Bhojpuri

llengua indoària originària de l'Índia i el Nepal

El bhojpuri és un idioma del grup bihari de les llengües indoàries[1] parlat per gairebé 40 milions de persones[2] a l'Índia, Nepal, Maurici i Surinam. S'escriu majoritàriament en devanagari tot i que històricament s'han emprat altres sistemes.

Infotaula de llenguaBhojpuri
भोजपुरी भाषा i भोजपुरी‎ Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius52.200.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deAssam, Bihar, Delhi, Jharkhand, Madhya Pradesh, Uttar Pradesh, Bengala Occidental, Janakpur Zone (en) Tradueix, Lumbini Zone (en) Tradueix i Narayani Zone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstatÍndia i Nepal Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües indoàries
bihari Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturadevanagari Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2bho Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3bho Modifica el valor a Wikidata
Glottologbhoj1244 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuebho Modifica el valor a Wikidata
IETFbho Modifica el valor a Wikidata

Existeixen tres conjugacions verbals diferents segons el grau de formalitat emprat i la proximitat amb l'interlocutor. Aquesta conjugació afecta després a altres elements de l'oració com els determinants i adjectius. Fonològicament consta de sis vocals amb valor de fonema i 31 consonants[3]

Sistema d'escriptura

modifica
 
Història del bhojpuri en alfabet kaithi, escrita per Babu Rama Smaran Lal el 1898

El bhojpuri ha estat escrit, històricament, en escriptura kaithi,[4] tot i que des del 1894 l'alfabet devanagari ha estat utilitzat com l'escriptura principal.

L'alfabet kaithi va ser utilitzat per qüestions administratives durant el període mogol per escriure el bhojpuri, l'awadhi, el maithili, l'urdu, el magahi i l'hindi des de, com a mínim, el segle xvi, i fins a la primera dècada del segle xx. Les publicacions del govern expliquen el kaithi s'utilitzava en alguns districtes de Bihar durant la dècada de 1960. Els residents bhojpuri de l'Índia que van marxar a treballar a l'Àfrica, Maurici, les Fidji o les colònies del Carib de l'Imperi Britànic durant el segle xix i a principis del XX, van utilitzat tant el kaithi com el devanagari.[5]

Cap al 1894, els textos oficials de Bihar s'escrivien en kaithi i Devanagari. Actualment gairebé tots els textos en bhojpuri s'escriuen en devanagari, fins i tot a les illes on es parla bhojpuri. Per exemple, a Maurici s'utilitza tant l'alfabet kaithi com el devanagri des de l'arribada de població provinent de l'Índia. L'escriptura kathi era considerada informal a Maurici, amb una estructura del kaithi similar al Devanagari (pronunciat Devanagri a Maurici). Actualment, a Maurici l'alfabet en ús és el Devanagari.[6]

Fonologia

modifica
Vocals bhojpuri[7]
Anterior [[[Vocal central|Central]] Posterior
Tancada i ɪ u
Semitancada e ə o
Semioberta ɔ
Oberta æ ɑ

Consonants

modifica
Consonants bhojpuri[7]
Bilabial Labiodental Dental Alveolar Retroflexa Palatal Velar Glotal
Nasal m n ɳ ɲ ŋ
Oclusiva sorda p ʈ k
sonora b ɖ ɡ
aspirada t̪ʰ ʈʰ tʃʰ
murmurada d̪ʱ ɖʱ dʒʱ ɡʱ
Fricativa s h
Ròtica plana ɾ ɽ
aspirada ɾʱ ɽʱ
Aproximant ʋ l j

Referències

modifica
  1. «Bihārī languages». Encyclopædia Britannica [Consulta: 23 octubre 2017].
  2. Entrada a l'Ethnologue
  3. Robert L. Trammell, The Phonology of the Northern Standard Dialect of Bhojpuri, Anthropological Linguistics, Vol. 13, No. 4
  4. Bhojpuri Ethnologue World Languages (2009)
  5. Rajend Mesthrie, Language in indenture: a sociolinguistic history of Bhojpuri-Hindi in South Africa, Routledge, 1992, ISBN 978-0415064040, pages 30-32
  6. Sarita Boodho, Bhojpuri traditions in Mauritius, Mauritius Bhojpuri Institute, 1999, ISBN 978-9990390216, pages 47-48 and 85-92
  7. 7,0 7,1 Trammell, R. L. (1971). The Phonology of the Northern Standard Dialect of Bhojpuri. Anthropological Linguistics, Vol. 13, No. 4, pp. 126–141