Imperi holandès

L'Imperi holandès (o neerlandès), o Imperi colonial holandès, és el nom donat als diversos territoris controlats pels Països Baixos entre els segles XVII i xx.

Imperi holandès al llarg de la història.

Els Països Baixos va ser el tercer país europeu a establir un imperi global colonial fora d'Europa continental. La seva habilitat per a comerciar i per al transport de mercaderies, unit a l'onada de nacionalisme i militarisme que va seguir a la independència d'Espanya, van ajudar a l'empresa. Al costat dels britànics, els holandesos van acumular inicialment possessions colonials sobre la base del colonialisme capitalista de les companyies, amb el predomini de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. La intervenció directa de l'estat en l'empresa colonial la va fer prosperar. Els comerciants i els mariners holandesos també van participar en l'onada d'exploració que va continuar durant els segles XVI i XVII, encara que els holandesos van descobrir vasts territoris gràcies a descobridors com Willem Barentsz, Henry Hudson, Willem Janszoon i Abel Tasman a l'Ártic i a Oceania, aquests territoris no van arribar a formar part de l'Imperi colonial holandès.

El poder naval d'Holanda creixia ràpidament, arribant a convertir-se a la fi del segle xvi en una potència marítima d'Europa. Durant el segle xvii es van convertir en la potència hegemònica dels mars, arribant a dominar el comerç marítim durant tota la segona meitat del segle. També durant aquest segle es produeix el floriment cultural holandès, conegut com l'Edat d'Or holandesa.

Els holandesos van perdre gran part de les seves colònies, així com el seu estatus de potència mundial a les mans dels britànics quan la metròpoli va ser atacada pels exèrcits francesos durant les Guerres Revolucionàries. Holanda va passar a ser una província francesa durant el «Període francès», des de 1795 fins a 1814. Amb la Restauració d'Europa, Holanda es va annexionar Bèlgica, que va perdre amb la revolució belga de 1830,[1] i va poder mantenir sota el seu domini part del seu Imperi, la resta, tret de les Índies Orientals Neerlandeses: l'Indonèsia, el Surinam i les Antilles Holandeses la va haver de cedir a Anglaterra en el congés de Viena. Va poder mantenir fins al declivi de l'Imperialisme Europeu, durant la segona meitat del segle xx.

ReferènciesModifica

  1. Loomis, George. «The Libretto That Started a Revolution» (en anglès). The New York Times, 10-04-2012. [Consulta: 6 setembre 2021].