Sukarno
Sukarno (Surabaya, 6 de juny de 1901 - Jakarta, 21 de juny de 1970), nascut Kusno Sosrodihardjo, fou un polític indonesi, primer president de la República (1945-1968).
NomModifica
El seu pare, Raden Soekemi Sosrodihardjo, era mestre d'escola a Surabaya (Java oriental). La seva mare, Ida Ayu[N 1] Nyoman Rai, era de Buleleng (nord de Bali).
Els indonesis l'anomenen col·loquialment i afectuosament Bung Karno a Indonèsia —germà, camarada Karno[N 2] —. Els occidentals de vegades li donen el primer nom Ahmad[N 3]. En realitat, com molts javanesos, Sukarno només va utilitzar un nom.
BiografiaModifica
Infantesa i formacióModifica
Fill d'un professor de la noblesa javanesa i d'una mare de l'aristocràcia balinesa, la posició social dels seus pares li va permetre entrar a l'escola primària -Europeesche Lagere School- i a l'institut -Hoogere Burgerschool- per als europeus. Va ingressar a l’escola d'enginyeria de Bandung on es va graduar el 1926.
A Surabaya, Soekarno va conèixer líders polítics indígenes, entre ells HOS Tjokroaminoto, líder de l'organització Sarekat Islam i també Henk Sneevliet, un holandès que fundaria el Partit Socialdemòcrata de l'Índia, el futur Partit Comunista d'Indonèsia (PKI). Amb altres estudiants d'enginyeria, va fundar el 1927 el Partai Nasional Indonesia ", Partit Nacional d'Indonèsia (PNI).
Va ser detingut el 1929 i alliberat el 1931. Va ser arrestat de nou el 1933 i després exiliat a Bengkulu al sud de Sumatra.
Ocupació japonesaModifica
El 10 de gener de 1942, els japonesos desembarquen a les Índies Orientals Neerlandeses. Les tropes holandeses es rendeixen el 8 de març de 1942.
Alliberat pels japonesos, Sukarno decideix jugar al joc del nou ocupant, convençut de poder-ne aprofitar. Participa així en la creació del Centre de Poder Popular — Pusat Tenaga Rakyat — l'acrònim del qual PUTERA significa "fill, nen" el 1943. El 1943 es va casar amb Fatmawati, mare de la seva filla Megawati Sukarnoputri, presidenta de la República d'Indonèsia de 2001 a 2004 després d'exercir com a vicepresidenta de 1999 a 2001.
El març de 1945, a mesura que els nord-americans van recuperar gradualment el control del Pacífic, els japonesos van encoratjar la creació d'un "comitè d'investigació per als treballs preparatoris per a la independència d'Indonèsia". Dins d'aquest comitè, Sukarno insisteix en la necessitat d'un estat religiosament neutral. Al juny fa un discurs on exposa la seva doctrina sobre les bases d'una Indonèsia independent: "els cinc pilars" – Pancasila.
El Japó signa la rendició el 15 d'agost. La nit següent, joves nacionalistes segresten Sukarno i Hatta, un altre líder nacionalista, i els porten a una casa a Rengasdengklok, a l'est de Jakarta.
IndependènciaModifica
El 17 d'agost de 1945 al matí, Soekarno llegeix la proclamació de la independència d'Indonèsia, de la qual és nomenat primer president.[1] Va dirigir la guerra contra els Països Baixos, fins que aquests van reconèixer la independència del país el 1949. A més va ser qui va idear la filosofia i ideologia de l'Estat amb el Pancasila.
Va acabar amb el reconeixement oficial de la independència per part de les Nacions Unides el 1949, seguit de la transferència formal de la sobirania sobre el territori de les Índies Orientals Neerlandeses del Regne dels Països Baixos a la República d'Indonèsia el 27 de desembre de 1949.
Després de la independència del país, es va negar a establir-hi la llei islàmica[2]
>>
Va organitzar la Conferència de Bandung amb Jawaharlal Nehru el 1955,[3] Sukarno va suprimir el 1956 tots els partits i va instituir el 1959 la democràcia dirigida.
El 1961 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.
El general Suharto, va obligar Sukarno a delegar-li el poder al març de 1966 i el va substituir com a president el 1968. Sukarno va viure aïllat, sota arrest domiciliari, fins a la seva mort a Jakarta, el 21 de juny de 1970.
ReferènciesModifica
- ↑ H. J. Van Mook «Indonesia». Royal Institute of International Affairs, 25, 3, 1949, pàg. 274–285.
- ↑ Marie Beyer, Martine Bulard «Menaces sur l’islam à l’indonésienne». Le Monde diplomatique, 01-08-2017 [Consulta: 27 juliol 2018]..
- ↑ Acharya, Amitav. Bandung Revisited: The Legacy of the 1955 Asian-African Conference for International Order (en anglès). NUS Press, 2008, p. 48. ISBN 9971693933.
- ↑ Títol que indica la pertinença al Sistema de castes a l'Índia dels Braman, la més alta en la estratificació sociL de Bali.
- ↑ El costum de Java fa que no es pronunciï el prefix sànscrit su- (equivalent a l' eu- del grec antic en eufemisme, eufòria, etc.) en apel·lació, excepte en un context oficial i quan el nom és precedit d'un títol.
- ↑ Sukarno hauria contestat amb humor a una pregunta sobre el seu nom, declarant dir-se Ahmad.
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sukarno |