Llista de bisbes de Salamanca
article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Bisbe de Salamanca)
La llista de bisbes de Salamanca conté la relació de titulars[1] de la diòcesi des d'Eleuteri, primer bisbe documentat vers el 589, fins al seu bisbe actual, Carlos López Hernández, que va començar el seu pontificat el gener de 2003.
Titular | Període | Nota |
---|---|---|
Tradicionalment, l'episcopologi de Salamanca ha inclòs una sèrie de titulars entre els segles I i V, dels quals no es té cap mena de constància.[2] | ||
Pius | ca. 83 | |
Càtul | ca. 203 | |
Salutat | ca. 222 | |
Pere I | ca. 245 | |
Pere II | ca. 269 | |
Jeroni I | ca. 298 | |
Saül | ca. 305 | |
Joan | ca. 332 | |
Jubeni | ca. 337 | |
Fèlix | ||
A partir de l'any 585 es té la primera constància documental sobre un bisbe de Salamanca. | ||
Eleuteri | ca. 585 | Primer bisbe documentat, com a assistent al III Concili de Toledo.[3] |
Teverist | ca. 610 | Assistent a la coronació del rei Gundemar. |
Hiccila | ca. 632-ca. 640 | Assistent als IV i VI Concilis de Toledo.[4] |
Egered | ca. 640-ca. 660 | Assistent als VII, VIII i X Concilis de Toledo.[5] |
Just | ca. 660-ca. 666 | Assistent al Concili Provincial de Mèrida (666).[6] |
Providenci | ca. 681 | Assistent al XII Concili de Toledo.[7] |
Holemund | ca. 682-693 | Assistent al XIII, XV i XVI concilis de Toledo.[7] |
L'any 711 es produeix l'entrada dels musulmans a la península i poc després la ciutat de Salamanca és conquerida, el seu bisbe fuig al nord. Per tant, els seus bisbes s'instal·len a la nova cort dels reis d'Astúries i Lleó i ostenten el càrrec de forma titular amb la seu in partibus infidelium. Tanmateix, tret d'algunes excepcions, esmentades a continuació, els noms d'aquests bisbes titulars no s'han conservat.[8] | ||
Quindulf | ca. 792 | |
Sebastià | ca. 880 | Suposat autor de la versió sebastianense de la Crònica d'Alfons III |
Fredosind | ca. 898 | |
Dulcidi | ca. 900-ca. 921 | Es tracta del bisbe de Zamora, que probablement va tenir un paper important en la reorganització del bisbat de Salamanca.[9] Flórez esmenta l'existència d'un Dulcidi I (ca. 876) entre Quindulf i Sebastià,[10] però, segons José M. Monsalvo, es tractaria d'un fals històric obra del bisbe Pelayo d'Oviedo.[11] |
Teodemund | ca. 960 | |
Salbat | ca. 973 | |
La ciutat de Salamanca és conquerida per les tropes cristianes i tornen a haver-hi bisbes que ocupen de forma efectiva, i no sols titular, la diòcesi. | ||
Jeroni de Perigord | 1102-1120 | |
Geraldo o Gerardo | 1121-1124 | |
Munio | 1124-1130 | |
Alonso Pérez | 1130-1131 | |
Berengario o Berenguel | 1135-1151 | Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la. |
Íñigo Navarrón | 1152-1159 | |
Ordoño | 1159-1164 | |
Gonzalo I | 1165-1167 | |
Pedro Suero | 1167-1176 | Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la. |
Vital o Vidal | 1176-1198 | |
Gonzalo Fernández | 1199-1226 | |
Diego | 1226-1227 | |
Pelayo | 1127-1229 | |
Martín | 1229-1246 | |
Pedro Pérez | 1246-1264 | |
Domingo Domínguez | 1264-1268 | |
Gonzalo III | 1268-1279 | |
Pedro Suárez | 1279-1285 | |
Pedro Fechor | 1286-1304 | |
Alfonso II | 1304-1309 | |
Pedro V | 1310-1324 | |
Bernardo | 1325-1327 | |
Alfonso III | 1329-1330 | |
Lorenzo | 1330-1335 | |
Rodrigo Díaz | 1336-1339 | |
Juan Lucero | 1339-1351 | |
Alonso Barrasa | 1351-1375[12] | |
Juan Castellanos | 1382-1389 | |
Carlos de Guevara | 1389-1392 | |
Diego de Anaya y Maldonado | 1392-1408 | |
Gonzalo de Alba[13] | 1408-1412 | |
Alonso Pérez de Cusanza[14] | 1410-1425 | Frare dominic, confessor d'Enric III de Castella. |
Sancho López de Castilla[15] | 1425-1446 | |
Alfonso IV | 1447[16] | |
Gonzalo Pérez de Vivero | 1447-1482 | |
Raffaele Riario | 1482-1490 | Nomenat administrador d'Osma. |
Diego Valdés[17] | 1490-1493 | |
Oliverio Carafa | 1493-1494 | Administrador apostòlic. Posa fi al pontificat mitjançant renúncia. |
Diego de Deza | 1494-1498 | Nomenat bisbe de Jaén. |
Juan de Castilla Enrique | 1498-1510 | |
Francisco de Bobadilla | 1510-1529 | |
Luis Cabeza de Vaca | 1530-1537 | Nomenat bisbe de Palència. |
Rodrigo Mendoza Manrique | 1537-1545 | |
Pedro Castro Lemos | 1545-1555 | Nomenat bisbe de Conca. |
Pedro Vázquez de Acuña y Avellaneda | 1555 | Presentat. No va arribar a prendre possessió.[18] |
Francisco Manrique de Lara | 1556-1560 | Nomenat bisbe de Sigüenza. |
Pedro González Mendoza | 1560-1574 | |
Francisco Soto y Salazar | 1576-1578 | |
Fernando Tricio Arenzana | 1578 | |
Jerónimo Manrique de Lara | 1579-1593 | |
Pedro Junco Posada | 1598-1602 | |
Luis Fernández de Córdoba | 1602-1615 | Nomenat bisbe de Màlaga. |
Diego Ordóñez | 1615 | |
Francisco Hurtado de Mendoza y Ribera | 1616-1621 | Nomenat bisbe de Pamplona. |
Antonio Corrionero | 1621-1633 | |
Cristóbal de la Cámara y Murga | 1635-1641 | |
Juan de Valenzuela y Velázquez | 1642-1645 | |
Juan Ortiz de Zárate | 1645-1646 | |
Francisco Diego de Alarcón y Covarrubias | 1646-1648 | Nomenat bisbe de Pamplona. |
Pedro Carrillo de Acuña y Bureba | 1648-1655 | Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la. |
Juan Pérez Delgado | 1655-1657 | Nomenat arquebisbe de Burgos. |
Antonio Peña Hermosa | 1657-1659 | Nomenat bisbe de Màlaga. |
Francisco Antonio Díaz de Cabrera | 1660-1661 | |
Gabriel de Esparza y Pérez | 1662-1670 | Nomenat bisbe de Calahorra. |
Francisco de Seijas y Losada | 1670-1681 | Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la. |
Pedro de Salazar y Gutiérrez de Toledo | 1681-1686 | Nomenat bisbe de Còrdova. |
José Cosío Barreda | 1687-1689 | |
Martín Ascargota | 1689-1693 | Nomenat arquebisbe de Granada. |
Francisco Calderón de la Barca y Nieto | 1693-1712 | |
Silvestre García Escalona | 1714-1729 | |
José Sancho y Granado | 1729-1748 | |
José de Zorrilla de Sanmartín | 1749-1762 | |
Felip Bertran | 1763-1783 | |
Andrés José Barco y Espinosa | 1785-1794 | |
Felipe Antonio Fernández Vallejo | 1794-1797 | Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la. |
Antonio Tavira y Almazán | 1798-1807 | |
Gerardo Vázquez Parga | 1807-1821 | |
Agustín Lorenzo Varela y Temes | 1824-1849 | |
Salvador Sanz y Grado | 1850-1851 | |
Antolín García Lozano | 1851-1852 | |
Fernando de la Puente y Primo de Rivera | 1852-1857 | |
Anastasio Rodrigo y Yusto | 1857-1867 | Nomenat arquebisbe de Burgos. |
Joaquim Lluch i Garriga | 1868-1874 | Nomenat bisbe de Barcelona. |
Narciso Martínez Izquierdo | 1874-1885 | Nomenat bisbe de Madrid. |
Tomás Genaro de Cámara y Castro | 1885-1904 | |
Francisco Javier Valdés y Noriega | 1904-1913 | |
Julián de Diego y García-Alcolea | 1913-1923 | Nomenat patriarca de les Índies Occidentals. |
Ángel Regueras y López | 1923-1924 | |
Francisco Frutos y Valiente | 1925-1933 | |
Enric Pla i Deniel | 1935-1941 | Nomenat arquebisbe de Toledo. |
Francisco Barbado y Viejo | 1942-1964 | |
Mauro Rubio Repullés | 1963-1995 | Es retira del càrrec. |
Braulio Rodríguez Plaza | 1995-2002 | Nomenat arquebisbe de Valladolid. |
Carlos López Hernández | 2003-Actualitat |
Referències
modifica- ↑ Cheney, David M. «Diocese of Salamanca» (en anglès). catholic-hierarchy. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ Vicente Bajo, 1901, p. 13.
- ↑ Flórez, 1796, p. 284.
- ↑ Flórez, 1796, p. 285.
- ↑ Flórez, 1796, p. 286.
- ↑ Dorado, 1776, p. 60-61.
- ↑ 7,0 7,1 Flórez, 1796, p. 288.
- ↑ Flórez, 1796, p. 289.
- ↑ «Dulcidio» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1796, p. 294.
- ↑ Monsalvo Anton, 2012, p. 779.
- ↑ Nieto Soria, 1993, p. 426.
- ↑ Nieto Soria, 1993, p. 421.
- ↑ Nieto Soria, 1993, p. 453.
- ↑ Nieto Soria, 1993, p. 444.
- ↑ Nieto Soria, 1993, p. 456.
- ↑ Vicente Bajo, 1901, p. 79.
- ↑ Vicente Bajo, 1901, p. 103.
Bibliografia
modifica- Dorado, Bernardo. Compendio historico de la ciudad de Salamanca (en castellà). Salamanca: Por Juan Antonio de Lasanta, 1776.
- Flórez, Enrique. España Sagrada: teatro geographico-historico de la Iglesia de España (en castellà). Tom XIV. Madrid: Oficina de Pedro Mártir, 1796.
- González Dávila, Gil. Teatro eclesiástico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los Reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom III. Madrid: Per Diego Díaz de la Carrera, 1650.
- Monsalvo Anton, José María. «Zamora y Salamanca en la Alta Edad Media según la cronística cristiana». A: Mundos medievales: espacios, sociedad y poder (en castellà). Santander: Ediciones Universidad de Cantabria, 2012. ISBN 978-84-8102-650-4.
- Nieto Soria, José Manuel. Iglesia y génesis del estado moderno en Castilla (1369-1480) (en castellà). Madrid: Editorial Complutense, 1993. ISBN 978-7491-485-X.
- Vicente Bajo, Juan Antonio. Episcopologio salmantino (en castellà). Salamanca: Imprenta de Calatrava, 1901.