Assam
Assam és un estat del nord-est de l'Índia. La capital n'és Dispur. El forma principalment la vall del Brahmaputra.
আসাম (bn) অসম (as) | |||||
Epònim | uneven (en) i Ahom Kingdom (en) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
País | Índia | ||||
Capital | Dispur (oc) | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 31.205.576 (2011) (397,84 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | assamès bodo bangla | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 78.438 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 26 gener 1950 | ||||
Organització política | |||||
• Cap d'estat | Banwarilal Purohit | ||||
Òrgan executiu | Assam Legislative Assembly (en) (Escó: 126) | ||||
• Chief Minister of Assam (en) | Himanta Biswa Sarma (2021–) | ||||
Òrgan legislatiu | Assam Legislative Assembly (en) Circumscripció: 126, (Escó: 126) | ||||
ISO 3166-2 | IN-AS | ||||
Lloc web | assam.gov.in |
Divisió administrativa
modificaEls nou districtes existents amb els britànics (Sylhet va passar al Pakistan el 1947) es van incrementar a 10 després de 1970 amb la creació de Dibrugarh, separat de Lakhimpur. En els següents anys es van crear nous districtes; aquestes divisions administratives estan governades per jila-parishads (o panchayat de districte), i les àrees rurals i ciutats i viles per panchayats. Un total de 26.247 pobles són administrats per 2.489 panchayats. Els darrers districtes es van crear el 2001 (Baksa, Chirag, Udalguri i Kamrup Metropolità, passant la resta de Kamrup a ser anomenat Kamprup Rural). Assam està dividit actualment (2009) en 27 districtes (vegeu Districtes d'Assam):
- Baksa
- Barpeta
- Bongaigaon
- Cachar
- Chirang
- Darrang
- Dhemaji
- Dhubri
- Dibrugarh
- Goalpara
- Golaghat
- Jorhat
- Hailakandi
- Kamrup Metropolità
- Kamrup Rural
- Karbi Anglong
- Karimganj
- Kokrajhar
- Lakhimpur
- Marigaon o Morigaon
- Nagaon
- Nalbari
- North Cachar Hills
- Odalguri o Udalguri
- Sibsagar
- Sonitpur
- Tinsukia
Territoris i districtes autònoms
modifica- Front Unit d'Alliberament d'Assam (United Liberationb Front of Asom, ULFA), de l'ètnia dels assamesos (independentistes).
- Front Nacional Democràtic de Bodoland (Boroland National Democratic Front, BNDF), de l'ètnia dels bodo
- Front d'Alliberament dels Tigres de Bodoland (Bodoland Liberation Tigers Front, BLTF), de l'ètnia dels bodo
- Front Nacional Revolucionari Tiwa (Tiwa National Revolutionary Front, també Tiwa National Revolutionary Force, TNRF que podria ser la branca militar o el seu nom anterior), de l'ètnia lalung.
- Força dels Tigres Gurkhes (Gorkha Tiger Force, GTF), de l'ètnia gurkha
- Dima Halam Daogah (DHD), de l'ètnia dimasa
- Front d'Alliberament Nacional Bru (Bru National Liberation Front, BNLF), de l'ètnia reang o bru.
- Força dels Tigres bengalís (Bengali Tiger Force, BTF), de la minoria bengalina.
- Força de Seguretat Rabha (Rabha Security Force, RSF), de l'ètnia rabha
- United People's Democratic Solidarity (UPDS), de l'ètnia karbi
- Front Unit d'Alliberament de la Vall de Barak (United Liberation Front of Barak Valley, ULFBV, abans Barak Valley Youth Liberation Front, BVYLF), de les tribus dels districtes de Karimganj i Hailakandi.
- Organització d'Alliberament de Kamtapur (Kamtapur Liberation Organization, KLO), per les tribus koch-rajbongshi
- Força de Seguretat Adivasi (Adivasi Security Force, ASF) del grup social adivasi
- All Assam Adivasi Suraksha Samiti (AAASS), del grup social adivasi
- Bircha Commando Force (BCF) del grup social adivasi
- Adivasi Cobra Force (ACF) Adivasi Cobra Force
- Unió Musulmana d'Alliberament dels Tigres d'Assam (Muslim United Liberation Tigers of Assam (MULTA), de la minoria musulmana d'Assam
- Front Unit Musulmà d'Alliberament d'Assam (Muslim United Liberation Front of Assam, MULFA), de la minoria musulmana d'Assam
- Consell de Seguretat Musulmà d'Assam (Muslim Security Council of Assam, MSCA), de la minoria musulmana d'Assam
- Milícia Unida d'Alliberament d'Assam (United Liberation Militia of Assam, ULMA), de la minoria musulmana d'Assam
- Exèrcit Islàmic d'Alliberament d'Assam (Islamic Liberation Army of Assam, ILAA), de la minoria musulmana d'Assam.
- Força de Voluntaris Musulmans d'Assam (Muslim Volunteer Force, MVF), de la minoria musulmana d'Assam
- Exèrcit d'Alliberament Musulmà d'Assam (Muslim Liberation Army, MLA), de la minoria musulmana d'Assam
- Força de Seguretat Musulmana (Muslim Security Force, MSF), de la minoria musulmana d'Assam
- Islamic Sevak Sangh (ISS) de la minoria musulmana d'Assam
- Islamic United Reformation Protest of India (IURPI)
- Front Unit Musulmà d'Alliberament d'Assam (United Muslim Liberation Front of Assam, UMLFA) de la minoria musulmana d'Assam
- Comandos Revolucionaris Musulmans (Revolutionary Muslim Commandos, RMC)
- Força dels Tigres Musulmans (Muslim Tiger Force, MTF)
- Front Popular Unit d'Alliberament d'Assam (People's United Liberation Front, PULF) de la minoria musulmana d'Assam (actua principalment a Manipur sota el nom de Front Popular Unit d'Alliberament de Manipur)
- Harkat ul-Mujahideen de la minoria musulmana índia
- Harkat-ul-Jehad de la minoria musulmana índia
- Adam Sena (AS)
Història
modificaFins al segle XIII formà el regne de Kamrup després dividits en petits principats que foren dominats pels ahom com estat dominant a la regió. Ahom va ser ocupat pels birmans el 1819 però aquestos foren derrotats a la guerra pels britànics i van cedir el territori. Fou part de la presidència de Bengala fins al 1874 i després província separada del 1874 al 1905, retornant a Bengala i altre cop província el 1919. El 1947 la major part va quedar dins l'Índia. L'estat es va reduir per reclamacions ètniques i es van formar nous estats: Nagaland el 1963, Meghalaya, Manipur i Tripura el 1972, i Arunachal Pradesh (abans North East Frontier Agency-NEFA com a territori des del 1972) i Mizoram (territori des del 1972) el 1987. La capital de l'estat Shillong va quedar dins de Meghalaya i el 1973 fou traslladada a Dispur, prop de Gawhati (Guwahati). Diversos grups van iniciar la lluita armada uns per aconseguir la independència d'Assam, altres per crear estats propis de les seves ètnies, i altres defensant als emigrants bengalís. La lluita més coneguda és la dels bodos.
Governadors britànics
modificaComandants britànics
modifica- 1824 George McMorine
- 1824 - 1826 Arthur Richards
Agents polítics
modifica- 1826 - 1828 David Scott
Comissionats
modifica- 1828 - 1831 David Scott (abans agent polític)
- 1831 - 1834 Thomas Campbell Robertson
- 1834 - 1861 Francis Jenkins
- 1861 - 1874 Henry Hopkinson
Caps comissionats
modifica- 1874 - 1878 Richard Harte Keatinge
- 1878 - 1881 Stewart Colvin Bayley
- 1881 - 1885 Charles Alfred Elliott
- 1885 - 1887 William Erskine Ward
- 1887 - 1889 Dennis Fitzpatrick
- 1889 - 1891 James Wallace Quinton
- 1891 - 1896 William Erskine Ward (segona vegada)
- 1896 - 1902 Henry John Stedman Cotton
- 1902 - 1905 Joseph Bampfylde Fuller
Tinents governadors de Bengala Oriental i Assam
modifica- 1905 - 1906 Joseph Bampfylde Fuller
- 1906 - 1911 Lancelot Hare
- 1911 - 1912 Charles Stuart Bayley
Caps commissionats
modifica- 1912 - 1918 Archdale Earle
- 1918 - 1921 Sir Nicholas Dodd Beatson Bell
Governadors
modifica- 1921 Sir Nicholas Dodd Beatson Bell (abans cap comissionat)
- 1921 - 1922 Sir William Sinclair Marris
- 1922 - 1927 Sir John Henry Kerr
- 1927 - 1932 Sir Egbert Laurie Lucas Hammond
- 1932 - 1937 Sir Michael Keane
- 1937 - 1942 Robert Neil Reid
- 1942 - 1947 Sir Andrew Gourlay Clow
- 1947 - 1948 Sir Muhammad Salid Akbar Hydari (fins a 15 d'agost de 1947 sota autoritat britànica)
- 1948 - 1949 Sir Ronald Francis Lodge (interi)
- 1949 - 1950 Sri Prakasa
- 1950 - 1956 Jairamdas Daulatram
- 1956 - 1959 Sir Saiyid Fazl Ali
- 1959 - 1959 Chandreswar Prasad
- 1959 - 1960 Satyavant Mallannah Srinagesh
- 1960 - 1961 Vishnu Sahay
- 1961 - 1962 Satyavant Mallannah Srinagesh (segona vegada)
- 1962 - 1968 Vishnu Sahay (segona vegada)
- 1968 - 1973 Braj Kumar Nehru
- 1973 - 1981 Lallan Prasad Singh
- 1981 - 1984 Prakash Chandra Mehrotra
- 1984 - 1985 Triveni Sahai Misra
- 1985 - 1989 Bhishma Narain Singh
- 1989 1989 Harideo Joshi
- 1989 - 1990 Anisetti Roghuvir
- 1990 - 1991 D.D. Thakur
- 1991 - 1997 Loknath Mishra
- 1997 - 2003 S.K. Sinha
- 2003 Arvind Dave
- 2003 - 2008 Ajai Singh
- 2008 - 2009 Shiv Charan Mathur
- 2009 K. Sankaranarayanan
- 2009 Syed Sibtey Razi
- 2009 - Janaki Ballabh Patnaik
Administració japonesa
modifica- 1944 Mutaguchi Renya (comandant militar japonès, març a juliol)
- 1944 aC. Chatterjee (pel govern provisional de l'Índia Lliure, març a juliol)
Ministres en cap
modifica- 1937 - 1938 Maulavi Saiyid Sir Muhammad Saadulla (Lliga Musulmana)
- 1938 - 1939 Gopinath Bordoloi (Partit del Congrés)
- 1939 - 1941 Maulavi Saiyid Sir Muhammad Saadulla (segona vegada)
- 1941 - 1942 Administració pel governador
- 1942 - 1946 Maulavi Saiyid Sir Muhammad Saadulla (tercera vegada)
- 1946 - 1950 Srijut Gopinath Bordoloi (segona vegada) (a l'Índia independent des de 1950) (partit del Congrés)
- 1950 - 1957 Bishnuram Medhi (partit del Congrés)
- 1957 - 1970 Bimali Prasad Chaliha (partit del Congrés)
- 1970 - 1972 Mahendra Mohan Choudhury (partit del Congrés)
- 1972 - 1978 Sarat Chandra Sinha (partit del Congrés)
- 1978 - 1979 Golap Borbora (Janata Parishad)
- 1979 Jogendra Nath Hazarika (Janata Parishad)
- 1979 - 1980 Govern presidencial
- 1980 - 1981 Sra. Anwara Taimur (partit del Congrés)
- 1981 - 1982 Govern presidencial
- 1982 - 1982 Keshav Chandra Gogoi (partit del Congrés)
- 1983 - 1985 Hiteshwar Saikia (partit del Congrés)
- 1985 - 1990 Prafulla Kumar Mahanta (Asom Gana Parishad, Associació Popular d'Assam, regionalista)
- 1990 - 1991 Govern presidencial
- 1991 - 1996 Hiteshwar Saikia (segona vegada, partit del Congrés)
- 1996 Bhumidhar Barman (partit del Congrés)
- 1996 - 2001 Prafulla Kumar Mahanta (segona vegada, Asom Gana Parishad, Associació Popular d'Assam, regionalista)
18 May 2001 - Tarun Gogoi (partit del Congrés)
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Prakash, Ved. Terrorism in India. Gyan Publishing House, 2009. ISBN 817835747X.