Pleociemats

subordre de crustacis

Els pleociemats (Pleocyemata) són un subordre de crustacis decàpodes que inclou unes 16.500 espècies, un 97% dels decàpodes actuals.[1] Els representants més coneguts, especialment pel seu interès gastronòmic, són el llamàntol, la llagosta, l'escamarlà, alguns tipus de gambes i gambetes, a més del bernat ermità i tots els crancs.

Infotaula d'ésser viuPleociemats
Pleocyemata Modifica el valor a Wikidata

Potamon fluviatile Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseMalacostraca
OrdreDecapoda
SubordrePleocyemata Modifica el valor a Wikidata
Burkenroad, 1963

Les diferències amb els dendrobranquiats, l'altre subordre de decàpodes, es basen en la forma i l'estructura de les brànquies. Els pleociemats tenen dos tipus de brànquies:

  • les tricobrànquies, que són simples, amb un eix i dues làmines
  • les fil·lobrànquies, amb moltes branques filamentoses.[2]

Un dels trets més importants que els caracteritzen, és que els ous fertilitzats són incubats per la femella, i romanen enganxats als pleopodis o potes nadadores, fins que surten les larves. És aquesta característica que dona el seu nom al grup.

Sistemàtica

modifica

Burkenroad,[3] el 1963, feia la proposta de reemplaçar els subordres existents en aquell moment (Natantia i Reptantia) pels grups monofilètics dels dendrobranquiats (Dendrobranchiata) i els pleociemats. Així, Pleocyemata conté tots els membres del grup Reptantia (que encara s'utilitza, però en un nivell taxonòmic més baix), és a dir, els crancs, llamàntols i altres, així com el Stenopodidea i els Caridea, que comprèn moltes de les gambes.

La taxonomia dels pleociemats és complex i està sotmesa a revisions, de manera que el nombre d'infraordres varia segons les fonts.[4][5] La versió més actualitzada la proporciona WoRMS, i és la següent:[6]

Referències

modifica
  1. «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 9 setembre 2021].
  2. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I", pp. 345.
  3. Burkenroad, M. D. (1963): "The evolution of the Eucarida (Crustacea, Eumalacostraca), in relation to the fossil record". Tulane Studies in Geology (1): 1-17.
  4. ITIS: Pleocyemata[Enllaç no actiu]
  5. «Animal Diversity Web: Pleocyemata ». Arxivat de l'original el 2007-08-19. [Consulta: 15 agost 2007].
  6. «WoRMS - World Register of Marine Species - Pleocyemata». [Consulta: 8 setembre 2021].