Obre el menú principal

Bibliotheca Alexandrina

La Bibliotheca Alexandrina (en àrab: مكتبة الإسكندرية الجديدة - Nova Biblioteca d'Alexandria) és un centre cultural ubicat al barri d'al-Shatibi, a la ciutat d'Alexandria, Egipte. Fou inaugurat oficialment el 16 d'octubre de 2002[1] i està dirigit per Mustafà al-Feki.[2]

Infotaula d'organitzacióBibliotheca Alexandrina
Bibliotheca Alexandrina (logo).svg
Egypt.Alexandria.BibliothecaAlexandrina.01.jpg
Dades
Tipus biblioteca
Història
Creació 2002
Activitat
Membre de Digital Library Federation
Biblioteca Digital Mundial
International GLAM Labs Community Tradueix
Organització i govern
Seu Vista-down.png

Lloc web Lloc web
Facebook: bibalexOfficial Twitter: BA_News_Events
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La biblioteca va ser ideada en honor a la històrica Biblioteca d'Alexandria, creada a inicis del segle iii aC per Ptolemeu I Sòter i que esdevingué un dels principals focus de cultura del món antic malgrat els nombrosos incendis, sabotatges i espolis fins a la seva desaparició total.

Passats varis segles d'aquests successos, no va ser fins a l'any 1972[3] quan es va començar a gestar la idea de la creació d'una nova i gran biblioteca que fos de nou un referent i aquest cop, amb la idea de ser més que una col·lecció de llibres, entrant en el món de l'art com el cinema, música, teatre a més de la voluntat de convertir-se en seu de diferents events culturals i un punt d'aprenentatge continu, facilitant recursos gratuïts en línia a estudiants i professors. L'ideòleg fou un professor de la Universitat d'Alexandria, Mustafà Al-Abbaddi,[3] qui va iniciar la creació d'un comité per tractar la idea. D'aquestes reunions, en va sortir una proposta en ferm presentada al govern egipci. L'any 1988, sota la presidència de Hosni Mubàrak, es va donar el vistiplau amb un pressupost inicial de 180 milions de dòlars.[4] Els fons per la construcció van arribar de manera majoritària per part de diferents entitats locals i internacionals, com el fons àrab per al desenvolupament econòmic, la UNESCO, el Rotary International, la Comissió Europea o el Banc Mundial entre d'altres. La construcció es va acabar l'any 2001 i un any més tard, es va inaugurar oficialment.

L'any 2003, es va declarar un petit incendi a la quarta planta de l'edifici central, podent ser controlat pels cos de bombers abans que causés cap desperfecte a l'estoc de llibres i demés objectes guardats custodiats dins del recinte.[5]

ArquitecturaModifica

L'obra del recinte cultural de la Bibliotecha Alexandria va ser a càrrec de l'estudi d'arquitectura noruec Snøhetta, d'obres destacades com l'Òpera d'Oslo. Segons l'estudi, el motiu per escollir aquesta estètica trencadora va ser per aconseguir que "el seu sostre inclinat i brillant recordi l’antic far de Alexandria i proporcioni a la ciutat un nou símbol d’aprenentatge i cultura."[6]

La bibliotecaModifica

L'edifici té una forma molt singular i característica, basada en un gran cilindre que neix des del terra fins a arribar als 32 metres d'alçada i zones on arriba als 12 metres per sota del nivell del mar.[6] Des del punt més alt, aquest cilindre apareix segat en diagonal fins a tocar un petit llac artificial que hi ha al darrere. El sostre està compost per una trama d'alumini i plaques de vidre per a il·luminar l'interior.

Les parets exteriors estan recobertes per grans panells de granit extrets de la pedrera ubicada al sud de la ciutat Assuan,[7] prop del llac Nasser, un indret molt reconegut des de temps remots de l'antic Egipte per la qualitat de la seves pedres i sent utilitzades, des de llavors, per la construcció de grans obres. La trama formada per tots aquests panells units arriben a cobrir una àrea de 6500 m2. Tenen un acabat rugós i cadascuna d'elles, se li va aplicar una part d'una sèrie de grans gravats que, a manera de trencaclosques, cada panell tenia una part del gravat i un cop units, acabarien per mostrar una sèrie d'inscripcions en 120 llengües diferents,[8] esdevenint un dels seus trets més característics juntament amb la forma cilíndrica esbiaixada.

L'interior es caracteritza per grans espais diàfans trencats per columnes primes. Té un total de 13 plantes i, a més de l'edifici principal, també té diferents construccions dins del recinte com ara un planetari o un centre de convencions, entre d'altres.

El planetariumModifica

Al sur de l'edifici principal, la biblioteca, està ubicat el planetarium, que forma part del centre de ciència planetària i el museu d'història de la ciència. Aquest disposa d'una llarga passarel·la que l'uneix amb la biblioteca. Aquest annex va ser concebut com un punt per a investigadors que treballessin en la difusió del coneixement científic, incloent una sala d'exposicions situada al costat del planetari on els visitants poden debatre diversos temes científics, des de la física a l'astronomia.

EsculturesModifica

El recinte cultural de la Bibliotheca Alexandria posseeix vàries escultures entres les quals destaquen:

  • Les Veles, ubicada al surest de l'edifici principal. L'obra va ser creada per polifacètic escultor egipci Fathi Mahmoud l'any 1962 inicialment exposada en un indret diferent fins a la inauguració del la biblioteca. L'obra està composta per vàries figures blanques: una sèrie de formes punxegudes, que representen diverses veles d'una nau, un brau, que representa el déu del mar Posidó que abraça una sirena, batejada amb el nom «Sea Bride» (la núvia del mar). L'obra evoca un antic mite sobre la creació d'Alexandria i la vegada, mostra l'herència grega. L'estàtua ha estat en algunes ocasions centre de polèmica per part dels partits més conservadors al mostrar una figura femenina nua i sabotejada amb pintura alguna vegada.[9]
  • Estàtua de Ptolemeu II Filadelf, ubicada a l'entrada de de la biblioteca. Es tracta d'una obra colossal històrica subjectada per una viga. Li manca l'avantbraç esquerra i el nas.
  • Bust d'Alexandre el Gran, ubicat sobre una pilastra al surest de l'edifici principal, entre el planetari i el centre de conferències.


ContingutModifica

La biblioteca consta de:[4]

  • Més de 50.000 mapes.
  • Més de 100.000 manuscrits.
  • Més de 250.000 documents d'àudio i vídeo.

ServeisModifica

 
Escultura d'un cavaller, exposada al museu d'antiguitats.

Alguns dels serveis oferits per la Biblioteca d'Alexandria:

  • E-learning Platform, plataforma en línia en àrab, anglès i francés que dóna accés i promociona l'autoaprenentatge amb recursos en línia de lliure accés, tant de forma presencial a la mateixa biblioteca, com a estudiants d'arreu del món, incloent:[10]
  • Museus. El centre realitza exposicions i mostres temporals, així com disposa de varis petits museus permanents com:
  • Altres centres culturals.
    • Centre d'arts. Espai cultural dedicat a la música, teatre i cinema.
    • Centre de ciència planetària. Espai cultural dedicat a l'estudi i difusió de l'astronomia.

RecepcióModifica

La biblioteca té una afluència d'1,5 milions de persones anualment[8] entre totes les seves seccions. També és el lloc on s'acull la Fira Internacional del Llibre d'Alexandria.

ReferènciesModifica

  1. «Friends of the Bibliotheca Alexandrina Met in Alexandria | United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization». [Consulta: 14 maig 2019].
  2. «About the BA - Bibliotheca Alexandrina» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2019].
  3. 3,0 3,1 «the Imachinations at the Bibliotheca Alexandrina». [Consulta: 14 maig 2019].
  4. 4,0 4,1 The Rotarian. Rotary International, 177, 6, 2000. ISSN: 0035-838X.
  5. «فرق الإطفاء تسيطر على حريق بمكتبة الإسكندرية» (en àrab). Al Jazeera. [Consulta: 15 maig 2019].
  6. 6,0 6,1 «Bibliotheca Alexandrina» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2019].
  7. «Welcome To Granita Egypt WebSite,Bibliotheca AlexandrinaPage». [Consulta: 14 maig 2019].
  8. 8,0 8,1 «Bibliotheca Alexandrina - Alexandria Library». [Consulta: 14 maig 2019].
  9. nervana111. «Islamists and Nudity» (en anglès), 13-06-2013. [Consulta: 14 maig 2019].
  10. «Anual Report 2016-2017» (en anglès). Biblioteca d'Alexandria.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bibliotheca Alexandrina