Obre el menú principal

Nauru és una república insular d'Oceania situada a la part meridional de l'oceà Pacífic, al sud de les illes Marshall. És un dels estats independents més petits del món, tant pel que fa a la població (13.048 habitants el 2005) com a la superfície (21,30 km²), i és la república més petita i poc poblada que existeix.[1] Alhora, és el país més petit fora d'Europa.

Infotaula de geografia políticaNauru
Ripublik Naoero (na)
Bandera de Nauru Escut de Nauru
bandera de Nauru escut de Nauru
Coral reef on Nauru.jpg

Himne Nauru Bwiema Tradueix

Lema «God's will first»
«Първо Божията воля»
Localització
Nauru on the globe (small islands magnified) (Polynesia centered).svg
0° 32′ 00″ S, 166° 56′ 00″ E / 0.53333333333333°S,166.93333333333°E / -0.53333333333333; 166.93333333333

Capital + Ciutat més gran Yaren
Conté la localitat
Població
Total 10.084
• Densitat 480,19 hab/km²
Idioma oficial nauruà i anglès
Geografia
Superfície 21 km²
• Aigua negligible
Punt més alt Command Ridge Tradueix  (65 m)
Punt més baix oceà Pacífic  (0 m)
Història
Independència d'Austràlia  
Creació el 31 de gener de 1968
Organització política
Forma de govern República parlamentària
Òrgan executiu Cabinet of Nauru Tradueix
Òrgan legislatiu Parliament of Nauru Tradueix
• President Baron Divavesi Waqa
• President Baron Waqa
Membre de
Economia
PIB nominal 20.432.742,112698 $ (2007)
PIB per càpita 9.827,54 $ (2015)
Dòlar australià (AUD)
Identificador descriptiu
Zona horària UTC+12:00
Domini de primer nivell nr
Prefix telefònic 674
Número de telèfon d'emergències 111 Tradueix, 110 Tradueix i 112
Codi país NR
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

Article principal: Història de Nauru

Els esdeveniments anteriors a la seva colonització a finals del segle xix són poc coneguts per falta de fonts escrites i la gairebé absència de dades arqueològiques. Els fets posteriors estan estretament vinculats a la història de la seva única riquesa: el fosfat. Probablement va ser poblada inicialment per melanesis i micronesis. Va patir una segona onada de migració amb pobladors procedents del litoral xinès que van arribar a l'illa passant per les Filipines al voltant de l'any 1200 aC. L'illa va ser descoberta per als europeus pel capità britànic John Fearn.[2] Va ser colonitzada i va passar sota poder de diversos països, Alemanya el 1888 com part de la Nova Guinea Alemanya, Austràlia el 1920, Japó entre 1942 i 1945 i de nou Austràlia el 1947 després de la Segona Guerra Mundial.[3] Nauru va aconseguir la seva independència d'Austràlia el 1968 i va ser acceptada com a membre de l'Organització de les Nacions Unides el 1999.[3]

Illa abans fèrtil, plena de plantacions de palmeres de coco i de taro, l'elit va trobar una font d'ingressos en la mineria de fosfats que va començar al segle XIX. La prosperitat provenia de la gran quantitat de dipòsits de fosfats d'origen marítim que hi havia a l'illa. Els fosfats són usats com a fertilitzant arreu del món i la majoria s'exportaven a Austràlia. Un cop exhaurits tots els fosfats, les zones on es varen extreure romanen com a zones degradades, plenes d'agulles calcàries, de molt difícil recuperació.

Nauru s'encara a un futur incert. A la dècada de 1990, va provar d'aconseguir noves fonts d'ingressos postulant-se com a paradís fiscal, però això es va acabar el juliol del 2004.

Política i economiaModifica

 
Catàstrofe ecològica a Nauru. Estat en què quedaren les terres abans fèrtils de l'illa després de l'extracció de fosfats

PolíticaModifica

Article principal: Política de Nauru

Nauru és una República parlamentària. El parlament, que consta de 19 membres i és elegit per sufragi cada tres anys, tria un president entre els seus membres, qui designa al seu torn un gabinet d'entre cinc i sis ministres.[4] El president és alhora cap de l'estat i del govern.[5] Hi ha un sistema multipartidista encara que amb poques diferències en les seves organitzacions. Els principals partits són el Nauru First (únic partit formal del país), el Democratic Party, i el Centre Party.[6]

EconomiaModifica

Article principal: Economia de Nauru

L'illa va obtenir la independència d'Austràlia el 1968. Arran de la bancarrota econòmica del 2003, l'illa va patir un període d'inestabilitat política amb sis canvis de govern en un any.[7]

Nauru és un exemple de país que malvessa els fons i degrada severament el mateix territori després de seguir polítiques a curt termini sense visió de futur per al país i la societat que l'habita.[8]

GeografiaModifica

 
Mapa de Nauru
Article principal: Geografia de Nauru

Nauru és una petita illa de fosfat envoltada d'un escull que queda exposat amb la marea baixa a l'oest de l'oceà Pacífic, al sud de les illes Marshall. La major part de la població viu en un estret cinturó costaner. Una plana central cobreix aproximadament el 45% del territori i s'eleva uns 65 metres sobre el nivell del mar. Té una petita llacuna al sud-oest de l'illa anomenada llacuna de Buada.

L'extracció intensiva de fosfat per part d'empreses angleses ha afectat enormement l'ecosistema de Nauru, deixant el 90% de la part central de l'illa no cultivable, a més de limitar els recursos que té el país.

Nauru era una de tres grans illes de fosfat en l'oceà Pacífic —les altres són Banaba, a Kiribati, i Makatea a la Polinèsia Francesa—, però les reserves de fosfat gairebé estan esgotades després de devastar el 80% de l'illa, deixant un terreny estèril de pinacles dentats de calcària de fins a 15 metres d'altitud. La mineria també ha tingut impacte sobre la vida marítima que s'ha vist reduïda en un 40%.[9]


NotesModifica

  1. Nauru no té cap capital oficial. Tanmateix Yaren n'exerceix la funció, havent-hi el govern.

ReferènciesModifica

  1. McLeish, Kathy. «Nauru: The world's smallest republic» (en anglès). ABC, 23-10-2013. [Consulta: 11 desembre 2013].
  2. Hughes, Helen. «From Riches to Rags. What are Nauru's options and how Can Australia help?» The Centre for Independent Studies. 2004. ISSN 1440-6306
  3. 3,0 3,1 «Nauru History.» Encyclopedia of the Nations.
  4. Levine, Stephen; Roberts, Nigel S «The constitutional structures and electoral systems of Pacific Island states». Commonwealth & Comparative Politics, 43, 3, novembre 2005, pàg. 276–295. DOI: 10.1080/14662040500304866.
  5. Matau, Robert (6 de juny de 2013) "President Dabwido gives it another go", Islands Business.
  6. Anckar, D; Anckar, C «Democracies without Parties». Comparative Political Studies, 33, 2, 2000, pàg. 225–247. DOI: 10.1177/0010414000033002003.
  7. Nauru: entre una roca minera i un lloc dur (anglès)
  8. Nauru on the verge of bankruptcy
  9. «Climate Change - Response. Republic of Nauru response. 1st national communication under the United Nations Framework Convention on Climate Change». República de Nauru. [Consulta: 1r febrer 2018].

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica