Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides[1] i antigament guerra guerrejada,[2] és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.[3][4] Aquestes accions poden ser independents o part d'una estratègia militar de més abast.[5]
Les accions de la guerra de guerrilles es caracteritzen no per seguir els fronts de combat delimitats sinó per un tipus d'accions més assimilables al sabotatge: escaramusses, ràtzies, falses alarmes...[2][3]
La guerra de guerrilles es practica en situacions on les forces entre els bel·ligerants no estan equilibrades. El partit minoritari en una confrontació armada tria aquesta forma de confrontació en situacions en què el control del territori està garantit pel bàndol dominant. La guerra de guerrilles cerca desestabilitzar al bàndol més fort. Les guerrilles actuen preferentment en zones poc poblades. Selves, boscos, deserts, muntanyes.
Etimologia Modifica
En català, per influència espanyola, la paraula castellana guerrilla ha passat gairebé a substituir la forma genuïna guerra de partides, encara viva en les contrades on les Guerres Carlines van tenir més incidència. La paraula castellana guerrilla és la forma diminutiva de guerra ("guerra"). El terme es va popularitzar durant la Guerra Peninsular de principis del segle xix, quan, després de la derrota dels seus exèrcits regulars, els espanyols i portuguesos es van aixecar amb èxit contra les tropes napoleòniques i van derrotar un exèrcit molt superior mitjançant l'estratègia guerrillera. En l'ús correcte del castellà, persona que és membre d'una guerrilla unitat és un guerrillero ([geriˈʎeɾo]) si és home, o guerrillera ([geriˈʎeɾa]) si és dona.
El terme guerrilla es va utilitzar en altres llengües (en anglès des de 1809) per referir-se als combatents individuals (per exemple, "La ciutat va ser presa per la guerrilla"), i també (com en espanyol) per a designar un grup o banda d'aquests combatents. Tanmateix, en la majoria de les llengües guerrilla encara denota l'estil específic de la guerra. L'ús del diminutiu evoca les diferències de nombre, escala i abast entre l'exèrcit guerriller i l'exèrcit formal i professional de l'estat.[6]
Història Modifica
Presumiblement, els guerrers tribals prehistòrics van utilitzar tàctiques d'estil guerriller contra les tribus enemigues.[7] Les proves de la guerra convencional, en canvi, no van sorgir fins al 3100 aC a Egipte i Mesopotàmia.
El general i estrateg xinès Sun Tzu, en el seu L'art de la guerra (segle VI aC), es va convertir en un dels primers a proposar l'ús de la guerra de guerrilles.[8] Això va inspirar l'evolució de la guerra de guerrilles moderna.[9]
El segle xx va veure el naixement de l'anomenada guerrilla urbana. Al llarg de la història als guerrillers se'ls ha anomenat de moltes maneres: rebels, irregulars, insurgents, maquis, partisans, mercenaris…[5] Alguns casos en concret de guerrillers són els fedayin (d'Algèria), els muyahidin (dels països àrabs) o els macheteros (d'Uruguai).
Efectes en l'oponent Modifica
L'efecte de la guerra de guerrilles sobre l'oponent és variable depenent del terreny on es lluiti. En camp obert no és gaire eficaç, però en jungles (com el cas de la guerra del Vietnam) o escenaris urbans pot arribar a ser devastador, especialment per desmoralitzar l'oponent i esgotar les seves forces. Alguns politòlegs com Harkavy R. i Neuman S. (2001) consideren que la guerra de guerrilles és una modalitat bèl·lica que obeeix al patró d'una guerra de desgast.[10]
Referències Modifica
- ↑ Fuster, Joan. Diari 1952-1960 (en català). València: Tres i Quatre, 2021, p. 326-341. ISBN 978-84-17469-40-5.
- ↑ 2,0 2,1 «Tambors de guerra». recerca en acció / Xavier Renedo. [Consulta: 26 juliol 2013].
- ↑ 3,0 3,1 «guerrilla». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 novembre 2022].
- ↑ «guerrilla». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 13 novembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «guerrilla warfare» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 26 juliol 2013].
- ↑ «guerrilla». Origin and meaning of guerrilla by Online Etymology Dictionary. [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ Keeley, L.H.. War before Civilization. Oxford University Press, 1997, p. 75. ISBN 978-0-19-988070-6 [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ Leonard, Thomas M., Encyclopedia of the developing world, 1989, p. 728. "One of the earliest proponents of guerrilla war tactics is the Chinese master of warfare, Sun Tzu."
- ↑ Snyder, Craig. Contemporary security and strategy, 1999, p. 46. "Many of Sun Tzu's strategic ideas were adopted by the practitioners of guerrilla warfare."
- ↑ Harkavy, Robert E. Warfare and the third world (en anglès). 1st. Nova York: Palgrave. ISBN 978-0312240127.
Vegeu també Modifica
Enllaços externs Modifica
| Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet. |
- Spanish Anthem of the traditional Guerrilleros unit
- Tribute to Mexican Women Guerrilleras. On the Freedom Country
- abcNEWS: The Secret War - Pakistani militants conduct raids in Iran
- abcNEWS Exclusive: The Secret War - Deadly guerrilla raids in Iran
- Insurgency Research Group - Multi-expert blog dedicated to the study of insurgency and the development of counter-insurgency policy.
- Guerrilla warfare on Spartacus Schoolnet Arxivat 2010-04-20 a Wayback Machine.
- Encyclopaedia Britannica, Guerrilla warfare
- Mao on Guerrilla warfare
- Relearning Counterinsurgency Warfare Arxivat 2008-05-14 a Wayback Machine.
- Guerrilla Warfare Arxivat 2008-07-26 a Wayback Machine.
- Che Guevara on Guerrilla WarfarePDF (254 KiB)
- Counter Insurgency Jungle Warfare School (CIJWS)India