Obre el menú principal

La badia de Baffin (en inuktitut: Saknirutiak Imanga, en anglès: Baffin Bay, en francès: Baie de Baffin, en kalaallisut: Baffinip Kangerliumanersua, en danès: Baffin Bugten) és, malgrat el seu nom, una mar que fa la transició entre els oceans Atlàntic -amb el qual connecta a través de l'estret de Davis- i Àrtic, a través de l'estret de Nares. Limita a l'oest amb l'illa de Baffin, a l'est amb Groenlàndia i al nord amb l'illa d'Ellesmere; al sud, es confon amb la mar del Labrador. De nord a sud, fa 1.130 km de longitud. Durant la major part de l'any, no és navegable a causa de la presència d'un gran nombre d'icebergs.

Infotaula de geografia físicaBadia de Baffin
Iceberg at Baffin Bay.jpg
Tipus Mar
Epònim William Baffin
Part de oceà Àrtic
Ubicació
EstatRegne de Dinamarca
Autonomous country within the Kingdom of DenmarkGroenlàndia
 73° 24′ 30″ N, 68° 07′ 52″ O / 73.408333°N,68.131111°O / 73.408333; -68.131111
Format per
Afluent
Qualitat
Profunditat 2.136 m
Creua Canadà i Groenlàndia
Superfície 689.000 km²
Modifica les dades a Wikidata
Situació de la badia de Baffin
Situació de la badia de Baffin

HistòriaModifica

El 1585, en la seva primera exploració a l'Àrtic a la recerca del pas del Nord-oest, l'explorador anglès John Davis, comandant les naus Sunneshine i Mooneshine, fou el primer europeu a navegar per les seves aigües. William Baffin, uns anys més tard, realitzà cinc viatges a l'Àrtic i arribà a la badia de Baffin el 1616. Gràcies a aquests viatges, provà que el pas del Nord-oest no es troba a la zona de la badia de Hudson.[1]

Vida animalModifica

Hi viuen unes 120.000 belugues, que s'alimenten de peixos petits i crustacis, i de vegades es veuen atrapades pels bancs de gel.[2]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica