Torbera

aiguamoll on la matèria orgànica dipositada ha donat lloc a la torba a través d'un lent procés de putrefacció

Una torbera és un aiguamoll on la matèria orgànica dipositada, a través d'un lent procés de putrefacció, dona lloc a la torba. La matèria orgànica en condicions àcides està composta per molses (típicament Sphagnum) però també líquens en climes àrtics. Les torberes altes es presenten quan l'aigua a la superfície de la terra és de reacció àcida, ja sigui per aigua subterrània àcida o per la pluja. L'aigua que flueix fora de la torbera té un color marró característic per la dissolució del taní de la molsa. Les torberes són hàbitats molt delicats, i importants per a la biodiversitat.[1]

Torbera en explotació
Torbera alta en estat natural de les Hautes Fagnes a Bèlgica

Les torberes estan àmpliament distribuïdes en zones fredes i climes temperats, com per exemple al bosc boreal i la gran plana europea. Als tròpics les torberes són aiguamolls que estan forestats i també són àcids.

Torberes als Països Catalans modifica

  • Les torberes altes oligotròfiques, que només es troben a l'alta muntanya dels Pirineus, ocupen poca extensió i no són objecte d'explotació sinó de protecció.
  • Les torberes baixes, anomenades també molleres, més importants es troben al País Valencià: les de Torreblanca i Cabanes van ser explotades econòmicament durant el segle xix. També durant alguns anys s'explotaren les del Delta de l'Ebre. També n'hi ha a Banyoles.

Vegeu també modifica

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torbera