Obre el menú principal

Els decàpodes (Decapoda) són un ordre de crustacis malacostracis, que comprèn nombroses famílies amb exemplars coneguts, especialment pel seu interès gastronòmic, com els crancs (Brachyura), llagostes (Palinuridae), llamàntols (Nephropidae), etc. Molts decàpodes són carronyers.

Infotaula d'ésser viuDecàpodes
Decapoda
Haeckel Decapoda.jpg
"Decapoda" per Ernst Haeckel (Formes d'art de la natura, 1904)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
ClasseMalacostraca
SuperordreEucarida
OrdreDecapoda
Pierre André Latreille, 1802
Subordres
Modifica les dades a Wikidata

AnatomiaModifica

Com el seu nom ho indica, tots els decàpodes tenen deu (deca) potes locomotores (poda) o pleopodis. Dels vuit parells d'apèndixs toràcics característics dels crustacis les potes són els últims cinc apèndixs. Els tres primers parells d'apèndixs frontals, els maxil·lípedes, són la transformació de tres parells de pereiopodis, i funcionen com unes mandíbules.

En molts decàpodes, el primer dels cinc parell de potes està transformat en un parell de pinces. La pinça s'anomena quelae, i per això aquests apèndixs s'anomenen quelípedes. Altres apèndixs es troben a l'abdomen, on cada segment és capaç de transportar un parell de pleopodis, i els últims anomenats uropodis, formen part de la cua junt amb el darrer segment de l'abdomen, el tèlson.

ClassificacióModifica

La classificació en l'ordre Decapoda (Latreille, 1802) depèn de l'estructura de les brànquies i de les potes, i de la manera en la qual les seves larves es desenvolupen, donant lloc a dos subordres:

  1. Dendrobranchiata, Bate, 1888
  2. Pleocyemata, Burkenroad, 1963

La següent classificació en superfamílies segueix la proposta de Martin i Davis,[1] amb alguns canvis d'acord amb recents estudis morfològics i moleculars.[2][3]

 
Llagostí blanc, Litopenaeus vannamei
 
Gambeta netejadora, Periclimenes yucatanicus
 
Llagosta vermella, Panulirus interruptus
 
Cranc blau, Callinectes sapidus

DendrobranchiataModifica

Es subdivideix en 2 superfamílies:

PleocyemataModifica

És un subordre molt extens que se subdivideix en 7 infraordres:[4][5]

  1. Anomura MacLeay, 1838
  2. Astacidea Latreille, 1802
  3. Brachyura Latreille, 1802
  4. Caridea Dana, 1852
  5. Palinura Latreille, 1802
  6. Stenopodidea Claus, 1872
  7. Thalassinidea Latreille, 1831

La llista de la NCBI (National Center for Biotechnology Information) [6] afegeix un infraordre més, Glypheoidea, amb una única família, Glypheidae.

L'infraordre Achelata ha estat proposat per Scholtz & Richter (1995)[7] però no té el reconeixement de molt especialistes.

AnomuraModifica

Comprèn 4 superfamílies:

AstacideaModifica

Comprèn 5 superfamílies:

BrachyuraModifica

Es subdivideix en dues seccions:

  • Secció Dromiacea de Haan, 1833. Consta de 3 superfamílies:
  • Secció Eubrachyura de Saint Laurent, 1980. Consta de 21 superfamílies:

CarideaModifica

Inclou 15 superfamílies:

PalinuraModifica

Comprèn 2 superfamílies:

StenopodideaModifica

ThalassinideaModifica

Comprèn 3 superfamílies:

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Decàpodes
  1. Joel W. Martin and George E. Davis. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001. 
  2. Dixon, C. J.; Frederick Schram; F. R. Schram; S. T. Ahyong «A new hypothesis of decapod phylogeny». Crustaceana, 76, 8, 2004, pàg. 935–975.
  3. Porter, M. L.; M. Pérez-Losada; K. A. Crandall «Model-based multi-locus estimation of decapod phylogeny and divergence times». Molecular Phylogenetics and Evolution, 37, 2005, pàg. 355–369.
  4. ITIS: Pleocyemata
  5. Animal Diversity Web: Pleocyemata
  6. NCBI: Pleocyemata
  7. Scholtz, G., S. Richter (1995): Phylogenetic systematics of the reptantian Decapoda (Crustacea, Malacostraca). Zool. J. Linn. Soc., 113: 289-328.