Obre el menú principal

BiografiaModifica

Va néixer el 18 de juliol de 1937 a la ciutat de Złoczów, en aquells moments situada a Polònia però que avui dia forma part d'Ucraïna i que rep el nom de Zòlotxiv, en una família jueva. Va rebre el nom de Roald en honor de l'explorador noruec Roald Amundsen. Juntament amb la seva mare van ser dels pocs membres de la seva família que van sobreviure a l'holocaust, una experiència que va influir de manera important en les seves creences i en el seu treball. El 1941 va començar l'aniquilació dels jueus polonesos. Amb els seus pares, va estar-se en un gueto i després van enviar-los a un camp de treball, d'on el seu pare va aconseguir fer-los marxar, a ell i la mare, el 1943. Durant la resta de la guerra ell i la seva mare van viure ocults a les golfes d'un escola, on els va amagar un ucraïnès. El seu pare no va sortir del camp de treball, on va ser assassinat pels nazis el 1943.[1] L'any 1949 emigraren als Estats Units, i el 1955 aconseguiren la nacionalitat estatunidenca. Roald va canviar el seu cognom original, Safran, per Hoffmann, el cognom del seu padrastre.

L'any 1955 acabà els estudis superiors a Nova York i el 1958 es llicencià en química a la Universitat de Colúmbia. Es doctorà a la Universitat Harvard l'any 1962, supervisat per William Lipscomb. , que obtindria el premi Nobel de Química el 1976. El 1965 va començar a treballar a la Universitat Cornell, d'on actualment és professor emèrit. Hi ha ensenyat química general a estudiants de primer curs i hi ha fet classes de química a estudiants no científics.[1]

Recerca científicaModifica

Hoffmann ha investigat l'estructura i reactivitat de molèculesorgàniques i inorgàniques, ha desenvolupat eines computacionals, així com mètodes com el mètode de Hückel estès, que va proposar el 1963. És un esquema orbital molecular que va permetre fer prediccions raonables de conformacions moleculars i superfícies potencials simples.

A la Universitat Harvard desenvolupa amb Robert Burns Woodward les regles per elucidar els mecanismes de reacció dels productes químics, coneguts com la regla Woodward-Hoffmann. Va estudiar amb aquest l'inesperat transcurs d'una reacció química que Woodward es proposava utilitzar en la síntesi de la vitamina B12, descobrint que el mecanisme de moltes reaccions queda determinat, més que per altres criteris, pel del manteniment d'una simetria identificable en la descripció matemàtica dels orbitals afectats, formulant una sèrie de principis que constitueixen la teoria de la conservació de la simetria orbital molecular. També va introduir el principi isolobal.

L'any 1981 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, juntament amb els treballs independents del japonès Kenichi Fukui, per les seves teories sobre el desenvolupament de les reaccions químiques.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Ruiz Martín, Héctor «Roald Hoffmann» (pdf). Omnis cellula, 12, 2007, pàg. 30-34.

Enllaços externsModifica