Illes Cook

Les illes Cook (en anglès Cook Islands i en maori Kūki 'Āirani) són quinze illes de la Polinèsia que formen un estat. Encara que independent, manté una lliure associació amb Nova Zelanda que el representa internacionalment.

Infotaula de geografia políticaIlles Cook
Kūki 'Āirani (mis) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de les Illes Cook Coat of arms of the Cook Islands.svg
Bandera de les Illes Cook Modifica el valor a Wikidata

HimneTe Atua Mou E (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Localització
Cook Islands on the globe (small islands magnified) (Polynesia centered).svg Modifica el valor a Wikidata
 21° 14′ S, 159° 47′ O / 21.23°S,159.78°O / -21.23; -159.78

CapitalAvarua Modifica el valor a Wikidata
Població
Total17.434 (2016) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat72,64 hab/km²
Idiomaanglès
maori de les Illes Cook Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície240 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altTe Manga (en) Tradueix (652 m) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació4 agost 1965
Organització política
Òrgan legislatiuParlament de les illes Cook Modifica el valor a Wikidata
• monarca de Nova Zelanda Modifica el valor a WikidataElisabet II del Regne Unit (6 febrer 1952) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataHenry Puna (en) Tradueix (30 novembre 2010) Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedadòlar neozelandès Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.ck Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+682 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències999, 998 i 996 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi paísCK Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webck… Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El grup septentrional de les illes Cook va ser descobert per espanyols. Álvaro de Mendaña y Neira, en el seu segon viatge del Perú a les illes Salomó, va trobar l'illa San Bernardo (avui Pukapuka) el dia de Sant Bernat de 1595. Pedro Fernández de Quirós, el 1606, va quedar impressionat dels habitants de l'illa Gente Hermosa (avui Rakahanga).

El grup meridional va ser descobert i explorat per James Cook el 1773. L'anomenà illes Hervey. Va ser al segle XIX quan els exploradors russos, després de descobrir-ne l'última, van començar a anomenar-les illes Cook en record del capità anglès.

El 1888 van passar a ser protectorat britànic. El 1900 el control administratiu es va transferir a Nova Zelanda, i el 1965 els residents van escollir un autogovern en lliure associació amb Nova Zelanda.

GeografiaModifica

Les illes Cook són en total quinze. Les nou illes del sud són d'origen volcànic i les del nord són atols baixos de corall. El centre administratiu es troba a l'illa de Rarotonga, amb la capital Avarua.

L'arxipèlag disposa de dos ports, Avarua i Avatiu, i de sis aeroports.

El clima és tropical moderat pels vents dominants.

IllesModifica

PoblacióModifica

El nombre d'habitants és de 18.027 (cens del 2001), amb una taxa de creixement anual d'1,6%. La mitjana d'esperança de vida és de 71 anys.

Ètnicament, un 87,7% són polinesis, 5,8% mestissos i 6,5% europeus.

Les llengües oficials són l'anglès i el maori de Rarotonga. Hi ha algunes variacions dialectals en les illes més allunyades.

PolíticaModifica

Té l'estatus d'autogovern amb lliure associació amb Nova Zelanda. Les illes Cook són totalment responsables dels afers interns i mantenen el dret d'accedir a la independència total unilateralment. Nova Zelanda manté la responsabilitat dels afers externs, la representació internacional i la defensa militar, prèvia consulta al govern de les illes Cook.

La forma de govern és una democràcia parlamentària amb seu a Avarua, a l'illa de Rarotonga. El cap d'estat és la reina Elisabet II, representada per un governador i per l'alt comissari de Nova Zelanda.

El parlament està constituït per una única cambra. Els representants són escollits per sufragi universal. La Casa dels Arikis és una mena de Senat dels caps tradicionals amb dret de veu però sense poder legislatiu.

EconomiaModifica

Com moltes altres illes del Pacífic, l'economia de les illes Cook està condicionada per l'aïllament dels mercats internacionals, l'escassetat de recursos naturals, les devastacions periòdiques per desastres naturals, i les infraestructures deficients.

L'agricultura és la base econòmica de les exportacions, amb la producció de copra i cítrics. La resta de producció agrícola es limita a tomàquet, banana, coco, cafè, nyam, taro i papaia. A Manihiki també es cultiven perles negres.

La indústria es limita als derivats de fruits, a la confecció de teixits i a la producció d'objectes artesans.

El dèficit comercial es compensa amb els ingressos dels emigrants i l'ajuda exterior, sobretot de Nova Zelanda. El 1996 el país es va declarar en fallida i es va reduir dràsticament el nombre de funcionaris i representants diplomàtics. El govern prova de promoure el turisme, la pesca, la mineria i les finances oferint avantatges fiscals.

Enllaços externsModifica