Un helòfit (Helophyta) és aquell tipus de planta que arrela sota l'aigua, o en gran part sota l'aigua, però que té les tiges, les flors i les fulles aèries[1] (mentre que les « amfifítes » tenen els dos tipus de condicions; les arrels immergides o no (Fare et al., 2001).

És una de les formes vitals de Raunkjaer.

Aquestes plantes prosperen en les zones humides.

Etimològicament prové del grec: helos (aiguamoll) i phytos, (planta)

Exemples

modifica

L'exemple més comú en la zona temperada és el canyís Phragmites australis. Altres exemples són: Equisetum fluviatile, Glyceria maxima, Hippuris vulgaris, Sagittaria, Carex, Schoenoplectus, Sparganium, Acorus, Iris pseudacorus (Iris pseudacorus) i Typha.

Ecologia

modifica

El la zona freda i la temperada el desenvolupament d'aquestes plantes és molt marcadament estacional.

Passen l'hivern com a rizoma ric en reserves d'energia i així són capaces de créixer ràpidament a la primavera i estiu.

Aquestes plantes juguen un important paper en els ecotons dels curos lents d'aigua i en masses d'aigua pantanoses i depuren l'ambient que elles colonitzen (producció d'oxigen,descolmaten i aireen els sediments, participen en el cicle de nutrients, retenen i estabilitzen la matèria orgànica, etc.)[2] També disminueixen la tuerbolesa de l'aigua, beneficien el fitoplàncton i el zooplàncton.[3]

Estn controlades per la variació del nivell de l'aigua.

Notes i referències

modifica
  1. (Castella-Müller, 2004).
  2. Castella-Müller J (2004) Végétation aquatique et gradients environnementaux en zone alluviale pré-lacustre (lac de Neuchâtel, Suisse). Thèse de Doctorat. Université de Genève. Genève.
  3. Takamura N, Kadono Y, Fukushima M, Nakagawa M, Kim B (2003) Effects ofaquatic macrophytes on water quality and phytoplankton communities in shallow lakes Ecological Research. 18: 381-395.

Bibliografia

modifica