Sukarno

Kusno Sosrodihardjo Sukarno
	;
Nom original	(id) Sukarno
Biografia
Naixement	(jv) Kusno Sosrodihardjo ; 6 juny 1901 ; Surabaya (Indonèsia)
Mort	21 juny 1970 (69 anys); Jakarta (Indonèsia)
Causa de mort	Causes naturals (Insuficiència renal )
Lloc d'enterrament	Soekarno Cemetery (en)
Prime Minister of Indonesia (en)
	9 juliol 1959 – 25 juliol 1966 ; ← Djuanda Kartawidjaja (en) – Supressió del càrrec →
1r President d'Indonèsia
	18 agost 1945 – 12 març 1967 ; ← cap valor – Suharto →
Dades personals
Ideologia política	Pancasila
Religió	Islam
Formació	Technische Hoogeschool te Bandoeng (en)
Alçada	1,72 m
Activitat
Ocupació	Polític
Activitat	1925 –
Partit	Indonesian National Party (en)
Professors	Oemar Said Tjokroaminoto (en)
Altres
Cònjuge	Siti Oetari (en) (1921–1923); Inggit Garnasih (en) (1923–1942); Fatmawati (en) (1943–1956); Hartini (en) (1953–); Kartini Manoppo (en) (1959–1968); Dewi Sukarno (en) (1962–); Haryati (en) (1963–1966); Yurike Sanger (en) (1964–1968); Heldy Djafar (en) (1966–1969)
Fills	Guntur Soekarnoputra (en) ; Rachmawati Soekarnoputri (en) ; Bayu Sukarnoputra (en) ; Totok Suryawan (en) ; Kartika Sari Dewi Soekarno; Guruh Sukarnoputra; Taufan Sukarnoputra (en) ; Sukmawati Soekarnoputri (en) ; Megawati Sukarnoputri; Ayu Gembirowati (en)
Pares	Soekemi Sosrodihardjo (en) i Ida Ayu Nyoman Rai (en)
Condemnat per	valor desconegut (desembre 1930)
	Premis (7 novembre 2012) National Hero of Indonesia (en) ; (8 abril 1960) Orde de Georgi Dimitrov; (6 abril 1960) Doctor honoris causa per la universitat de Sofia; (1955) Gran Creu de l'Orde del Còndor dels Andes; Orde de Lenin; Premi Lenin de la Pau entre els pobles; Gran Creu Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya ;
	Signatura

Sukarno, Kusno Sosrodihardjo Sukarno (Surabaya, 6 de juny de 1901 - Jakarta, 21 de juny de 1970) fou un polític indonesi, primer president de la República (1945-1968).

Graduat per l'Escola Superior Tècnica de Bandung (1925). En 1927 va fundar el Partit Nacional Indonesi. Detingut en 1929 per les autoritats colonials dels Països Baixos, en 1931 va ser posat en llibertat. En 1939 se'l va bandejar a l'illa de Sumatra, de la qual va ser alliberat pels japonesos després de la invasió de l'illa en 1942 en el marc de la Segona Guerra Mundial i al final d'aquesta, el 17 d'agost de 1945, va proclamar la independència d'Indonèsia.^[1] Va dirigir la guerra contra els Països Baixos, fins que aquests van reconèixer la independència del país en 1949. A més va ser qui va idear la filosofia i ideologia de l'Estat amb el Pancasila.

Va organitzar la Conferència de Bandung amb Jawaharlal Nehru en 1955,^[2] Sukarno va suprimir en 1956 tots els partits i va instituir en 1959 la democràcia dirigida.

El 1961 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.

El general Suharto, va obligar Sukarno a delegar-li el poder al març de 1966 i el va substituir com a president en 1968. Sukarno va viure aïllat, sota arrest domiciliari, fins a la seva mort a Jakarta, el 21 de juny de 1970.

ReferènciesModifica

↑ H. J. Van Mook «Indonesia». Royal Institute of International Affairs, 25, 3, 1949, pàg. 274–285.
↑ Acharya, Amitav. Bandung Revisited: The Legacy of the 1955 Asian-African Conference for International Order (en anglès). NUS Press, 2008, p. 48. ISBN 9971693933.

Vegeu tambéModifica

Majelis Syuro Muslimin Indonesia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sukarno

[1] H. J. Van Mook «Indonesia». Royal Institute of International Affairs, 25, 3, 1949, pàg. 274–285.

[2] Acharya, Amitav. Bandung Revisited: The Legacy of the 1955 Asian-African Conference for International Order (en anglès). NUS Press, 2008, p. 48. ISBN 9971693933.

[1]

[2]