Obre el menú principal

Enric Pla i Deniel (Barcelona, 19 de desembre de 1876 - Toledo, 5 de juliol del 1968) fou un bisbe i cardenal català.

Infotaula de personaEnric Pla i Deniel
Enrique Pla y Deniel.jpg
Nom original (es) Enrique Pla y Deniel
Biografia
Naixement (es) Enrique Plá y Deniel
19 de desembre de 1876
Barcelona
Mort 1 de juliol de 1968(1968-07-01) (als 91 anys)
Toledo
Lloc d'enterrament Catedral de Toledo
Template-Bishop.svg  Bisbe d'Àvila
4 de desembre de 1918 – 8 de gener de 1935
Template-Bishop.svg  Bisbe de Salamanca
8 de gener de 1935 – 31 d'octubre de 1941
Template-Cardinal (Metropolitan Archbishop).svg  Arquebisbe de Toledo
31 d'octubre de 1941 – 5 de juliol de 1968
Template-Cardinal (Metropolitan Archbishop).svg  Cardenal-Prevere de San Pietro in Montorio
22 de febrer de 1946 – 5 de juliol de 1968
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 1 de maig de 1945
Mitra heráldica.svg  President de la Conferència Episcopal Espanyola
1958 – 1966
← -
Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Teòleg, sacerdot catòlic i polític
Ordenació sacerdotal 25 de juliol de 1900
Consagració 8 de juny de 1919
per Francesco Ragonesi
Proclamació cardenalícia 18 de febrer de 1946
per Pius XII
Cardenal Prevere de San Pietro in Montorio
Participà en
1963conclave de 1963
Premis

Escut d'armes Enric Pla i Deniel
Fiat Voluntas Tua

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar al Seminari Conciliar de Barcelona i seguidament a Roma, on es doctorà en Filosofia i Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana. A Roma mateix fou ordenat sacerdot el 25 de juliol de 1900, i hi continuà estudiant a la Pontificia Accademia Romana di San Tommaso d'Aquino fins a doctorar-s'hi en Dret Canònic.[1]

Tornat a Barcelona el 1903, fou professor del seu seminari i canonge de la catedral. Va impulsar i dirigir les revistes "El Social", "Revista Eclesiástica" i "Revista Social".

El 1918 el papa Benet XV el nomenà bisbe d'Àvila, i el 9 de juny de l'any següent, a Barcelona, rebé la consagració episcopal de mans del nunci de la Santa Seu Francesco Ragonesi. President d'Acció Catòlica, va ser un dels impulsors d'Acció Popular en 1931, tot just instaurada la Segona República, com a opció política de les masses catòliques.

Traslladat a la seu episcopal de Salamanca el 28 de gener de 1935, després de la revolta contra el govern de la República s'adherí fervorosament als facciosos. Quan el general Franco va establir el seu govern a la ciutat on Pla era bisbe, li va arribar a cedir el seu palau episcopal. Va escriure la carta pastoral "Las dos ciudades", on justificava la revolta i que va contribuir la fonamentació teològica del que va denominar "croada".[2]

El 3 d'octubre de 1941 va ser nomenat arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El 22 de febrer de 1946 el papa Pius XII el va crear cardenal del títol de San Pietro in Montorio que ja havia ostentat el seu predecessor a la seu toledana, Isidre Gomà i Tomàs.

Va ser Procurador en Corts en 1943 i membre del Consell del Regne i del de Regència.[3] El 1960, tanmateix, va donar el seu suport a membres d'Acció Catòlica que reclamaven el seu dret a participar en vagues i poc temps després va dimitir dels seus càrrecs polítics.

Va participar en el Concili Vaticà II, del consell de presidència del qual fou membre. En funció del seu cardenalat havia pres part als conclave de 1958, que elegí Joan XXIII, i de 1963, que elegí Pau VI.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Pla i Deniel  
  1. «Enric Pla i Deniel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Mary Vincent, Catholicism in the Spanish Second Republic, Clarendon Press, Oxford p.18
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats


Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquín Beltrán y Asensio
 
Bisbe d'Àvila

1918–1935
Succeït per:
Santos Moro Briz
Precedit per:
Francisco Frutos Valiente
 
Bisbe de Salamanca

1935–1941
Succeït per:
Francisco Barbado y Viejo, OP
Precedit per:
Isidre Gomà i Tomàs
 
Arquebisbe de Toledo

1941–1968
Succeït per:
Vicent Enrique i Tarancón
Precedit per:
Isidre Gomà i Tomàs
 
Cardenal-Prevere de San Pietro in Montorio

18 de febrer de 1946 - 5 de juliol de 1968
Succeït per:
Arturo Tabera Araoz
Precedit per:
-
 
President de la Conferència Episcopal Espanyola

1958 - 1966
Succeït per:
Fernando Quiroga Palacios
Premis i fites
Precedit per:
Manuel Barbado Viejo
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 14

1946-1949
Succeït per:
José Pemartín Sanjuán