Sukarno
Sukarno, Kusno Sosrodihardjo Sukarno (Surabaya, 6 de juny de 1901 - Jakarta, 21 de juny de 1970) fou un polític indonesi, primer president de la República (1945-1968).
Graduat per l'Escola Superior Tècnica de Bandung (1925). En 1927 va fundar el Partit Nacional Indonesi. Detingut en 1929 per les autoritats colonials dels Països Baixos, en 1931 va ser posat en llibertat. En 1939 se'l va bandejar a l'illa de Sumatra, de la qual va ser alliberat pels japonesos després de la invasió de l'illa en 1942 en el marc de la Segona Guerra Mundial i al final d'aquesta, el 17 d'agost de 1945, va proclamar la independència d'Indonèsia.[1] Va dirigir la guerra contra els Països Baixos, fins que aquests van reconèixer la independència del país en 1949. A més va ser qui va idear la filosofia i ideologia de l'Estat amb el Pancasila.
Va organitzar la Conferència de Bandung amb Jawaharlal Nehru en 1955,[2] Sukarno va suprimir en 1956 tots els partits i va instituir en 1959 la democràcia dirigida.
El 1961 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.
El general Suharto, va obligar Sukarno a delegar-li el poder al març de 1966 i el va substituir com a president en 1968. Sukarno va viure aïllat, sota arrest domiciliari, fins a la seva mort a Jakarta, el 21 de juny de 1970.
ReferènciesModifica
- ↑ H. J. Van Mook «Indonesia». Royal Institute of International Affairs, 25, 3, 1949, pàg. 274–285.
- ↑ Acharya, Amitav. Bandung Revisited: The Legacy of the 1955 Asian-African Conference for International Order (en anglès). NUS Press, 2008, p. 48. ISBN 9971693933.
Vegeu tambéModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sukarno  |