Manglar

tipus d'hàbitat i de bioma

Un manglar és un bioma de la zona tropical que es presenta en la zona intermareal dels litorals plans i fangosos, en especial al Pacífic però també als oceans Atlàntic i a l'Índic. Es caracteritza per una formació vegetal helofítica constituïda especialment per mangles i també per d'altres espècies afins. Formen una espècie de bosc perennifoli dens i intricat, que acull una gran biodiversitat biològica[1] a causa de la seva alta productivitat, i s'hi troben nombroses espècies de molts tipus.[2]

Els manglars es troben a la zona intertropical
Biomes terrestres
Tundra
Taigà i bosc boreal
Praderies i matollars de muntanya
Bosc temperat de coníferes
Boscos tropicals i subtropicals de coníferes
Boscos temperats de frondoses mixtos
Boscos, bosquets i matollars mediterranis
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs
Praderies, sabanes i matollars temperats
Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals
Deserts i matollars xeròfils
Praderies i sabanes inundades
Zona riberenca
Zona humida
Biomes aquàtics
Estany
Litoral, zona intermareal
Manglar
Bosc de varec
Escull de corall
Zona nerítica
Plataforma continental
Zona pelàgica
Zona bèntica
Fumarola hidrotermal
Emanació freda
Banquisa
Altres biomes
Zona endolítica
Vista per sobre i per sota de la superfície marina en un manglar.

Els manglars són especialment susceptibles als canvis provocats per les marees, i el que de dia és una platja, de nit pot convertir-se en fons marí amb la pujada de la marea.[3] Els manglars reben el seu nom dels arbres que els formen, els mangles. El manglar forneix recursos importants per als habitants de les zones on es troben com carbó vegetal, aliment i material de construcció.

La degradació ràpida de determinats manglars és preocupant, ja que, entre altres coses, són estabilitzadors naturals de zones litorals fràgils i perquè contribueixen a la resiliència ecològica (ràpida recuperació) després de ciclons tropicals i tsunamis i contra la pujada del nivell del mar motivada pel canvi climàtic.

CorologiaModifica

 
Mangles (Avicennia marina) a la badia de Western Port, a Victòria, Austràlia. El manglar situat més al sud

Segons estimacions de la FAO de 2007, els manglars ocupaven més de 15 milions d'hectàrees (més de 150.000 km²), distribuïdes en 124 països en cinc regions, Àsia, Àfrica, Amèrica del Nord i Amèrica Central i Oceania, essent Àsia la regió on hi ha la major extensió. Els cinc primers països Indonèsia, Austràlia, Brasil, Nigèria i Mèxic tenen el 48% de la superfície total ocupada pels manglars.[4]

Superfície ocupada pels manglars (FAO, 2007)[4]
Regió Superfície (km²) %
Àsia 60.477,98 38,5
Àfrica 32.427,54 20,6
Amèrica del Nord i Amèrica Central 23.581,05 15.0
Amèrica del Sud 20.377,64 13,0
Oceania 20.185,37 12,9

El manglar es troba en zones costaneres, preeminentment entre les latituds de 30° Nord i 30° Sud, és a dir a la zona intertropical. En general, els manglars creixen millor als climes equatorials humits que a les zones amb pluges estacionals, com les de clima monsònic, o a les que tenen climes més àrids. En general la seva capacitat de creixement i producció de biomassa decreix amb la latitud. Els límits extrems es troben, al Japó (31°22' N) i les Bermudes (32°20' N) a l'hemisferi nord i a Nova Zelanda (38°03' S), Austràlia (38°45' S) i a l'Àfrica del Sud (32°59' S).[4]

  • A l'Àfrica:
    • Àfrica oriental: del sud de Somàlia a Moçambic fa vora 15 m d'alçària.
    • Al nord, en les vores del Mar Roig i l'Oceà Índic fa tan sols cap a 5 m d'alçada però creix en una zona desèrtica.
    • Àfrica occidental en el Golf de Guinea.
    • A Madagascar.
  • A l'Àsia es pot veure el manglar en les petites illes més meridionals del Japó i en quasi totes les illes que separen Àsia d'Austràlia on també n'hi ha.
  • El manglar més gran es troba als rius Ganges i Brahmaputra.
  • A Amèrica del Sud el manglar és quasi únicament en el litoral nord i a Amèrica central fins a l'estat de l'Equador alguns arbres passen de 30 m d'alt a la Guaiana.
  • A Amèrica del Nord el manglar creix al litoral del sud de Florida.[5]

Tipus de manglarModifica

Han estat proposades diferents tipologies de manglar. Ariel E. Lugo i Samuel C.Snedaker, van proposar l'any 1974 sis tipus funcionals de manglar:[6]

  • Petites illes de manglar, habitualment formades per les marees.
  • Manglars situats a les vores de la costa protegida, influenciades per la marea diària. Són sensibles a l'erosió i a una llarga exposició a aigües turbulentes i marees.
  • Pedaços esponerosos de manglar al llarg de rius que són inundats diàriament per la marea. Es tracta d'un ecosistema molt productiu per la presència de molta aigua dolça i nutrients aportats pel riu.
  • Manglars amb arbres petits, situats a la part interior dels aiguamolls i en depressions de drenatge. La seva situació fa que l'aigua circuli cap a la costa a una velocitat lenta.
  • Manglars similars als anteriors però situats en zones més elevades.
  • Manglars amb mangles nans, situats al llarg de franges de costa plana.

Aquesta classificació no aporta informació sobre els processos físics que s'hi donen. El 1992 C. Woodroffe va suggerir tres tipus de manglar, el de domini fluvial, el del domini mareal i el manglar interior menys influenciat pels rius i les marees. El 1982, B.G. Thom i R.W. Galloway van proposar sis classes de manglar en funció del substrat, l'amplitud de les marees i la sedimentació:[7]

  • Grans sistemes deltaics: baixa amplitud de les marees, sediments força prims i de tipus al·lòcton (formats a un lloc diferent)
  • Planes mareals: els sediments són remoguts per les marees i hi ha grans fangars colonitzables pels mangles.
  • Planes influenciades tant per les marees com per la sedimentació al·luvial.
  • Franges barrera amb llacunes, amb sediments autòctons de sorra prima i fang.
  • Valls de substrat rocallós negades.
  • Costes de corall: manglars sobre la sorra a les plataformes dels esculls de corall.

FaunaModifica

Nombroses espècies d'ocells viuen als manglars, però els crancs, els mol·luscs, els crustacis i els peixos són els més abundants. La zona aèria està ocupada per insectes, rèptils i ocells.

A Bangladesh, el manglar és el darrer refugi del tigre de Bengala. També hi ha simis com els macacos que l'encavallament de les branques els beneficia. Entre els ocells hi ha l'Ibis roig a l'illa de Trinitat.

Al manglar de Borneo hi viu amb freqüència el simi nassut.

FloraModifica

L'evolució presenta una convergència de solucions per afrontar la salinitat i la humitat variable, la manca d'oxigen en els sòls i la llum intensa pròpia dels tròpics.

Quatre espècies d'arbres adaptats són presents sempre al manglar:

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 14. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 326. ISBN 84-7739-011-8. 
  2. Hogarth, Peter J. (1999). The Biology of Mangroves Oxford University Press, Oxford
  3. Mazda, Y.; Kobashi, D. and Okada, S. (2005) "Tidal-Scale Hydrodynamics within Mangrove Swamps" Wetlands Ecology and Management 13(6): pp. 647-655
  4. 4,0 4,1 4,2 Metras, 2011, p. 5.
  5. (anglès)«Natural Features & Ecosystems». National Park Service. [Consulta: 2009].
  6. Metras, 2011, p. 5-6.
  7. Metras, 2011, p. 6-7.

BibliografiaModifica

  • Metras, James N. Mangroves. Ecology, Biology and Taxonomy (en anglès). Nova Science Publishers, 2011. ISBN 978-1-61761-233-6. 
  • Jacques Vieillefon, Les Sols des mangroves et des tannes de Basse-Casamance (Sénégal), Paris, ORSTOM, 291 p. (francès) ISBN 2-7099-0446-2
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manglar