Sultanat de Sulu

estat musulmà que va governar l'arxipèlag de Sulu

El sultanat de Sulu (tausug: كاسولتانن سين سوڬ, Kasultanan sin Sūg; àrab: سلطنة سولك, salṭanat Sūluk; malai: کسلطانن سولو; chavacano: Sultanato de Sulu) va ser un estat musulmà[note 1] que va governar l'arxipèlag de Sulu i parts de Mindanao i de Palawan, actualment a les Filipines, part de Sabah, a Malàisia, i el nord i est de Kalimantan, a Indonèsia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSultanat de Sulu
Tipussultanat i estat desaparegut Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 6° 03′ 07″ N, 121° 00′ 07″ E / 6.0519444444444°N,121.00194444444°E / 6.0519444444444; 121.00194444444
CapitalMaimbung Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Idioma oficialàrab Modifica el valor a Wikidata
Religiósunnisme Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1405 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1915 Modifica el valor a Wikidata
SegüentÍndies Orientals Neerlandeses Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia Modifica el valor a Wikidata
Monedabarata Modifica el valor a Wikidata

Lloc webroyalsultanateofsulu.org Modifica el valor a Wikidata
Bandera moderna del sultanat

Història

modifica

El sultanat va ser fundat el 17 de novembre de 1405[2][note 2] per l'explorador i erudit religiós nascut a Johore Sharif ul-Hashim. Paduka Mahasari Maulana al Sultan Sharif ul Hashim és el nom del difunt Maulana al Sultan Sharif ul Hashim. Es va establir a Buansa, Sulu. Després del matrimoni d'Abu Bakr i una dayang-dayang (princesa) local Paramisuli, va fundar el sultanat. El sultanat va obtenir la seva independència de l'Imperi Brunei el 1578.[9]

En el seu apogeu, s'estenia per les illes que limitaven amb la península occidental de Zamboanga a Mindanao a l'est fins a Palawan al nord. També cobria zones al nord-est de Borneo, que s'estenia des de la badia de Marudu,[6][7] fins a Tepian Durian (a l'actual Kalimantan, Indonèsia). Una altra font va afirmar que l'àrea inclosa s'estenia des de la badia de Kimanis, que també se superposa als límits del sultanat de Brunei.[8] La talasocràcia sultà i els poders polítics sobirans van ser abandonats el 1915 a través d'un acord signat amb els Estats Units.[9][10][11][12] A la segona meitat del segle xx, el govern filipí va estendre el reconeixement oficial del cap de la casa reial del Sultanat, abans de la disputa successora en curs.

A Kakawin Nagarakretagama, el sultanat de Sulu es coneix com Solot, un dels països de l'arxipèlag de Tanjungnagara (Kalimantan-Filipines). . . . .

  1. Segons WH Scott, tot i que el sultanat estava governat per persones Tausūg, els súbdits del regne eren una barreja de Butuanon, Samal i Malays.[1]
  2. La data generalment acceptada de l'establiment del sultanat pels historiadors moderns és el 1457. No obstant això, la Comissió Històrica Nacional de les Filipines enumera la data com "al voltant de 1450", o simplement "1450",[3]a causa de la incertesa. D'altra banda, els estudis musulmans independents van marcar el dia amb una data més exacta el 17 de novembre de 1405 (24 de Jumada al-awwal, 808 AH).[4][5]

Referències

modifica
  1. Scott, 1994, p. 177.
  2. Abinales, P. N.; Amoroso, Donna J. State and Society in the Philippines. Rowman & Littlefield, 1 gener 2005, p. 44–. ISBN 978-0-7425-1024-1. 
  3. Philippine Almanac & Handbook of Facts, 1977. 
  4. Usman, Edd. «Heirs of Sulu Sultanate urged to attend general convention», 10-02-2010. Arxivat de l'original el 14 juny 2012.
  5. Cavendish, 2007, p. 1178.
  6. Brunei, Muzium. Brunei Museum Journal, 1969. «The area from Kimanis Bay to the Paitan River not from Sulu but from Brunei» 
  7. Cahoon, Ben. «Sabah». worldstatesmen.org. «Sultan of Brunei cedes the lands east of Marudu Bay to the Sultanate of Sulu.»
  8. Saunders, Graham. A History of Brunei. Routledge, 5 novembre 2013, p. 84–. ISBN 978-1-136-87394-2. 
  9. Kemp, Graham; Fry, Douglas P. Keeping the Peace: Conflict Resolution and Peaceful Societies Around the World. Psychology Press, 2004, p. 124–. ISBN 978-0-415-94761-9. 
  10. K. S. Nathan; Mohammad Hashim Kamali Islam in Southeast Asia: Political, Social and Strategic Challenges for the 21st Century. Institute of Southeast Asian Studies, gener 2005, p. 52–. ISBN 978-981-230-282-3. 
  11. «Why 'Sultan' is dreaming». Daily Express, 27-03-2013.
  12. «Memorandum: Carpenter Agreement». Government of the Philippines, 22-03-1915. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2023.

Bibliografia

modifica
  • Scott, William Henry. Barangay: Sixteenth-Century Philippine Culture and Society. Ateneo de Manila University Press, 1994. ISBN 978-971-550-135-4. 

Enllaços externs

modifica