Mangle
Mangle és la denominació que rep qualsevol de les espècies d'arbres i arbusts que formen els manglars, adaptades a viure en aigües salades o molt salabroses.[1]
Etimologia modifica
El mot català prové del castellà mangle i aquest probablement provindria de les llengües carib o de l'arauac.[2]
Descripció modifica
Pertanyen a diverses espècies d'angiospermes halòfiles (capaces de créixer amb elevada salinitat en el terreny). Suporten la inundació periòdica de la seva base dins l'aigua salada, viuen en colònies i formen veritables boscos amfibis.
Els mangles són arbres tolerants a la sal, també anomenats halòfits i s'adapten a la vida en dures condicions costaneres. Contenen un complex sistema de filtració de sal i un complex sistema radicular per fer front a la immersió en aigua salada i a l'acció d'ones. S'adapten a les condicions de baixes concentracions d'oxigen del fang saturat d'aigua.[3]
La major part dels mangles ha desenvolupat sistemes d'arrels aèries. A més generalment presenten viviparisme, les plantes cauen a terra ja germinades des de la planta mare.
Taxonomia i evolució modifica
El següent llistat (modificat a partir de Tomlinson, 1986) indica el nombre d'espècies de manglars en cada gènere i família de plantes enumerades. Els ambients de mangle a l'hemisferi oriental porten sis vegades més espècies d'arbres i arbustos que els manglars del Nou Món. La divergència genètica dels llinatges dels manglars dels parents terrestres, en combinació amb evidències fòssils, suggereix que la diversitat de manglars està limitada per la transició evolutiva al medi marí estressant i el nombre de llinatges de mangles ha augmentat constantment durant el Terciari amb poca extinció global.[4]
Components majors modifica
| Família | Gèneres, nombre d'espècies | Nom comú |
|---|---|---|
| Acanthaceae, Avicenniaceae o Verbenaceae (ubicació en família discutida) |
Avicennia, 9 | Mangle negre |
| Combretaceae | Conocarpus, 1; Laguncularia, 1; Lumnitzera, 3 | Buttonwood, mangle blanc |
| Arecaceae | Nypa, 1 | Palmera de manglar |
| Rhizophoraceae | Bruguiera, 7; Ceriops, 5; Kandelia, 2; Rhizophora, 8 | Mangle Roig |
| Lythraceae | Sonneratia, 5 | Mangle-pomer |
Components menors modifica
| Família | Gèneres, nombre d'espècies |
|---|---|
| Acanthaceae | Acanthus, 2; Bravaisia, 2 |
| Arecaceae | Phoenix, 1 |
| Cyperaceae | Fimbristylis, 1 |
| Euphorbiaceae | Excoecaria, 2 |
| Lecythidaceae | Barringtonia, 6 |
| Lythraceae | Pemphis, 2 |
| Malvaceae | Camptostemon, 2, Heritiera, 3 |
| Meliaceae | Xylocarpus, 2 |
| Myrtaceae | Osbornia, 1 |
| Pellicieraceae | Pelliciera, 1 |
| Plumbaginaceae | Aegialitis, 2 |
| Primulaceae | Aegiceras, 2 |
| Pteridaceae | Acrostichum, 3 |
| Rubiaceae | Scyphiphora, 1 |
Llista d'algunes espècies modifica
- Pterocarpus officinalis Jacq. (família Fabaceae)
- Tovomita plumieri Griseb. (Clusiaceae)
- Avicennia schaueriana Stapf & Leechman ex Moldenke (Avicenniaceae)
- Avicennia germinans (L.) L. (Avicenniaceae)
- Conocarpus erectus (Combretaceae)
- Amanoa caribaea Kr. & Urb. (Phyllanthaceae)
- Symphonia globulifera L. f. (Clusiaceae)
- Clusia mangle Rich. ex Planch. & Triana (Clusiaceae)
- Rhizophora mangle L. (Rhizophoraceae)
- Avicennia vitida (Avicenniaceae)
- Avicennia germinans (Avicenniaceae)
- Rhizophora mucronata Lam. (Rhizophoraceae)
- Laguncularia racemosa (família Combretaceae)
Ecoregions de manglar modifica
Usos modifica
Quan aquest bosc crema carregat amb sal produeix dioxines i altres organoclorats. Se'n pot fer pasta de paper. L'explotació d'aquest recurs ha d'ésser cíclica per respectar el ritme de creixement natural i evitar el risc d'erosió.[5]
Notes i referències modifica
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 14. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 326. ISBN 84-7739-011-8.
- ↑ «mangle». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 octubre 2021].
- ↑ Flowers, T. J.; Colmer, T. D. «Plant salt tolerance: adaptations in halophytes» (pdf) (en anglès). Annals of Botany. 115 (3), 2015, pàg. 327−331. DOI: 10.1093/aob/mcu267. PMID: 25844430.
- ↑ Ricklefs, R. E.; A. Schwarzbach; S. S. Renner «"Rate of lineage origin explains the diversity anomaly in the world's mangrove vegetation"» (en anglès). American Naturalist. 168 (6), 2006, pàg. 805–810. Arxivat de l'original el 2013-06-16. DOI: 10.1086/508711. PMID: 17109322 [Consulta: 24 març 2021]. Arxivat 2013-06-16 a Wayback Machine.
- ↑ Marc Boyé, IRD, [ http://horizon.documentation.ird.fr/exl-doc/pleins_textes/pleins_textes_5/b_fdi_23-25/29227.pdf Les palétuviers du littoral de la Guyane française ressources et problèmes d'exploitation] Revue, Les cahiers d'Outre-Mer, 1962