamhoofd bijstaan» (en neerlandès). .
- ↑ «Opperhoofd der Kwinti's, André Mathias, ingeslapen; RO krijgt rapportage» (en neerlandès). .
- ↑ Pinas, Jason. «Granman pleit voor versnelde ontwikkeling Kwintigebied» (en neerlandès), 23-11-2020. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2020. [Consulta: 14 d’octubre 2021].
- ↑ «Creole drum», 1975.
- ↑ Elst, 1973, p. 15.
- ↑ Elst, 1973, p. 16.
Bibliografia
modifica- Borges, Roger. The Life of Languagedynamics of language contact in Suriname. Utrecht: Radboud University Nijmegen, 2014.
- «The Coppename Kwinti: Notes on an Afro-American tribe in Suriname». University of Florida, 1973.
- Hoogbergen, Wim (1992). Origins of the Suriname Kwinti Maroons, New West Indian Guide / Nieuwe West-Indische Gids 66, no: 1/2, Leiden, 27-59, KITLV. Green, E.C., The Matawai Maroons: An Acculturating Afro American Society, PhD. dissertation, Washington, D.C.: Catholic University of America, 1974.
- Migge, Bettina; Léglise, Isabelle. Exploring Language in a Multilingual Context: Variation, Interaction and Ideology in Language Documentation. New York: Cambridge University Press, 2013.
- Scholtens, Ben. Bosneger en overheid in Suriname (en neerlandès). Paramaribo: Afdeling Cultuurstudies/Minov, 1994. ISBN 9991410155.