Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre la gamba (crustaci). Vegeu-ne altres significats a «gamba (desambiguació)».
Fòssil de gamba

Les gambes (o quan són petitetes gamb(a)irots, gambosins i gambarotes en rossellonès) són un tipus de crustacis, amb una forma característica: tenen el cos prim, allargat i comprimit lateralment. Pertanyen a diferents grups que presenten aquesta forma de "gamba", tot i que la relació taxonòmica de vegades és molt allunyada. S'anomenen gambes als crustacis:[1]

Contingut

Decàpodes dendrobranquiats peneoideidsModifica

 
Penaeus vannamei

Es poden destacar, entre altres:

Decàpodes pleociemats carideusModifica

També s'anomenen gambes a moltes espècies de carideus, un infraordre molt nombrós de decàpodes pleociemats. Alguns dels representants més coneguts són:

 
Aristeus Antennatus

Altres crustacisModifica

GastronomiaModifica

 
Plat de gambes

En general són molt apreciades gastronòmicament i tenen un gran interès comercial. A més el fet que algunes espècies formen grans concentracions d'individus en facilita el rendiment econòmic de la seva pesca. A la cuina dels Països Catalans la gamba sempre ha estat molt valorada i és part fonamental dels arrossos més distingits i els aperitius de diumenge.

A la costa de la Mediterrània hi ha tres ports especialment dedicats a la captura de la gamba rosada (Aristeus Antennatus): Palamós, Dénia i Borriana, i els preus solen assolir nivells molt alts durant tota la temporada de pesca d'aquest crustaci.

La gamba és un ingredient molt important de tota una sèrie de plats, com la paella, la sarsuela de peix i el suquet de peix.

Entre els plats típics cal destacar la truita de gambes, la gamba amb bleda, el còctel de gambes[2] i les gambes a l'"ajillo".

ReferènciesModifica

  1. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I", pp. 343-349.
  2. Còctel de gambes

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gamba